LOS VALENDAS - Discografia (1992-2006)

El nom de Los Valendas a dia d'avui no diu massa, especialment entre el nou públic. No gaudeixen d'un reconeixement clar i explícit; poques bandes s'enrecorden de citar-los com una font d'inspiració; els seus seguidors ni s'en preocupen de demanar el seu retorn o simplement crear un grup de fans al Facebook. Per no haver-hi, ni tan sols hi ha una pàgina mínimament actualitzada sobre la banda. A cap tenda trobaràs els seus discs; a Internet els pots trobar de segona mà i Munster Records en posa a la venda alguns, de tant en quan, en stock. Però què trist tot això, no? I més sabent que Los Valendas es poden considerar com una dels millors grups mallorquins dels 90's; un grup DE CULTE reverenciat per molta gent de la península i part de l'estranger. Trist, per tant, que siguin els de fora qui recordin i reivindiquin un grup de casa, però bé... Això és una història tan llarga com complexa.

Sempre se'ls vincula amb la denominació Power-Pop, però certament, el llegat de Los Valendas agafa influències d'un bon grapat de bandes: beu, per exemple, de les melodies dels Beatles, de les genialitats electro-acústiques de The Byrds o el ganxo arrogant de Big Star. Però també ho fa de referents més contemporanis, com Violent Femmes, REM, o fins i tot Elvis Costello. Aquesta mescla tan ben elaborada, tan elegant i tan personal, només podia venir de dos músics experimentats i carismàtics: Xavier Escutia (Zincpirithione, La Granja) i Toni Noguera (Zincpirithione, Ex-Crocodriles).

Los Valendas van ser un grup amb una forta projecció nacional gràcies al segell madrileny Munster Records, que edità pràcticament la totalitat del seu catàleg discogràfic, sobretot el de la seva època daurada (la primera meitat dels 90's). El que he fet avui és recopilar tot el material que ha enregistrat la banda des de 1992 fins 2006. Si un el que cerca és iniciar-se en la discografia de la banda, tal vegada el més recomenable és començar amb el recopilatori "Greatest Flops" (2002), un agradable repàs per la trajectòria del grup mitjançant setze de les seves cançons més representatives, juntament amb algunes re-gravacions. Ara bé, el gruix, el tresor, la major aportació que han fet aquesta banda illenca ve en forma d'una trilogia quasi-perfecta que formen "Turtle Friend" (1992), "One, Two... Three" (1993) i "World Underwater" (1995); tres àlbums essencials en la història del Pop-Rock mallorquí i que inclouen alguns dels moments més memorables del Power-Pop espanyol dels 90's. Ens queda per aquí un altre disc d'estudi,   "Sugar Coated Lies", enregistrat el 2002 i publicat el 2006 i a on s'incorpora a Los Valendas Lluís Albert Segura (L.A., Glycerine, The Nash), un treball que, si bé manté el nivell, no va tenir la repercusió o impacte dels primers LP's.

...Completistes, atenció! A aquest enorme arxiu (més de 600 MB!) hi he adjuntat una sèrie de perletes com els EP's "Purple Friend" (1992) o "The Summer Of The Jellyfishes" (1995), el single 7" "Narrow Mind Kids" (1993) o l'estrany "What fun", un split en format flexi-disc que edità Munster l'any 1993 per la revista Rock Deluxe. Però encara n'hi ha més: hi trobem la cançó "Watch the sunrise" que Los Valendas ficaren a un disc tribut al tristment desaparegut Alex Chilton, o la versió de "The Waiting" d' un disc tribut a Tom Petty editat l'any 2005 i on també hi participaren Sexy Sadie, Glycerine o Elliot Murphy, entre d'altres.

DESCÀRREGA

 Los Valendas - Purple friend (1992) - EP

Los Valendas - "Turtle Friend Extended" (1992)

Los Valendas - Narrow Minded Kids (1993) - Single 7"

Los Valendas - "One, Two... Three" (1993)

Los Valendas - "What Fun!" (1993) - Split single

Los Valendas - "World Under Water" (1995)

Los Valendas - "The Summer Of The Jellyfishes" (1995) - EP

Los Valendas - "Greatest Flops" (2002)

 VVAA - "A Tribute To Tom Petty By Free Pop Records" (2005)


 Los Valendas - "Sugar Coated Lies" (2006)

LÍMIT - "Demo" (2000)

Com que no puc contar-vos massa cosa sobre Límit - en sé molt poca cosa - contaré una annècdota molt curiosa sobre ells que a mi em va contar un dia, no fa molt, en Tomeu Serra (La Perra Parda). En Tià Miquel, un al·lot de Santa Eugènia, s'havia passat mitja vida estudiant piano i formant-se principalment dins l'estil clàssic; a més, tocava l'orgue a l'església, i, a més, com els mateixos àngels. Passa que un dia, coses de la vida, es juntà amb els heavys del poble, que li passaren discs de Rhapsody... I clar, l'al·lot va flipar amb aquella mescla de Heavy Metal i música clàssica/sinfònica. Total, que en Tià Miquel canvia els aires i es fica a un grup de Metal, on es mouria com peix a dins l'aigua... i així sorgeix Límit.

Ho he contat un poc a la puta, però bé... el cas és que no m'ho invent, perquè la mateixa història ha estat corroborada per Joan Toni Fuster, el qual m'ha facilititat aquesta demo de dues cançons, editada l'any 2000. A més, ha afegit que el vocalista de Límit està, avui en dia, ficat dins el món de la òpera... Queda demostrat, doncs, que aquests músics tenien un talent especial i un fort gust per la música clàssica. Així doncs, el que aquí tenim és un Heavy Metal amb influències de sub-estils com el Metal Progressiu o el Power Metal, amb la pecul·liaritat de ser cantat en la nostra pròpia llengua. "Tot a les teves mans" i "La clau del destí" són dues cançons que, darrera tot l'exercici de virtuosisme, hi ha molt de sentiment i bon gust, el suficient com per tornar-les a escoltar, onze anys després, i comprovar que sonen de conya...

Actualització: Rafa Vicens, antic baixista de Límits, ens escriu per aportar més informació sobre la banda:

"Vaig esser baixista de Límit entre 1999 i 2003 (en realitat vaig esser el seu primer baixista, ja que fins aquell moment l'únic que hi havia tocat el baix havia estat el seu cantant). El grup es va formar devers l'any 1996, amb en David Ordinas a la veu i en Joan Ramonell i en Carles Sans a les guitarres (si bé aquest darrer hi va començar tocant la bateria), però no va ser fins l'any 1999 que, amb l'entrada de'n Sebastià Pujol als teclats, en Biel Rosselló a la bateria i jo mateix al baix i als cors, es va aconseguir la formació definitiva. Aquests dos temes els vàrem gravar als estudis "TJ So" de'n Tomeu Janer i els va "masteritzar" en Toni Pastor. Després d'uns anys inoblidables de concerts, en Joan Ramonell i jo vàrem deixar el grup, el qual poc temps després va canviar de cantant, passant-hi a cantar l'al·lota del teclista. Així varen continuar durant quasi un any més fins a la seva dissolució definitiva a finals de l'any 2004. Per una altra part, jo vaig formar Banda Sonora, juntament amb na Victòria Maldi a la veu, en David Bestard a la guitarra i en Miquel Campins a la bateria (aquests dos darrers guitarrista i bateria respectivament de Mal Vici), grup que es va dissoldre a finals del 2010".

DESCÀRREGA

Límit - "Demo" (2000)



OH DEMIAN - "No Angel To Be Found" (2000)

Darrera aquest curiós i estrany projecte anomenat Oh Demian s'hi amagà Isaac Batle, un multi-instrumentista i compositor que enregistrà aquest disc l'any '99 juntament amb una desena de col·laboradors i amics. Finalment, es publicà amb el segell Sounsack, l'any 2000, tot i que s'editaren poquetes còpies, les justes com per repartir-les entre amistats i demés.

Oh Demian és, sobretot, un projecte molt personal, gairebé inclassificable, que es mou entre el Folk Psicodèlic, el Rock alternatiu, la cançó d'autor i experiments musicals que a la Mallorca de fa més d'una dècada resultaven, com a mínim, sorprenents. Hi ha una preeminència clara de les guitarres acústiques, amb un tarannà místic que pot remetre a Donovan o el Syd Barrett més formal... Però clar, és tal la varietat d'aquest "No Angel To Be Found" que a algunes cançons podriem seguir el rastre de Jane's Addiction, Leonard Cohen o Nacho Vegas.

Tal vegada no sigui un disc fàcil de digerir, però sí que presenta trets molt interesants i pecul·liars que fan d'aquest un àlbum per descobrir poc a poc, amb calma i sense pressa.

DESCÀRREGA

Oh Demian - "No Angel To Be Found" (2000)



ILLA SONORA... AL FACEBOOK

Au! Ho ha aconseguit, senyor Zuckenberg! A partir d'ara, Illa Sonora també estarà al Facebook. Si la mandra no ho impedeix, allà també informaré de les actualitzacions i, si es pot, penjaré els podcasts del programa. Salut!

Illa Sonora - Facebook

JOHN TIRADO & THE DARK SPARKS - "Radio 3 Live" (2011)

Hi pens i crec que esgotaria tots els bons adjectius per descriure a un dels millors músics de la escena illenca: John Tirado. Nascut a Nova York, ha posat arrels a Mallorca des de l'any 1996 i, malgrat els inconvenients de viure a una illa com aquesta, s'ha creat una trajectòria absolutament brillant; primer amb The Nash i ara, amb aquest projecte en solitari junt a la banda The Dark Sparks. Editaren el passat 2010 el "Slowmotion Party", un disc enorme, addictiu, necessari i obligat per a tots aquells que gaudeixen de la b-o-n-a música, per sobre d'estils i etiquetes.

Demà al programa "Fang i Distorsió" tindrem el plaer d'entrevistar-lo i de viure un d'aquests sets acústics que tant ens agraden. Recordeu: a Ràdio Marratxí, 92.9 FM... a partir de les 17 h!

I ja que parlem de directes, aquí us deixam un bootleg; la actuació en directe que John Tirado va oferir, junt a The Dark Sparks, el passat 15 de febrer a l'espai de TV2 "Los Directos de Radio 3". Un directe absolutament i ple d'encant on John demostra que a ell li passa el mateix que els bons vins: millora amb el pas dels anys...

DESCÀRREGA

John Tirado & The Dark Sparks - Radio 3 Live (15-02-2011)



ROMPIENDO CUERDAS - "Rompiendo Cuerdas" (1990)

Aquest disc arriba a Illa Sonora gràcies, de nou, a en Joan Toni Fuster. Rompiendo Cuerdas fou una banda de Rock originària de Sa Pobla que es formà a finals dels 80's i que, juntament als manacorins Murder In The Barn, eren - en paraules del propi Joan Toni - una alternativa musical si no t'agradava el Heavy dels 80's.

Però si Murder In The Barn es nodrien de The Scorchers i grups similars, Rompiendo Cuerdas feien el mateix amb grups dels 60's i 70's, com els Rolling Stones, Creedence Clearwater Revival o, fins i tot, Led Zeppelin. No conec massa la seva trajectòria o història: tan sols puc dir que editaren aquest "Rompiendo Cuerdas", un disc/EP de 6 cançons, l'any 1990, i que al llarg de la primera meitat dels 90's telonejarien a formacions com Immaculate Fools, Barracudas, Celtas Cortos, Los Secretos... Gaudiu del seu llegat.

DESCÀRREGA

Rompiendo Cuerdas - "Rompiendo Cuerdas" (1990)



DESMODUS - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP

Em consta que aquest "In Deathlike Dreaming" és un disc molt cercat entre els col·lecionistes; per això, em sorprèn que no hi hagui cap lloc a Internet des d'on es pugui descarregar o simplement escoltar. Per tal de pal·liar això, aquí us deixem l'únic EP que arribaren a publicar els mallorquins Desmodus, una banda molt jove - vull recalcar el molt - que passa per ser possiblement la "primera" banda de "Black Metal" a Mallorca. I pos "primera" entre comilles per què em consta que a mitjans dels 90's hi va haver un intent fallid de banda de Black Metal... I el "Black Metal" el deix entre comilles perquè, en aquest cas, no parlem d'una banda amb un so comparable a la puresa d'uns, què sé jo, uns Darkthrone o uns Immortal, sinó més aviat d'una barreja molt personal d'estils com el Death Melòdic, el Doom/Gothic, el Thrash i, evidentment, el Black Metal.

Els seus membres van ser Dani (veu), Óscar (guitarra), Samuel (guitarra), Guillem (baix) i Juan (bateria); com deia, una banda molt jove (basta veure la foto de l'interior; si són nins!) que esdevé pionera d'un estil o una forma d'entendre el Metal a Mallorca. Si bé, el pas del temps ha passat factura a aquests 5 temes que formen "In Deathlike Dreaming", Desmodus mesclaren els estils extrems de la millor forma que van saber, movent-se en el camp del Black/Death Melòdic amb referències a Dissection o Unanimated, però també a Slayer i Sodom, als quals rendeixen un particular tribut al tema que obre el CD.

Enregistraren "In Deathlike Dreaming" la tardor del 1997; es publicà l'any 1998 baix la llicència de Repulse Records... I l'any 1999 eren història. Però la música va seguir: Samuel Morales formà Helevorn, un grup de Doom/Gothic força conegut a la nostra escena. Anys després, Dani i Óscar, acompanyats per l'ex-Golgotha Rubén Alarcón, donarien vida a Battlehorn, una banda d'Epic/Viking Metal que ha agradat bastant entre els seguidors del estil.

DESCÀRREGA

Desmodus - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP



EL NOMBRE DEL PADRE - "Demo" (1995)

Novament, una aportació a càrrec de Joan Toni Fuster, el qual ha fet una sèrie de grans troballes i que, com vaig dir a una entrada anterior, aniré publicant a Illa Sonora al llarg d'aquesta setmana. De nou, agrair-li la seva fantàstica tasca rescatant el llegat i memòria de grups mallorquins oblidats.

Avui toca rescatar de l'oblit a El Nombre del Padre, un efímer quintet sorgit a mitjans dels 90's encapçalat per Toni (veu), abans saxofonista a Dirección Prohibida. No existeix cap tipus d'informació sobre la seva trajectòria o els noms la resta dels components... Així que qualsevol ànima caritativa que vulgui donar un poc de llum a l'assumpte, benvinguda serà. En tot cas, El Nombre del Padre era fou una banda a mig camí entre el Pop i el Rock, amb un so més compacte que el de Dirección Prohibida i que pot recordar a la vessant més rockera de La Granja o La Frontera.

Actualització: Ramon "Raca", de Mallorca-Nochentas, aporta una sèrie de dades força interessants sobre la banda: "Los componentes fueron Toni Rullán (voz, coros y saxo; después en la Orquestrina d'Algaida y Donde Estabas Tú), Álex Riolobos (guitarras; después en MineralWater), Gabi Escalas (guitarras; hoy en Hattori Hanzo Surf), Rafa Estelrich (bajo; hoy en Canarias tocando con La Iguana Blues Band) y Haritx Caperochipi (batería). Rafa, Toni y Álex, alquilaron un local del Hipódromo y empezó El Nombre del Padre. Poco después, cuando el grupo estaba todavía muy verde, en mayo de 1994, entraron en Estudios Digitals para grabar su primera maqueta, que contenía 2 canciones en inglés y 2 en español. En abril de 1995 grabaron la segunda maqueta en  The Independent Republic Of Sound (de Toni Noguera de Los Valendas) con la producción de Pablo Ochando de La Granja. Después grabaron una tercera maqueta de la que no recuerdo detalles. Aunque hubo varios cambios de formación en los años que duró el grupo. En diferentes épocas tocó el bajo Pablo Martín y Julián, y a la batería estuvo también Francis Sánchez (ex-Dirección Prohibida; hoy en Alma Sonora)"

DESCÀRREGA

El Nombre del Padre - "Demo" (1995) - Cassette