VV.AA. - Ja n'hi ha prou! (2003)

Aquesta recopilació que us presentem avui neix, com a conseqüència d'una manifestació: fou l'octubre del 2003, quan un grup de manifestants es concentrà davant l'Ajuntament de Costitx per mostrar el seu desacord amb la construcció de l'autovia i fer arribar les seves queixes a Maria Antònia Munar, que va haver de quedar tancada més d'una hora a dintre del seu despatx, sense poder sortir. Els càstigs i sancions contra els manifestants foren exemplars, amb multes de 6.000 €. Com a forma de solidaritat, denúncia i recaptació de fons, el mini-segell Rekopilla edità aquest disc amb material de ni més ni manco que 31 grups mallorquins de Punk/Hardcore, els que més guerra estaven donant aleshores. Per això, és interesant rescatar aquest disc , una gran instantània del estil a Mallorca i a on, amb cançons de bandes no massa conegudes, hi trobem material de Beasty Brutal Music Explosion, Holocausto Pomada, Guadaña, Toc de Queda, Painful, Disease o Último Preso.

DESCÀRREGA

VV.AA. - Ja n'hi ha prou! (2003)

GATO MARTÍN - "Try Me" (2010) - EP

Quan els meus companys i jo mateix entrevistarem a Gato Martín fa uns pocs mesos, al programa Fang i Distorsió, ens varen transmetre principalment tres coses: maduresa, serenitat i un amor incondicional per la música. Són músics que toquen per devoció, per plaer, per diversió i per totes les petites satisfaccions que dona pujar-te a un escenari, sigui quin sigui. Aquesta integritat la podem veure en la forma que ells mateixos descriuen el grup: "Somos músicos con un objetivo en común: disfrutar con esta propuesta sincera y rockera y ofrecer al público altas dosis de melodías, ritmo y sudor". Ells són Xisco Moranta (veu), Toni Martín (guitarra), Quico 'Rapaz' García (guitarra), David Urrea (baix) i Rupo Pons (bateria).

La seva proposta, que arriba avui a Illa Sonora per petició de Toni Martín,  és una barreja d'estils (Rock, Funk, Pop, Soul...) i influències on conflueixen amb la major naturalitat els rastres de Led Zeppelin, Ottis Redding, Carlos Santana i James Brown. És un grup que, ja sigui damunt un escenari o fora d'ell, transmeten molta vitalitat i bon rollo; per això mateix, desitjar-lis molta sort i feina per aquest 2011! 

DESCÀRREGA

Myspace de Gato Martín

Gato Martín - "Try Me" (2010) - EP

AMARILLO - Discografia

La primera vegada que vaig sentir parlar d'Amarillo, el meu interlocutor me'ls definí amb un cert to despectiu com el grup més rematadament Pop de Mallorca. La darrera vegada que he sentit parlar d'ells, concretament a la ràdio, se'ls presentava com els succesors de Sexy Sadie i com la millor banda mallorquina de la passada dècada. Amb això vull dir que és un grup que genera sensacions  i reaccions oposades entre el públic.

Amarillo fan Pop, pur i dur, amb un marcadíssim caràcter melòdic i melangiós. Però la seva proposta s'allunya hàbilment del Pop groller i comercialot per oferir cançons tan elaborades com aferradisses que únicament poden venir de músics amb talent... I, amics, el talent, es té o no es té, així de simple. Darrera Amarillo s'hi amaga gent amb bones idees i una tècnica ben acurada; el seu bateria, capaç de deixar bocabadat al personal amb els estranys Grupo Anviwo, és un clar exemple del que estic dient.

L'estiu passat vaig compartir sopar i escenari amb aquesta banda; són uns tipos molt afables, amb classe i extremadament professionals damunt l'escenari. Independentment de l'estil que fan, la seva és música elaborada, amb ànima, i compleix una funció tan important com és rentar la cara al Pop després del desastres provocats per les grans radio-fòrmules d'aquest puta pais.

DESCÀRREGA

Completa i interesant biografia a La Fonoteca

Amarillo - "Piruetas en el aire" (2004)

Amarillo - "Vuelve a por mi" (2007)

BIEL BALLESTER TRIO - "Echoes From Mallorca" / "Bistro de Barcelona"

No ho puc evitar: Django Reinhardt és el meu guitarrista favorit de tots els temps. L'amor i passió que sent pel seu llegat musical és casi tan gran com el que podria sentir per altres genis de la guitarra com Jimi Hendrix, Joe Pass o fins i tot Leslie West. La màgia i particularitat de Django, així com l'atemporalitat de la seva obra, fa que arrel d'ell sorgeixi un estil tan característic com el Gypsy Jazz, Manouche Jazz, Jazz gitano o com li vulguem dir; en tot cas, la seva música ha impregnat l'obra i forma de tocar d'artistes posteriors, com Stochelo Rosemberg, Biréli Lagrène o Tchavolo Schmitt. En el cas d'Espanya, el màxim representant del manouche és el mallorquí Biel Ballester, un músic d'un talent indescriptible que el situa com un dels músics illencs amb major reputació internacional. Sabieu, per exemple, que el propi Woody Allen va decidir incloure dues cançons seves al film "Vicky Cristina Barcelona"? Tal i com ho sentiu...

Nascut a Palma, l'any 1974, aquest guitarrista formà a Barcelona el Biel Ballester Trio juntament amb Pedro Gracia (guitarra rítmica) i Leandro Hipaucha (contrabaix). Aquesta excel·lent formació debutà l'any 2003 amb el disc "Echoes From Mallorca", editat pel segell nord-americà Refined Records. Aquest disc de pur manouche donà pas a una segona joia titulada "Bistro de Barcelona" (2006), també amb Refined Records; és a aquest disc quan Ballester dona una passa de gegant incorporant a la seva música influències d'altres estils com el bolero o la bossa-nova, creant una mescla elegant, carregada de classe, bon gust i imaginació.

"Echoes from Mallorca" i "Bistro de Barcelona" són dues delícies per l'oïda i per l'ànima. La seva discografia la completam amb un disc en directe, "Live from London" (2006), un disc que ja penjaré en una altra ocasió: se li ha de donar de menjar apart, pràcticament com al mateix Biel Ballester. 

DESCÀRREGA

Biel Ballester Trio - "Echoes from Mallorca" (2003)

Biel Ballester Trio - "Bistro de Barcelona" (2006)

POOMSE - "Star" (2010) - EP

Un grup que s'atreveix a reivindicar a un grup tan increible i fascinant com els nord-americans Codeine té, d'entrada, tots els meus respectes. Poca gent ho ha fet a Mallorca i és per això que m'he tingut que llevar el capell davant Poomse, que arriben avui a Illa Sonora gràcies a la petició del seu creador, Llorenç Rosselló.

Poomse és un projecte jove, sorgit a mitjans de la dècada que hem deixat enrere; editaren una primera maqueta, "The phantom hand theory" (2006), però el gran moment d'aquest músic, aficat al Pla de na Tesa, arribà el passat 2010 quan, amb el segell català Foehn Records (El Gos Binari, Úrsula...), publica el seu primer àlbum, "Tomorrow will come & it will be fine". Aquest disc inclou, a part d'una excepcional versió dels  propis Codeine, una sèrie de col·laboracions força destacables com la de Joan Castells (Petit), Gaspar Reixach (Conan Keaton, Petröleo), Mireia Salazar (The Big Head Troubled Boy) o Lorenzo Rosselló (Loxodrome). Com a complement d'aquest disc, tenim aquest petit EP que, segons el seu creador, sona molt diferent al material que es troba a "Tomorrow will come...".

 I a què sona Poomse? Sincerament, és una música que té una virtud molt clara: la seva difícil catalogació. Uns parlarien d'un subgènere com és el Dream-Pop, però crec que la seva música és una barreja estudiadísima de sub-estils experimentals i minoritaris, com el Indie-Noise, el Psych-Folk, el Slowcore, o l'Art-Rock, i a on conflueixen influències de Yo La Tengo, Low, Will Oldham o Kid Dakota. En definitiva, un producte extremadament personal, pràcticament inèdit a Mallorca, que suposa una de les apostes musicals més arriscades i captivadores d'aquests darrers anys.

DESCÀRREGA

Bandcamp de Poomse

Poomse - "Star" (2010) - EP

LOS TELSTARS - Discografia (1965-1970)

N'estic segur que els més nostàlgics tindran una gran alegria quan vegin aquesta entrada d'avui, perquè trobar el material de Los Telstars, fins i tot a Internet, és una tasca com a mínim complicada. Aquesta banda va sorgir l'any 1964, en plena explosió del Beat a la Mallorca, i juntament amb Los Javaloyas, Los Beta o Los 5 del Este foren la punta de llança de la música mallorquina als anys 60's.

Entre 1965 i 1970 enregistraren un total de 9 discs de 7" amb els segells Belter i Philips; aquest és, per tant, un valuós document sonor que mai ha estat re-editat en CD, i que el seu vocalista/teclista, Toni Tugores, molt amigablement, ha cedit per posar a la vostra disposició. Al disc hi he afegit dues cançons interesantíssimes que mereixen la pena com "La noche anterior", una versió dels Beatles, i "Caprí se acabó", que si no record malament fou popularitzada pel francès Hervé Vilard.

Los Telstars fou un dels primers grups illenc en introduir influències de grups estrangers com els Beach Boys o els mateixos Beatles, així com protagonistes de moltíssimes nits de glòria a escenaris avui mítics com el Sgt. Peppers o Zhivago. Per això, aquestes 18 cançons d'autèntic i inimitable Beat-Pop mallorquí, ens conviden a fer un viatge a través del temps i la memòria cap a una Mallorca, llunyana i legendària, com és la dels anys 60's.

DESCÀRREGA

Blog de Toni Tugores

Los Telstars (1965-1970) 

RICHTER 7 - EP '05 (2005) - EP

Richter 7 es poden considerar com un dels representants de la darrera onada de Nu Metal a Mallorca; en certa manera, s'incorporaren tard a un moviment que, en el cas de Mallorca, havia estat especialment profitós: de la nostra illa sortiren Madelfunk, Flying Dog, Plan 9 o Alucigenia, però també altres grups menys coneguts com Massada, Mônstera, Sonor Silence i un llarg etcètera. Venc a dir amb tot això que Richter 7 tanquen, d'alguna forma, un cicle dins aquest tipus de música a Mallorca. 

Aquest quintet palmesà visquè el seu moment de glòria entre 2005 i molt especialment el 2006; a determinats moments semblava que estaven destinats a arribar lluny però, per raons que ignor, posaren fre a la seva activitat i no se ben bé que s'ha fet dels seus membres. No obstant, també record que fou un grup que també despertà fortes antipaties entre el públic, o al manco en part d'ell. Un els acusaven de ser una còpia de Hamlet (època del "Insomnio", "El Inferno"), mentre que altres afirmaven que s'ho tenien molt cregut. No entraré en fer un judici de valor sobre la seva música o sobre el seu comportament: jo, que els vaig veure un parell de vegades en directe a garitos de la plaça Gomila, puc dir que eren un grup molt consistent i efectiu en directe, i que eren extremadament professionals en comparació a altres bandes del moment.

Si cercau riffs potents, baixos aclaparadors, lletres introspectives i tot el que tingui a veure amb el Nu Metal, Groove i estils relacionats, doneu una oportunitat aquests quatre temes de Richter 7.

DESCÀRREGA

Richter 7 - "EP '05" (2005) - EP

BARRAM - "Arrels" (1999)

No us enganeu davant una portada que perfectament podría pertànyer a la d'algun grup de NS Black Metal, perquè el que tenim davant és una mostra de pur Grind a la mallorquina. Barram és un dels pocs, poquíssims exponents d'aquest estil a la nostra illa però, i la veritat sigui dita, en el seu cas l'etiqueta de Grind es queda una mica curta. Com podem definir a un grup que afirma que la seva música "únicament mou als pagesos de Mallorca" i té cançons titulades com "Potat de Pradina", "Tomar metles" o "Jo i un pastor"? Podem classificar-ho com Agro-Noise? O Folkcore? Grind pagès, tal vegada? Barram definiren una surrealista mescla de Rock clàssic, Thrash Industrial, Grind-Noise, Folklore balear, crits de porc i molt de catxondeo amb el nom de "Grind Metal pagès". Més clar, aigua. Jo m'he esbutzat de riure amb la histriònica versió de "Chica Ye-yé", "Abecedari" (grandíssima intro"!) o "Saïm vermell".

Nascuts l'any 1996 i encapçalats per Tolito (veu) i Xisco (bateria), els dos únics membres del grup que van romandre fins el final, pels caòtics Barram hi passaren diferents components d'altres formacions com Eva Molina (ex-Agorazheim, avui a Unburial), Migue 'Mega' (ex-Agorazheim, Hatelevel, avui a Bleed The Man), Santi (Unabomber), Tiolo (Velatory), Rafa (un dels fundadors).... També arribaren a incorporar al grup un trompetista, Toni Page-K, procedent de l'Orquestra Municipal d'Inca per donar un so més autòcton i innovador a Barram. "Arrels", editat de forma casolana en CD-R, és un disc curiós perquè, en forma de recopilatori, repassa tota la producció del grup: des del gruix de la seva maqueta "Matances" (1998) a tota una sèrie de gravacions inèdites, com els directes de S'Escorxador o el directe del Pla VI d'Inca, entre d'altres.

Vull agrair el descobriment i aportació d'aquest valuós material a Jeroni Sancho. 

DESCÀRREGA

BARRAM - "Arrels" (1999)