jueves, 9 de junio de 2011

ILLA SONORA... AL FACEBOOK

Au! Ho ha aconseguit, senyor Zuckenberg! A partir d'ara, Illa Sonora també estarà al Facebook. Si la mandra no ho impedeix, allà també informaré de les actualitzacions i, si es pot, penjaré els podcasts del programa. Salut!


JOHN TIRADO & THE DARK SPARKS - "Radio 3 Live" (2011)

Hi pens i crec que esgotaria tots els bons adjectius per descriure a un dels millors músics de la escena illenca: John Tirado. Nascut a Nova York, ha posat arrels a Mallorca des de l'any 1996 i, malgrat els inconvenients de viure a una illa com aquesta, s'ha creat una trajectòria absolutament brillant; primer amb The Nash i ara, amb aquest projecte en solitari junt a la banda The Dark Sparks. Editaren el passat 2010 el "Slowmotion Party", un disc enorme, addictiu, necessari i obligat per a tots aquells que gaudeixen de la b-o-n-a música, per sobre d'estils i etiquetes.

Demà al programa "Fang i Distorsió" tindrem el plaer d'entrevistar-lo i de viure un d'aquests sets acústics que tant ens agraden. Recordeu: a Ràdio Marratxí, 92.9 FM... a partir de les 17 h!

I ja que parlem de directes, aquí us deixam un bootleg; la actuació en directe que John Tirado va oferir, junt a The Dark Sparks, el passat 15 de febrer a l'espai de TV2 "Los Directos de Radio 3". Un directe absolutament i ple d'encant on John demostra que a ell li passa el mateix que els bons vins: millora amb el pas dels anys...

DESCÀRREGA

John Tirado & The Dark Sparks - Radio 3 Live (15-02-2011)



ROMPIENDO CUERDAS - "Rompiendo Cuerdas" (1990)

Aquest disc arriba a Illa Sonora gràcies, de nou, a en Joan Toni Fuster. Rompiendo Cuerdas fou una banda de Rock originària de Sa Pobla que es formà a finals dels 80's i que, juntament als manacorins Murder In The Barn, eren - en paraules del propi Joan Toni - una alternativa musical si no t'agradava el Heavy dels 80's.

Però si Murder In The Barn es nodrien de The Scorchers i grups similars, Rompiendo Cuerdas feien el mateix amb grups dels 60's i 70's, com els Rolling Stones, Creedence Clearwater Revival o, fins i tot, Led Zeppelin. No conec massa la seva trajectòria o història: tan sols puc dir que editaren aquest "Rompiendo Cuerdas", un disc/EP de 6 cançons, l'any 1990, i que al llarg de la primera meitat dels 90's telonejarien a formacions com Immaculate Fools, Barracudas, Celtas Cortos, Los Secretos... Gaudiu del seu llegat.

DESCÀRREGA

Rompiendo Cuerdas - "Rompiendo Cuerdas" (1990)


miércoles, 8 de junio de 2011

DESMODUS - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP

Em consta que aquest "In Deathlike Dreaming" és un disc molt cercat entre els col·lecionistes; per això, em sorprèn que no hi hagui cap lloc a Internet des d'on es pugui descarregar o simplement escoltar. Per tal de pal·liar això, aquí us deixem l'únic EP que arribaren a publicar els mallorquins Desmodus, una banda molt jove - vull recalcar el molt - que passa per ser possiblement la "primera" banda de "Black Metal" a Mallorca. I pos "primera" entre comilles per què em consta que a mitjans dels 90's hi va haver un intent fallid de banda de Black Metal... I el "Black Metal" el deix entre comilles perquè, en aquest cas, no parlem d'una banda amb un so comparable a la puresa d'uns, què sé jo, uns Darkthrone o uns Immortal, sinó més aviat d'una barreja molt personal d'estils com el Death Melòdic, el Doom/Gothic, el Thrash i, evidentment, el Black Metal.

Els seus membres van ser Dani (veu), Óscar (guitarra), Samuel (guitarra), Guillem (baix) i Juan (bateria); com deia, una banda molt jove (basta veure la foto de l'interior; si són nins!) que esdevé pionera d'un estil o una forma d'entendre el Metal a Mallorca. Si bé, el pas del temps ha passat factura a aquests 5 temes que formen "In Deathlike Dreaming", Desmodus mesclaren els estils extrems de la millor forma que van saber, movent-se en el camp del Black/Death Melòdic amb referències a Dissection o Unanimated, però també a Slayer i Sodom, als quals rendeixen un particular tribut al tema que obre el CD.

Enregistraren "In Deathlike Dreaming" la tardor del 1997; es publicà l'any 1998 baix la llicència de Repulse Records... I l'any 1999 eren història. Però la música va seguir: Samuel Morales formà Helevorn, un grup de Doom/Gothic força conegut a la nostra escena. Anys després, Dani i Óscar, acompanyats per l'ex-Golgotha Rubén Alarcón, donarien vida a Battlehorn, una banda d'Epic/Viking Metal que ha agradat bastant entre els seguidors del estil.


Desmodus - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP


martes, 7 de junio de 2011

EL NOMBRE DEL PADRE - "Demo" (1995)

Novament, una aportació a càrrec de Joan Toni Fuster, el qual ha fet una sèrie de grans troballes i que, com vaig dir a una entrada anterior, aniré publicant a Illa Sonora al llarg d'aquesta setmana. De nou, agrair-li la seva fantàstica tasca rescatant el llegat i memòria de grups mallorquins oblidats.

Avui toca rescatar de l'oblit a El Nombre del Padre, un efímer quintet sorgit a mitjans dels 90's encapçalat per Toni (veu), abans saxofonista a Dirección Prohibida. No existeix cap tipus d'informació sobre la seva trajectòria o els noms la resta dels components... Així que qualsevol ànima caritativa que vulgui donar un poc de llum a l'assumpte, benvinguda serà. En tot cas, El Nombre del Padre era fou una banda a mig camí entre el Pop i el Rock, amb un so més compacte que el de Dirección Prohibida i que pot recordar a la vessant més rockera de La Granja o La Frontera.

Actualització: Ramon "Raca", de Mallorca-Nochentas, aporta una sèrie de dades força interessants sobre la banda: "Los componentes fueron Toni Rullán (voz, coros y saxo; después en la Orquestrina d'Algaida y Donde Estabas Tú), Álex Riolobos (guitarras; después en MineralWater), Gabi Escalas (guitarras; hoy en Hattori Hanzo Surf), Rafa Estelrich (bajo; hoy en Canarias tocando con La Iguana Blues Band) y Haritx Caperochipi (batería). Rafa, Toni y Álex, alquilaron un local del Hipódromo y empezó El Nombre del Padre. Poco después, cuando el grupo estaba todavía muy verde, en mayo de 1994, entraron en Estudios Digitals para grabar su primera maqueta, que contenía 2 canciones en inglés y 2 en español. En abril de 1995 grabaron la segunda maqueta en  The Independent Republic Of Sound (de Toni Noguera de Los Valendas) con la producción de Pablo Ochando de La Granja. Después grabaron una tercera maqueta de la que no recuerdo detalles. Aunque hubo varios cambios de formación en los años que duró el grupo. En diferentes épocas tocó el bajo Pablo Martín y Julián, y a la batería estuvo también Francis Sánchez (ex-Dirección Prohibida; hoy en Alma Sonora)"


El Nombre del Padre - "Demo" (1995) - Cassette


LLUCI VILLALONGA - "Cor Inquiet" (2006)

Aprofitant que ahir vaig treure la pols a un estil poc reivindicat a Mallorca com és el Jazz, vull donar una petita continuitat a l'assumpte presentant-vos un disc que no ha gaudit de la difusió que es mereixia. "Cor Inquiet" torà a la primera línea de batalla a un veterà vocalista com Lluci Villalonga; el seu nom, possiblement, se'ns pot fer desconegut, però aquest home és un mite. No tan sols fou vocalista d'una infinitat de conjunts dels anys 60's, com Los Zenith, Four Winds, Los Senex o Los Runaways (l'embrió de Los Bravos), sinó que té l'honor de haver participat a la gravació del primer, primeríssim disc enregistrat íntegrament a Mallorca, amb el segell Cala d'Or / Fonal. 

Aquest disc de versions és un clar homenatge a clàssics del gènere com Gershwin, Porter, Legrand, Victor Young, Rogers o Mancini, evocant també a Mel Tormè, Tony Bennet i, com no, Frank Sinatra. El disc té una pecul·liaritat: està cantat íntegrament en català, cosa poc freqüent, i encara més a la nostra illa. En tot cas, "Cor Inquiet" és un disc de Jazz molt enfocat a la veu i al piano, ple de textures i detalls, i una calidesa només comparable a la d'entrar a un piano-bar del Casc Antic un dia de pluja per retrobar-te amb vells amics. Possiblement això és el que ens ha volgut transmetre Lluci amb el seu 'cor inquiet'.
 
 
Lluci Villalonga - "Cor Inquiet" (2006)
 

DIRECCIÓN PROHIBIDA - "Cartas Marcadas" (1991) - Single 7"

De singles va la cosa; si ahir en rescatarem un dels manacorins Grupo 15, avui farem el mateix amb Dirección Prohibida, una de les bandes que protagonitzaren la crònica del Pop-Rock illenc a principis dels anys 90's.

La banda, que començà la seva activitat l'any 1989, estava formada per Quique (veu, guitarra), Javi (guitarra), Rafa (baix), Toni (saxo) i Francis (bateria): el seu era un Pop-Rock molt típic i corrent en el que el saxo li donava un aire més propi dels 80's. Enregistaren una maqueta a gener de 1990 i un any després editaren el seu únic single oficial, aquest "Cartas Marcadas". No arribaren massa enfora, ja que l'any 1992 - després d'haver gravat una nova demo - es van disoldre. Aleshores, Toni, el saxofonista, canvià el seu instrument per un micro i començà un nou projecte anomenat En el Nombre del Padre.


Dirección Prohibida - "Cartas Marcadas" (1991) - Single 7"


lunes, 6 de junio de 2011

GRUPO 15 - "Lo Digo Así" (1971) - 7"

La veritat és que tenia pensat penjar dos interesantíssims EP's de Los 5 del Este, però trescant m'he trobat abans amb aquesta raresa dels 70's que trob que val la pena rescatar, comentar i compartir.

Si no vaig errat, crec que és el darrer single que editaren els manacorins Grupo 15, l'any 1971. Es tracta d'un 7" oblidat i un tant injuriat, tal vegada perquè pertany a l'època més desconeguda de la banda; lluny quedaven aquelles versions dels Beatles, els twists, les yenkas o les tonades típicament hoteleres. Amb la nova dècada, i tal vegada nous referents musicals, la banda va intentar als primers 70's un viratge cap a una cançó d'autor un poc més intimista i madura. Aquesta vessant, més acústica i americana, es tradueix amb una cara A, on versionetgen el "I am said" de Neil Diamond, que ells tradueixen com "Lo digo así".

Val, molt bé... Però baix el meu criteri, l'autèntic interès d'aquest single és la digníssima versió que fan del "If not for you", tema original de Bob Dylan aparegut a "New Morning" (1970), i que Grupo 15 converteixen en "No es para ti". Interpretada també per George Harrison al mític "All Things Must Pass" de 1970, crec que aquesta és la única versió que s'ha fet en castellà d'aquest gran tema... En fi, una raresa dins un panorama tan estrany com era la música a Mallorca a la primera meitat dels 70's.


Grupo 15 - "Lo Digo Así" (1971) - 7"