LA GRANJA - Discografia (1987-2004)

Un grup amb la trajectòria de La Granja dona per un text llarguíssim... o, fins i tot, un llibre. Ells encarnen una bona part de la història del Pop-Rock mallorquí dels anys 80's i 90's, a més de ser una de les formacions mallorquines que més repercusió han tingut a nivell nacional. "Deliciosamente amargo" (1991) fou el primer disc mallorquí en superar les 50.000 còpies venudes; una fita dins una carrera marcada per les llums, però també per les ombres. Paradoxalment, a Mallorca se'ls recorda com de passada, al igual que Los Valendas, i rara vegada tornen a sonar a la ràdio. Aquesta setmana els hem pogut tornar a escoltar a "Bufet Lliure", a aquests especials sobre els anys 80's que munta la gent de Mallorca Nochentas. A Illa Sonora anirem un poquet més enllà i li treurem el dit de pols a la seva discografia: 7 discs en estudi acompanyats d'un recopilatori.

No m'extendré massa. Només conclouré dient que el Power-Pop melòdic i elegant de La Granja ha envellit bé, a diferència d'altres discs de grups mallorquins de la seva generació. La seva discografia és una capsa d'autèntiques sorpreses en forma de cançó: des del clàssic "Sufro por ti", que ens remet al so macarra de The Romantics o Barracudas, a la versió de "High School" dels meus adorats MC5, passant per les tonades aferradisses de "Soy Así" o la nostàlgia futbolera de "E'too (su jugador favorito)". Uns clàssics, per mèrits propis.

DESCÀRREGA

La Granja - "La granja" (1987)

La Granja - "Soñando en tres colores" (1988)

La Granja - "Azul eléctrica emoción" (1989)

La Granja - "Deliciosamente amargo" (1991)

La Granja - "Medicina natural" (1994)

La Granja - "Los mejores productos" (1997) - Recopilatori



La Granja - "El efecto dominó" (2000)

La Granja - "Tobogán" (2004)

LOS POPS - "No, no, no" (1967) - EP

1967 va ser un punt d'inflexió per a la música mallorquina. Mallorca esdevé bressol d'una grandíssima quantitat de bandes de Beat, Pop i Rock que es deixaven veure als escenaris d'hotels, discoteques, night-clubs o festes patronals. Dins aquest context d'ebullició, quan els nous estils anglosaxons deixaven de ser uns desconeguts per als joves mallorquins, apareixen Los Pops, un grup on hi trobem ex-membres de Los Fugitivos i Los Guantes Negros. El grup es formà a l'any 1961, i s'havien guanyat tal fama amb els seus directes que van aparéixer l'any '65 a una portada a una publicació tan popular a Mallorca com era la revista Cort. No obstant, el seu debut discogràfic s'allarga fins 1967, any en el que presenten ni més ni manco que 3 EP's de quatre cançons, poc abans de anunciar la seva disolució.

Avui rescatem el seu primer EP, tal vegada el millor dels tres. Aquí hi trobem quatre cançons boníssimes de pur Beat-Rock a la anglosaxona que els allunyaren del flagrant petardeig hoteler de moltes altres bandes de la seva generació. A la primera cara tenim una cançó pròpia, "No, no, no", una cançó essencial per entendre el so de Los Pops i que ha perviscut com un dels seus temes més recordats. Li segueix "Todo cambió", una adaptació al castellà del clàssic dels britànics Herman's Hermits "No milk today". Tanta sort que els pegà per traduir-la així i no optaren per una interpretació més literal com "Hoy no hay leche"... La cara B té dues excel·lents versions: la primera, "Te esperaba", aleshores popularitzada per The Animals ("See see rider"), i "La pelota de goma roja", dels nord-americans The Cyrkle.

Demà novament podreu fer un viatge en el temps gràcies a la ràdio: al "Bufet Lliure" de Celestí Oliver (Ona Mallorca, 90.6 FM, a partir de les 15.30 h) hi sonarà algún tema d'aquesta joieta en forma de 7", com també ho faran altres petits clàssics de la nostra música, malauradament perduts, malauradament oblidats.

DESCÀRREGA

Los Pops - "No, no, no" (1967) - EP

ROÑA - Discografia

No és massa freqüent que un grup pugui mantenir més de 10 anys la mateixa formació: Roña sí. Es formaren devers 1998-1999, i d'ençà aquest quartet marratxiner segueix amb Buskets (veu, guitarra), Rado (guitarra, cors), Pepe (baix) i Enric (bateria). Gent de putíssima mare que no solen deixar indiferent al públic. En part, per l'estil: un híbrid entre el Punk i el Hardcore en castellà que beu indistintament tant de La Polla com de Reincidentes o A Palo Seko, i que és capaç de mobilitzar a un bon grapat d'entusiastes com de detractors. Tampoc deixa indiferent el reconeixible registre vocal de Buskets, una veu que, sense dubtes, dona personalitat al so de Roña; supós que passa el mateix que amb Billy Corgan, que si no t'agrada la seva veu, difícilment et poden agradar The Smashing Pumpkins, no se si m'explic.

Enregistraren una primera demo, l'any 2002, pas previ per un disc cassolà, artesanal i també maqueter com "No me toques las pelotas" (2004), un àlbum amb cançons no excessivament originals però sí fresques i aferradisses ("Punto y Koma" o "La rutina", per exemple). El 2008 presentaren "Extremadamente inflamable", un disc més madur i treballat, amb cançons com "Rock 'n Roll", que marquen un viratge, una evolució musical més enfocada sons més rockers i complexos que s'allunyen dels seus inicis netament punks. Les noves cançons que he pogut escoltar, tant d'estrangis com en directe, enfatitzen aquesta nova orientació tan interessant. Roña no aturen, ni tampoc els seus membres: Buskets ara és el nou vocalista dels mítics Guadaña, i Jaume Rado encapçala el que, pel meu gust, és un dels grups més interessants del panorama illenc: El Grupo Salvaje. El dissabte 19 de març, podreu veure a Roña i El Grupo Salvaje al Cinema de Pòrtol, en el transcurs del festival Marrockxí, amb les actuacions d'altres bandes com La Perra Parda, Marasme o The Dirty Rice.

DESCÀRREGA

Roña - "No me toques las pelotas" (2004)

Roña - "Extremadamente inflamable" (2008)



MELANCHOLY MECHANICS - "Life Before Prius" (2007)

Què ha passat amb els Melancholy Mechanics? Algú em pot dir que s'ha fet d'ells? Fa cosa de tres o quatre anys se'ls podia veure amb facilitat pels nostres escenaris o a les seccions musicals de la premsa illenca; a més, van ser finalistes del Musicnauta (2006), Rock Villava-Atarrabia de Navarra (2007), Bilborock (2007), Festival Heineken (2007) i algun més que se'm deu escapar. Vaja, un currículum força interessant i meteòric. Jo vaig mateix vaig compartir escenari amb ells a Ses Voltes l'any 2006, a aquelles ja mítiques 24 hores de música organitzades per la Associació per la Música i la Cultura de Mallorca.

A la segona meitat de la passada dècada sortiren a Mallorca un bon grapat de bandes acollonants amb un so, diguem, més americà, més madur. Parlem de The Nash, de Glycerine, de Son & The Holy Ghosts, de L.A., Her Only Presence o fins i tot The Redsuns. Dins aquesta caixonera imaginària, també, hi podriem reservar un lloc especial per aquests Melancholy Mechanics: Alberto Santolaria (veu, guitarra), Joan Tomàs (guitarra), Xisco Morey (baix) i Toni Martorell (bateria).

El 2007 enregistraren el seu únic disc, aquest "Life Before Prius" amb John Tirado (The Nash) a les tasques de producció. Es tracta d'onze cançons d'un Pop-Rock d'aires indies, sobri, consistent i efectiu com el de Sexy Sadie, poc donat als recursos barats i senzills. "Life Before Prius" és un disc variat, amb moments melangiosos, oscurs i trists que donen pas a altres moments més vitalistes i enèrgics. Definitivament, no passarà a la història de la música illenca com un d'aquests imprescindibles, però consider que té suficients moments brillants com per rescatar-lo d'aquest injust oblit.

Actualització: En Toni, de Gato Martín, m'ha aclarit el misteri que m'ha aturmentat aquests dies. Els Melancholy Mechanics ara es diuen EEK, i segueixen en actiu. Aquest és el seu myspace, per si voleu pegar una escolta al seu nou material. Gràcies, Toni!

DESCÀRREGA

Melancholy Mechanics - "Life Before Prius" (2007)

MILÁN & BIBILONI - Discografia

A títol purament personal, crec que aquí hi trobem el millor Joan Bibiloni. La seva trajectòria amb Zebra tal vegada és massa desconeguda i poc apreciada; mentre, la seva carrera en solitari sol provocar diferents reaccions entre el públic, des de autèntics devots de discs com "Joana Lluna" (1982) a detractors que el tatxen de ranci i sobrevalorat. No obstant, sembla que hi ha un acord unànime en considerar "Milán & Bibiloni" (1977) com un dels millors discs publicats a la Mallorca dels 70's.

La unió de Bibiloni, procedent dels progressius Zebra, amb Pepe Milán, líder dels experimentals Euterpe i un dels primers introductors del Folk-Rock a les Illes, resultà a aquells moments explossiva i irresistible, i més a l'any 1976: començava la Transició, amb un panorama gris dominat per una cançó d'autor visiblement desgastada. Aquí és quan apareix Milán & Bibiloni per donar una nota de color amb música acústica i eminentment instrumental, amb una arrel clarament nordamericana (Bluegrass, Jazz), però amb certs tocs mediterranis que donaven a la seva música una nova dimensió. Si es pot afirmar que gran part dels discs de Joan Bibiloni han envellit considerablement, "Milán & Bibiloni" (1977), únic LP oficial del duo, segueix sonant captivador, maravellós, elegantíssim.

Tant Milán com Bibiloni empreneren, arrel de la publicació del disc, camins diferents fins que es tornaren a retrobar l'any 1992 per fer una sèrie de concerts improvitzats a casa d'alguns amics en comú. Aquestes sessions s'enregistren com a bootleg en una cinta de cassette, i veuen la llum en CD gràcies al segell mallorquí Swingmusic. Com podeu veure, una discografia escasa, però tremendament rica en detalls i ànima.

DESCÀRREGA

Milán & Bibiloni - "Milán & Bibiloni" (1977) - LP

Milán & Bibiloni - "Cassette recording" (1992) - CD



MIKE & THE RUNAWAYS - 7" (1965) - EP

Avui he tingut el plaer d'asistir com a convidat al programa "Bufet Lliure", amb Celestí Oliver; una interesantíssima i recomendable hora diària que podeu escoltar, a partir de les 15.30 h., a Ona Mallorca (90.6 FM).  Al programa d'avui hem parlat sobre el sorgiment i boom del Beat, Pop i Rock a Mallorca: no s'ha pogut obviar ni la qualitat ni la transcendència d'un EP com aquest, datat de 1965, i que juntament amb unes poques rareses enregistrades a Alemanya, suposen el llegat fonamental de Mike & The Runaways.

A aquest 7" hi trobem quatre cançons sense cap desperdici ni un. A la cara A, deliri de títols onomatopeics, trobam "Um, um, um, um, um", una encertadíssima versió d'una cançó original de Wayne Fontana & The Mindbenders. Li segueix un altre tema antològic, possiblement el més conegut de Mike & The Runaways: es tracta d'una versió del "Ja, ja!" de Casey Jones & The Governors. Però si la cara A és brutal... Atenció a la B! Hi trobem la versió en castellà de "You've Got Your Troubles" dels The Fortunes, seguida d'una altra delícia seixantera, la versió del "Heart Full Of Soul" de The Yardbirds. Es diu, es comenta, es rumoreja, que al posterior guitarrista dels Yardbirds, Jimmy Page li encantava aquesta versió; tal vegada, sorgeix d'aquí el rumor (fals, per cert) de que Led Zeppelin volien oferir el lloc de cantant, abans que a Robert Plant, al mateix Mike Kögel. Una curiositat més.

Aquests quatre temes enregistrats a Madrid són recordats de forma anecdòtica per ser l'embrió del que després es conexieria com Los Bravos; no obstant, la seva importància és major, sobretot per a la música mallorquina. Sigui com sigui, aquestes cançons amb 46 anys d'antigüetat segueixen sonant fresques, agradables i joves.

DESCÀRREGA

Mike & The Runaways - 7" (1965) - EP



TOTS SANTS - Discografia

A petició d'en Pedro, rescatem a Illa Sonora la discografia de Tots Sants, un quintet de Manacor nascut a finals dels 80's de mà de Xavier Ramis (veu), Jaume Estelrich (guitarra), Aurelio Pérez (guitarra), Alex Vadell (baix) i Marcos Gil (batería). Malgrat se'ls recordi com un grup mític i clàssic a l'escena mallorquina, Tots Sants va tenir que fer front a molts d'obstacles, crítiques i problemes al llarg dels seus deu anys de trajectòria.

El seu primer disc, "Ja m'ho temia" (1991) els posà a primera plana de l'escena mallorquina gràcies a cançons cantades amb la nostra llengua i amb un so potentíssim i fresc, que tant es podia nodrid del Heavy Metal com del Funk. Malauradament, se'ls ficà al sac del Rock català i molts els consideraren com uns Sangtraït a la mallorquina. El seu segón disc, "Màxima audiència" (1993), més contundent, madur i treballat, és possiblement la seva millor obra: no obstant, l'acollida va ser més freda. Cançons com "No tocarem" els va crear nombrosos enemics: ¨És una cançó que es consideri com un acte polític el fet de cantar en català, i la seva utilització com a tal, tant per una banda com per l'altra. És a dir,tant per la gent que en feia bandera, com els que a l'estat espanyol ens vetaren als mitjans de difusió per la nostra llengua", diu el seu compositor. Quan molts els donaren per morts, Tots Sants publicaren el seu darrer disc l'any 1998: "Take the Fly". Es tracta de la seva obra més desconeguda (tal vegada perquè és un disc en anglès?), tant que, quan l'hi he comentat a algú sobre la seva existència, han quedat tan estranyats com sorpresos.

Aquestes setmanes he sentit en boca de vàries persones que Tots Sants es reuniran per fer una sèrie de concerts, possiblement per celebrar el XX aniversari de la publicació de "Ja m'ho temia". Per desgràcia, no se si és una notícia a punt d'esclatar o simplement un rumor: en tot cas, he inclós juntament amb els seus tres discs, una cançó inèdita: "Mort", en directe, l'any 1995.

Actualització: Els rumors s'han confirmat i, de moment, Tots Sants han annunciat un únic concert el 21 d'abril a Muro junt als Full Metal Jackets.

DESCÀRREGA

Tots Sants - "Ja m'ho temia" (1991)

Tots Sants - "Màxima audiència" (1993)

Tots Sants - "Take the fly" (1998)

ZEBRA - "Zebra" (1976)

Zebra és considerat el gran grup mallorquí de la primera meitat dels 70's, al tractar-se de la fussió de dos clàssics de finals dels 60's com Los Bravos i Z-66. Malgrat els diversos canvis de formació i localització de la banda, al capdavant sempre hi va haver un jove manacorí, Joan Bibiloni, un virtuós de les sis cordes colrat en experiència després d'haver tocat amb Los Lagartos. Així, Zebra editen un grapat de 7" entre 1972 i 1975, però cap d'ells aconsegueix massa repercussió.

A la recta final de la seva trajectòria, quan Franco havia mort i la ressaca del Progressiu donava pas al Punk anglosaxó, Zebra enregistren el seu primer, darrer i únic LP amb la següent formació: Joan Bibiloni (veu, guitarra solista), David Wamsley (guitarra), Agustí Fernàndez (teclats), Albert Candela (baix) i l'ex-Z-66 Manolo Marí (bateria). "Zebra" ens presentava set cançons pròpies, a les quals hem d'afegir un curiós medley en homenatge a John Lennon, on es mescla el conegudíssim "Imagine" amb un tema no tan conegut com "Love". Tot i estar fortament cotitzat entre els col·leccionistes, "Zebra" és un disc estrany, difícil de classificar. Tradicionalment, se'l considera un disc de Rock Progressiu, amb influències de Yes, Supertramp o Eloy, però la forta càrrega de Pop i Soft-Rock va fer que fos durament criticat pels seguidors del Progressiu més estricte i ortodoxe de King Crimson o Pink Floyd. Les males crítiques i les baixes vendes precipitaren el final del grup. Joan Bibiloni, aleshores, arreconà la guitarra elèctrica i juntament amb el gran Pepe Milán (Euterpe) forma Milán & Bibiloni; començava així un nou període per una de les figures més grans i inconfundibles de la música contemporània mallorquina.

DESCÀRREGA

ZEBRA - "Zebra" (1976)