viernes, 1 de julio de 2011

THE FULL METAL JACKETS - "From The Goddamn Rock" (2006)

The Full Metal Jackets és sinònim de Rock 'n Roll... però, també, sinònim d'una de les formacions més respectades de l'illa. Des del 2004 s'han patejat tots els escenaris de Mallorca, realitzant sortides esporàdiques a Madrid, Barcelona, Suïssa o Alemanya; parlem, doncs, d'una banda essencialment de directe - en el sentit de que és el seu punt fort - que, amb dedicació i ganes, s'ha sabut crear-se un lloc força destacable dins la nostra escena.

Ells són Juanma (guitarra, veu), Alex (baix) i Buffalo (bateria), tres individus totalment entregats a un projecte que ha donat tan bons fruits com "From The Goddamn Rock" (2006), un disc (maqueta, diuen ells) actualment descatalogat i que representa molt bé el so i esperit de The Full Metal Jackets. Com deia, ells mateixos són Rock 'n Roll, però a les seves cançons hi podem notar la influència tant de Zakk Wylde i els seus Black Label Society com els aires metàlics i americanots de Down o dels Crowbar més accessibles. I mentre esperam - impacients, tots s'ha de dir - un nou disc, aquest "From The Goddamn Rock" està de puta mare, però insistesc: anau-los a veure en directe, perquè aquesta gent tira d'esquenes!

DESCÀRREGA

The Full Metal Jackets - "From The Goddamn Rock" (2006)

jueves, 30 de junio de 2011

SET I MIG - "Set i Mig" (1992)

Fa uns pocs dies m'envià un correu Joan Barceló presentant-me una banda de Manacor "de la qual ningú s'enrecorda": Set i Mig. No podiem, doncs, deixar passar aquesta oportunitat per recordar aquest grup, la seva trajectòria i, de pas, descobrir (o re-descobrir) la seva música.

Els origens de Set i Mig es situen a l'any 1982. "En Sebastià Matamales, guitarrista rítmic de Bramulls, i dos músics que suplentaren al guitarra solista (Joan Barceló) i bateria (Tomeu Oliver) a les darrers quatre actuacions de la banda, formaren el grup Strato Rock, amb Joan Carles Baqué (veu) i Toni Durán (baix)", explica Joan Barceló. "En Sebastià Matamales va tocar amb el grup tan sols 2 concerts... Després d'anar-se'n, continuarem amb quatre components durant bastant de temps. Mentres, el cantant - Joan Carles Baqué - i jo, guitarra solista, també formarem part d'una altra banda - Districte C - que no durà massa temps perquè ens robaren tots els instruments".

Després d'uns anys de canvis, pels quals passen a formar part de la banda Damià Timoner i Jeroni Adrover i una dissolució temporal, el grup arriba a la seva maduresa auto-editant un disc i un single, amb una tirada de 500 exemplars respectivament i que arribà a ser número 1, al llarg d'un mes, a Ràdio Balear d'Inca.

Joan Carles Baque Castor (veu), Joan Barceló Rigo (guitarra solista), Pep Navarro Sánchez (guitarra rítmica), Toni Durán Siquier (baix), Jeroni Adrover (piano), Miquel Valero (teclat) i Tomeu Oliver Ballester (bateria) serà la formació definitiva de Set i Mig, la mateixa que telonejarà a Sau, Els Pets, Loquillo o Gabinete Caligari. Lingüísticament, es movien entre el català i el castellà, mentre que musicalment se'ls podria definir com... problemàtics? El gran Tomeu Matamalas (bateria d' Amigos, entre d'altres) afirmava a un article: "Set i Mig resulten bastant problemàtics a l'hora de ser catalogats perquè la seva música és una veritable mescla de tendències que poden anar des de Supertramp als Pink Floyd, passant per la majoria d'estils que hi ha hagut des dels anys 70 ençà".

Set i Mig es van dissoldre l'any 1994 i ara, passat el lustre i mig, rescatem el seu sorprenent llegat. Només us diré que el disc conté una interessant versió del himne "En Dissabte", d'una altra mítica formació de Manacor: Mac. Moltes gràcies, Joan!


Set i Mig - "Set i Mig" (1992)




miércoles, 29 de junio de 2011

LA FOSCA - "Eeèxode" (1993)

De mans de Joan Toni Fuster, rescatem aquest petit clàssic dels anys 90's. Menys coneguts en comparació a altres bandes contemporànies com Ocults o Fora des Sembrat, La Fosca és una banda de culte que formà part d'aquella reduïda generació de grups mallorquins de Pop-Rock que utilitzà com a llengua vehicular el català.

La seva trajectòria fou frenètica: es formaren a principis de 1990 i van deixar-ho aproximadament l'any 1994. En aquest marc temporal de gairebé quatre anys enregistraren tres discs: "La Carn Humida", "Domini Fosc" i el que avui rescatem, "Eeèxode". Pere Janer, provinent d'una família de reconeguda tradició literària (no cal dir els seus noms), capitanetjà amb carisma i enginy La Fosca, per on també hi pasaren el seu germà Tomeu Janer (bateria a Fora des Sembrat), Joaquim Domènech (posteriorment a Cap·pela) o un jove Joan Miquel Oliver (després a Antònia Font).

Trescant per la xarxa he trobat aquest fragment de text - dels pocs que hi ha sobre la banda - a aquest blog i que ens ajuda a fer-nos una idea de què va ser La Fosca i què és el que va representar al seu moment:

Eren molts. Teclats, guitarra, bateria, baix, flauta i dues veus. Abans s’hi afegia un violí. I no, no se molestaven. Tots eren importants i necessaris. Musicalment eren foscs. Pere té una veu greu dolça que condicionava molt aquest tret, i ser tants i amb arrajaments per tanta gent, més l’època de la que parlam (principis dels ’90), feia que el resultat fos espés, però no pesat. I vàren tenir èpoques. Record a Ramon Trias (el teclista que jo vaig conéixer, perque abans havia estat Joaquim Domènech) en l’època de les bombolletes del "Screamadelica" de Primal Scream, i del "Blue lines" de Massive Attack intentant convéncer als altres que allò havien d’aplicar. I ho aplicaven. Sempre eren ells. També record quan aparesqué Joan Miquel Oliver, joveníssim, bon guitarrista com pocs he conegut, que venia d’un guitarrisme pinkfloienc simfònic que també aplicaren"

DESCÀRREGA

La Fosca - "Eeèxode" (1993)


martes, 28 de junio de 2011

SHENOBI - "Epòdrom" (2010) - EP

Shenobi és d'aquest tipus de bandes que acaba per ofegar-se a Mallorca; d'aquestes que, d'haver arribat a néixer a algun altre indret del continent, haguessin tingut una major repercussió i reconeixement per la seva bona tasca. Joan (guitarra, veu), Mati (guitarra), Francesc (baix) i Gabri (bateria; també a Beach Beach) duen des del 2004 practicant un Rock independent que es nodreix tant de referents internacionals (Fugazi, Sunny Day Real Estate, Jawbox) com d'altres nacionals (Aina, No More Lies).

Aquest EP, actualment esgotat  i que arriba a Illa Sonora per cortesia de Pedro Barrera, suposa una continuació lògica respecte al primer disc de la banda, "Discharges" (2008). Enregistrat al Hipòdrom de Son Pardo (d'aquí el seu curiós nom) i mesclat/masteritzat per Michael Mesquida (Satellites, Rec On, Oliva Trencada...), a "Epòdrom" no tan sols hi destaquen les seves cinc cançons - d'un nivell força destacable, especialment a nivell compositiu - sinó també el seu espectacular disseny, per obra i gràcia de Joan Roig.


Shenobi - "Epòdrom" (2010) - EP

lunes, 27 de junio de 2011

INSIDE - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)

Inside jugaven a una altra lliga, en el sentit de que, al seu moment, moltes bandes tenien - teníem - molt que aprendre d'ells: música realment elaborada a nivell compositiu i tècnic, bona posada en escena i un grau de pulcritud sonora que, per aleshores, es trobava a anys lluny d'un bon grapat de bandes joves. Els infames Vodkartinis els vam telonejar, a agost del 2005, i va quedar demostrat que uns pelacanyes com nosaltres teníem molt que aprendre d'ells.

Aquesta banda sollerica va sorgir l'any 2002 fruit de la unió de músics procedents de bandes com Viuda Negra, Black Dog, Been-Arasht o Plumballs, i el seu line-up clàssic - per dir-ho d'alguna forma - era el format per Maria Mayol (veu), Miquel Àngel Màrquez (guitarra), José A. Alemany 'Nono' (guitarra), Pep Jaume (baix) i Diego Lucas (bateria). Tal vegada, el major tret característic d'Inside era el seu so, capaç de barrejar els recursos propis del Heavy Metal d'Iron Maiden o del Thrash més tranquil·let i tècnic (rollo Megadeth) amb trets del Rock incendiari i alternatiu de bandes encapçalades per dones, com Skunk Anansie o Guano Apes. Fiquem aquí matisos progressius, dues guitarres sobrades de tècnica, imaginació i bon gust, una sòl·lida base rítmica i la reconeixible veu de Maria... i au, aquí tenim la fòrmula d'Inside.

La banda, dissolta des de fa uns anys, va tenir uns anys bastant intensos; quedaren semifinalistes al Festival Internacional Emergenza (2004), finalistes a l'Incarock (2004 i 2005) i, finalment, guanyadors del I Concurs de Rock de Palmanyola. Gràcies mil a Pedro Barrera per haver-me fet arribar el seu disc!

DESCÀRREGA

Inside - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)


sábado, 25 de junio de 2011

LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

Una reliquia dels anys 90's, per cortesia d'en Pep! Per entendre la història de Los Grabes ens hem de remuntar a l'any 1991, quan un grup d'escolars, entre els quals es trobaven dos al·lotets anomenats Javi Moreno i David Martín, formaren una banda anomenada Los Caravana; en plena febre del Rockabilly i les modes dels anys 50's, Los Caravana es dedicaren a fer, sobretot, versions de clàssics de la primera fornada del Rock 'n Roll nord-americà.

Javi Moreno abandona la banda l'any '93, però quatre anys després (1997) es retroba amb els seus antics companys i forma aquest nou projecte, Los Grabes, amb la següent formació: Javier Moreno (veu, guitarra), David Martín (guitarra, veu), Manu García (baix, teclats, veu) i Quico Ros (batería, cors; anteriorment membre de Hora Local). La seva trajectòria fou ben curta; en poc més d'un any editaren el seu únic disc, "El arte de viajar despacio" (1997) i realitzaren un bon grapat de concerts destacables.

Els motius pels quals la banda es separa els ignor: el que sé és que tots els seus membres han seguit ben lligats a la música. David Martín es convertiria en el alma mater de Doctor Martín Clavo; Javi Moreno formaría part de Gehache per, actualment, encapçalar La Banda Magnética. Manu García també seria membre de Gehache, tot i que no sé què està fent ara mateix. Per la seva part, Quico Ros començaria una nova etapa musical amb Blue Meany.


LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

viernes, 24 de junio de 2011

YSKELGROTH - Discografia

Els fruits de la relació entre Vicente J. Payà  i el madrileny Dave Rotten no tan sols es limiten a l'efímera reunió de Golgotha o el projecte de Drone/Ambient Unwom. El gust d'ambdós músics pel Black i Death Metal de la vella escola també ha quedat reflectit en un projecte anomenat Yskelgroth i que donà les seves primeres passes a finals dels anys 90's, tot i que no va començar a donar els seus primers fruits amb l'incorporació del bateria Javier Fernández (Nexus 6, The Heretic). Si bé tant Dave Rotten (recordem, ànima d'Avulsed) i Fernández són músics peninsulars, la procedència de la banda és, oficialment, Mallorca.

Aquest projecte s'inspira, bàsicament, en una combinació - molt típica però efectiva - els recursos del Death Metal old school amb les formes, fredes i violentes, del Black Metal apocalíptic i nihilista, amb referents com Incantation, Demoncy, Diocletian, Goreaphobia o Bestial Warlust. El que avui us presentem és una primera maqueta de tres cançons acompanyada pel disc "Unholy Primitive Nihilism" (2010), que ha agradat bastant dins els cercles extrems fins el punt de convertir-los en un referent, emergent però destacable, d'aquests tipus de so dins l'Estat Espanyol.


Yskelgroth - "Primitive" (2008) - Demo

Yskelgroth - "Unholy Primitive Nihilism" (2010)


THE NASH - "Live Acoustic Set" (2007)

Sorprèn que, amb poc més de 15 anys, un grup del nivell de The Nash tan sols hagin editat tres àlbums, un dels quals només se'n van fer molt poques còpies. Poc però bo, podriem dir, quan encara resona el seu darrer disc, "Kicks And Glory" (2006) com un dels millors discs de Power-Pop gravat/editat a Mallorca.

Seguidors de la banda de John Tirado: aquí teniu una alegria, i de les grosses, amablement cedida per en Pep. Aquest CD no és, en cap cas, oficial, sinó una gravació acústica feta l'octubre de 2007 al local d'assaig de The Nash, al Hipòdrom de Son pardo. La qualitat de so no és que sigui bona... sinó boníssima! Tant que a mi, com a entusiasta de la banda, m'ha deixat absolutament bocabadat, creuant els dits i desitjant que tornin a anunciar algun nou concert a la nostra illa.


The Nash - "Live Acoustic Set" (2007)