ROSEMARY'S BABE - "Scarecrow" (2008) - EP

D'experimentació va la cosa. Si fa uns dies revisavem el llegat dels radicals Nova Pastoral, avui és toca parlar d'un projecte igualment trangressor com és Rosemary's Babe, alter ego d'Alexandre Sancho, component d'altres formacions com els efímers No-Core o els més recents Ceremoney. Aquest projecte ha anat guanyant-se un cert nom dins el circuït de la música experimental feta a Mallorca... i quan dic experimental estic parlant no d'estils que puguem qualificar de Post-Rock, Indie-Noise o Math, sinó d'una vessant més anti-comercial, transgressora i underground. Estic parlant de música plena de dissonàncies i textures, de música d'atmòsferes asfixiants i de digestió pesada, de música lletja feta amb ganes, consciència i pur plaer personal sense pensar en el què pensaran terceres persones. En aquest aspecte, Sancho cumpleix a la perfecció el rol de músic d'avantguarda, experimentador i investigador de noves sonoritats.

Nodrint-se d'influències com Sonic Youth, Suicide, Kraftwerk, Throbbling Gristle o The Birthday Party, la proposta d'aquest músic que viu a cavall entre Mallorca i Barcelona és un mosaic, més emocional que cerebral, on es mesclen elements de Noise-Rock, Ambient i Electrònica on la improvisació i l'expontaneïtat tenen un pes considerable, per no dir rellevant. "Scarecrow" (2008) és la primera referència de Rosemary's Babe, una gravació amateur i cassolana de lliure distribució a Internet; té sis cançons - o, millor dit, sis experiments en forma de cançó - tal vegada no aptes per als no iniciats en aquestes sonoritats. El seu mateix autor, a més, matitza: "Scarecrow" és més primitiu, amb samplers i elements sonors més radicals que els utilitzats ara". Molt possiblement, el gran punt feble d'aquest "Scarecrow" és la seva percussió, que no se si és una caixa de ritmes o, simplement, un pluggin d'un programa d'ordinador. Resta profunditat, xispa i gràcia a cançons on hi ha, en major o en menor mesura, bones idees i plantejaments. Res que, per sort, no es pugui solucionar a futures gravacions, és clar.

Rosemary's Babe aviat tornarà a ser notícia: segons afirma el propi Alexandre, està acabant de mesclar el que serà el seu primer disc, una mica més accessible i amb elements més propers al Intelligence Dance Music o al Ambient que no pas al No Wave o al Noise-Rock. Un llençament del que encara no s'ha avançat gaire cosa excepte algunes cançons, via Myspace, i que segurament tornarà a encendre per igual els ànims d'entusiastes i detractors.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Scarecrow" (2008) - EP

THIS IS NOT CALIFORNIA! - "40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca" (2011)

Aquest recopilatori DIY és una mostra clara de que Mallorca no tan sols ofereix sol, platja i ensaïmades, sinó també Punk i Hardcore. En poc més d'una hora, "This is not California" recull 40 bandes de totes les èpoques i vessants fins convertir-se en un petit abecedari del gènere a la nostra illa. Hi falten alguns noms, òbviament, però pràcticament hi ha les més representatives juntament d'altres no tan conegudes o, fins i tot, molt recents.

Amb un tracklist tan impressionant, no hi ha massa que explicar. Cançons de Cerebros Exprimidos, Bad Taste, Verbal Diarrea, BBME, Canníbales, Net Weight, Holocausto Pomada, Oi! The Arrase, Mallörkaos, Disease, Toc de Queda, Kalashnikov, Cop de Fona, Síndrome de Estokolmo... i així fins a comptar quaranta. En definitiva, de tot i molt. Llàstima que algunes gravacions tinguin una qualitat de so un tant irregular, però al manco ha quedat un resultat molt interessant que pot servir a més d'un a aprofundir en un gènere tan ben explotat a la nostra illa.

DESCÀRREGA

This is not California  - 40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca (2011)

NOVA PASTORAL - "Nova Pastoral" (2005) - EP

Poca cosa puc dir d'aquest duo tan estrany, tan pecul·liar. Nova Pastoral van sorgir aproximadament devers l'any 2004, i el formaven dos universitaris d'indentitats anònimes: Trimalción (baix, sintetitzadors, samplers), que anteriorment havia gravat material baix el nom de Trimalción y las Gemelas Subnormales, i un percussionista anomenat Trigresse.

Fanàtics de Joy Division, Suicide, Psychic TV, Skinny Puppy o Throbbling Gristle, Nova Pastoral desenvolupà al llarg de la seva curta trajectòria un so vertaderament estrany i irreal, a mig camí entre el Post-Punk, l'Electrònica o el Gòtic. Els caracteritzava, també, una actitud extremadament anti-comercial; es negaren a promocionar la seva música en directe o, fins i tot, obrir un Myspace on donar a conéixer les seves cançons.

M'ha costat sang i suor convèncer a Trimalción, una persona extremadament gelosa de la seva música, per posar a l'abast dels visitants d'Illa Sonora l'únic EP de Nova Pastoral. "Quant menys es sàpiga de nosaltres, qui som o què ferem, millor. Mai he entés a Nova Pastoral com una simple banda de música, sinó com una forma de vida", escriu el seu enigmàtic protagonista.

DESCÀRREGA

Nova Pastoral - "Nova Pastoral" (2005) - EP

MOVEMENT - "Stronger Than All" (1995) - Demo

No puc escriure aquesta entrada sense donar les gràcies, per igual, a Jeroni Sancho (per haver cedit aquesta relíquia en forma de cassette)  i a Ginès Fernández (per haver-la digitalitzat).

Si hi havia un grup influient a mitjans dels anys 90's, aquests eren Pantera. La publicació del "Far beyond driven" (1994) va provocar una febre internacional, per la qual cosa músics de mig món començaren a treure cançons inspirades en la modernitat i mala òstia que, aleshores, representaven Pantera, però també d'altres com Sepultura i el seu "Chaos A.D." (1993). Una de les primeres formacions mallorquines en adherir-se a aquesta nova forma d'entendre el Metal van ser Movement, formats l'any 1993 i desapareguts, després d'un bon grapat de canvis de formació, el 2003.

Els seus fundadors van ser Ismael (guitarra) i Nando (bateria), però el seu motor, possiblement, va ser el guitarrista Sandro Vizcaíno, que procedia d'altres formacions com Virus o Toxic Waste. La formació es completa amb Javi (baix) i Miguel (veu). L'any 1995 enregistrarien i auto-editarien una primera maqueta de tres cançons, "Stronger Than All", un títol molt en la línea de Pantera que amaga tres interesantíssimes cançons en la línea de les bandes anteriorment citades. Aleshores, la popularitat de Movement rep una forta embranzida obrint directes per grups com Reincidentes, Los Suaves o les llegendes del Hardcore català, Subterranean Kids.

La banda mantindria una línea d'activitat un tant irregular i Sandro es centraria en el seu rol com a guitarrista de Helevorn, banda en la que, a día d'avui, encara toca. Com deia, seguiren tota una sèrie de canvis de formació, i dues demos més, "Out of this world" (2000) i "Last Inferno" (2003), però tal vegada sense la màgia de la primera d'elles. El darrer que he sabut d'ells és que fa uns anys van modernitzar el seu so baix un nou nom: Headshock.

DESCÀRREGA

Movement - "Stronger Than All" (1995) - Cassette



MIKI SERRA - "Relatos Cortos" (2011)

Miki Serra torna a l'activitat musical amb un nou projecte de lliure distribució mitjançant Creative Commons; de fet, ell mateix s'ofereix a enviar les cançons, a qui sigui, via correu electrònic sense que hi hagi una amenaça d'emprenyós spam. Així de simple. Serra és d'aquesta generació de músics que ha entès els avantatges de difondre gratuïtament la seva música a Internet, just a un moment musical cada cop més saturat de bandes i llençaments setmanals. De totes formes, si dessitjau tenir el disc en format físic, el podeu aconseguir per tan sols 5 €, despeses d'enviament incloses.

Miki Serra és un músic d'una trajectòria tan llarga com reconeguda. És un dels fundadors de Sexy Sadie, formació que va abandonar l'any 1997 per motius de salut abans d'afrontar la gravació del clàssic "It's Beautiful, It's Love”. Quatre anys després tornà a la càrrega amb Plastic Face, una mena de super-grup on també hi participaren Paco Loco (Australian Blonde, guitarra), Xisco Juan (El Diablo en el Ojo, Los Crudos, baix), Toni Toledo (Sexy Sadie, bateria), Xavier Escutia (Los Valendas, cors) i Mané (Sunflowers, percussió). Pocs anys després, la creativitat es va seguir disparant amb una nova banda que tal vegada va meréixer més repercusió, Post, per on també passaren músics tan reputats com Miquel Pinti (Zinedines, guitarra) o Juanjo Rosselló (Sterlin, baix).

Aquesta vegada, "fent gala de la seva nul·la visió del màrqueting", Miki ha tornat en solitari, però acompanyat ni més ni manco que pels primers Sexy Sadie: José Luis Sampol (baix), Toni Toledo (bateria) i Jaime García (ara a Sr. Nadie, guitarra, producció). Darrera aquesta atractiva estètica de ciència ficció de sèrie B, aquest "Relatos Cortos" (2011) és un pas impecable i elegantíssim: a mig camí entre el Power Pop i el Rock independent, Serra sorpren amb 7 cançons lo suficientment entretingudes com per obligar a l'oient a tornar-les a posar una i una altra vegada. Sense els artificis ballables que abunden al Indie-Pop espanyol d'avui en dia o la càrrega empalagosa de molts d'artistes quan fan música en solitari, Miki Serra ha estat prou hàbil com per editar un disc tan creïble i honest com "Relatos Cortos". I pensau que la música creïble i sincera, avui en día, és tan rara de veure com un miracle.

DESCÀRREGA
Web de Miki Serra

Miki Serra - "Relatos cortos" (2011)

LOS POPS - "Hierba larga" (1967) - EP

Amb aquest EP conclou la curta però intensas trajectòria discogràfica de Los Pops: recordem que, sols a l'any 1967, enregistraren i editaren 3 cotitzadíssims EP's de quatre cançons. Tot i que aquest quintet molt possiblement va ser de les formacions més acollonants que va donar la música mallorquina a la segona meitat dels 60, aquest "Hierba Larga" és possiblement el seu llençament més irregular, sobretot si el comparam amb el clàssic "No, no, no" que publicarem, aquí mateix, unes setmanes enrere.

El tercer EP de Los Pops s'estructura en dues cançons pròpies,"Chalina" i "Papelito sexto", i dues versions: "Night of the long grass" de The Troggs, que ells castellanitzen a "Hierba larga" i la que pens que és l'única versió que es va fer en castellà del "A day in the life" de The Beatles, que ells rebatetjen com "Un día de tantos". A destacar la forta presència de les línees de baix, un tret gairebé inusual a la música que se feia a Mallorca aleshores i que li dona un punt de distinció especial.

DESCÀRREGA

Los Pops - "Hierba larga" (1967) - EP 7"

STRANGLED - Discografia (2000-2007)

Feia temps que tenia preparada aquesta entrada gràcies a l'aportació - un altre cop - de Jeroni Sancho. Avui ell és protagonista de l'entrada ja que, abans de formar part de Marasme, va estar al capdavant d'una de les poques bandes de Death Metal que ha donat Mallorca: Strangled.

Ens remuntem a finals dels anys 90, concretament a la banda Ether, on hi tocaven Llorenç Barceló (guitarra), Rafel Mulet (baix) i el propi Jeroni (veu). Enregistraren dues úniques cançons aproximadament a l'any 2000, on ja podem veure per on anirien els tirs en els pròxims anys; en definitiva, un principi molt prometedor. La banda es transforma en Strangled l'any 2001 amb l'entrada del Alberto Barrientos, prèviament a Desmodus (Black/Death Metal); mesos després incorporen un segon guitarrista, Joan Picornell, procedent de la banda de Brutal Death Undernourished.

Després d'editar una primera maqueta de cinc cançons, la banda toca per tot arreu de Mallorca amb alguns grups locals (Helevorn, Inner Sight, Agorazheim) i bandes peninsulars (Avulsed, Deathless). Jeroni sol contar una anècdota molt graciosa que intentaré reproduïr amb la mateixa gràcia: sap Déu com, però Strangled van acabar tocant a un festival d'un club infantil de futbol. Insòlit i impactant. Ni cal dir que ben aviat allò es va buidar, entre pares indignats i petits cadets plorinyant. Una altra anècdota curiosa d'aquells primers anys del quintet; l'edició d'un split/recopilatori amb el segell mexicà Necrology Records, apart de Strangled, s'hi inclouen quatre bandes nord-americanes (Man Destroys Himself, Devotovindicta, Gored Face, Head Fuck Damage). "Resulta que quan treguerem la primera demo, un mexicà em va contactar per treure un split de varis grups de Death Metal. Estava interessat en aficar-nos", explica Jeroni. "Per tant, li varem enviar algunes còpies de la demo, i després, va començar a donar llargues, de que si encara no sortia el split, i tal... Mai més vaig saber res, fins que fa un any i pico vaig descobrir que algú havia posat a la web Metal Archives que s'havia publicat. Així que va arribar a sortir, cosa que putetja, perquè no va enviar cap còpia, el cabró. Allò era un puta rip-off!".

A maig del 2004, Strangled donen una passa endavant, enregistrant el seu primer disc: nou cançons - dues d'elles, de la demo - de pur Brutal Death influit sobretot per Suffocation, però també per Immolation o Pyrexia. Aquest disc, "Weak Effigy", va veure la llum amb el segell alemany Suffer Productions en forma de split-CD junt a una altra banda alemana, Defloration. Aquesta bona ratxa es perllonga quan comparteixen escenari a Alemanya amb formacions com Fleshripper, Blood Duster o Depression. L'estiu del 2005, Strangled enregistra a Ludenscheid (Alemanya) tres cançons amb Matthias "Matze" Klinkmann, conegut per haver gravat als Borknagar als Woodhouse Studios de Waldemar Sorychta. Aquest material anava a formar part d'un split en 7" que mai es va poder editar després de no trobar cap segell interessat en editar-ho. A les cançons hi col·laboren Ron (Depression), Goreminister (Kadaverficker, Sore) i Marc (Depression, Sore, Unburial) i hi destaca una notable versió de "Fear of Napalm" dels mítics Terrorizer.

A la tornada, abandonen la banda Rafel (avui en dia toca amb Misty Mountain) i Joan, que són substituits per Lluc (Hipercrisis) i Víctor Arco (Breathless) respectivament. Strangled tornen als escenaris on compartiran cartell amb formacions del nivell de Centinex, Machetazo, Eroded o Avulsed, entre d'altres, però malauradament es dissoldran a finals del 2007. Només uns mesos abans, havien enregistrat, en pla pro, un assaig produït per Jaume Trobat (The Ugly Bitches) on el quintet interpreta cançons del que, suposadament, anava a ser el seu segon treball. 

Amb la dissolució de la banda, trobem una migració dels components cap a altres grups: Jeroni passarà a ser vocalista de Marasme, mentre que Víctor Arco s'uneix a Taifa. Més dins la línea de Strangled, Alberto Barrientos formarà amb Albis (ex-Goreinhaled) una banda tan prometedora com és Decomposed Torso; per la seva part, Llorenç Barceló acabà formant una altra banda destacable: Neurotic Disorder.

Consider realment especial aquesta entrada. No només es recuperen dues referències força destacable com la primera maqueta de Strangled i el "Weak Effigy", sinó que també s'aporta material fins ara inèdit, com les dues cançons d'Ether, els temes enregistrats a Alemanya o la darrera gravació de setembre del 2007. Per desgràcia, bona part dels títols d'aquestes gravacions s'han perdut, però ens queda la seva música, tan brutal, tan violenta, tan expressiva i desafiant que res té a envejar al material que feien altres bandes estrangeres de l'època. Amants del Metal Extrem i de les emocions fortes: el llegat de Strangled és una fita clau per entendre la música extrema feta a Mallorca la passada dècada.

DESCÀRREGA

Strangled - "Demo" (2003)

Strangled - "Weak Effigy" (2004) - Editat com a split-CD

Strangled - Gravació a  Ludenscheid, Alemanya (2005)

Strangled - Darrera gravació (2007)

THE THOMAS BROTHERS SHOW - 1996-2006

La sensació que em transmet aquesta banda és la mateixa quan escolt "Being for the benefit of Mr. Kite" del Beatles o "Alabama Song" de The Doors: música d'aires surrealistes, pròpia d'un circ decadent i misteriós de les afores o d'un cabaret bohemi que obre les seves portes a una època que no li pertoca. Ells mateixos definiren la seva música amb una etiqueta tan insòlita com encertada: Music-Hall psicodèl·lic. Senyores i senyors, comença el show: ells són The Thomas Brothers Show.

L'únic que coneixia fins fa una setmana i mitja d'aquest quartet és la seva contribució al recopilatori Art Jove 2002, on hi trobem algunes cançons seves. Ara, gràcies a Toni Coll, que ha cedit la música de la banda per penjar a Illa Sonora, he pogut conéixer la història de The Thomas Brothers Show, un quartet actiu entre 1996 i 2006. Els seus integrants van ser David Masmiquel (guitarra, piano, veu), Adrià Martí (baix, piano, veu), Joan Ferrer (guitarra) i el propi Toni Coll (bateria). Tot es remunta a principis dels 90's, amb la banda de punk Kalimoxo, on hi tocaren David i Toni. "Aquest grup que va durar el que tenia que durar. Ens vam dissoldre quan David va anar a l'institut i va conèixer a Adrià, el futur baixista. Va començar una llarga amistat que es transformà amb la formacio del grup Acaboser , que va durar molt poc", explica Toni.

El relat continua quan a Adrià i David, una nit de festa, se'ls ocorr montar una nova banda; tot i declinar la invitació a un primer moment, Toni s'incorporaria a aquest nou projecte recuperant-se d'un accident que li impedia tocar el bombo. "Van passar varis integrants esporadics al llarg d'aquells anys com en Jeroni (teclista), “El Menorqui!” (guitarra), i na Caty, una pianista molt bona". La banda consolida el seu nom a l'escena local participant a tota una sèrie de certàmens de música, tant a Mallorca com Barcelona, a més de posar música al curmetratge "Sloow Food" de Miquel Àngel Llompart. Tampoc passà desapercebuda la seva posta en escena, on es combinaven projeccions amb música, diàlegs humorístics i una estètica de circ on es caracteritzaven com aviadors, fakirs, domadors, indis o forçuts.

Al llarg dels seus 10 anys, The Thomas Brothers Show no editaren ni un sol àlbum: "Com rars que eren mai varem voler formar part d'una discogràfica que pogués canviar el nostre tipus de fer música o la llibertat que teniem", subratlla el seu bateria. "Mai va haver-hi un sentit lucratiu, sinó mes bé una afició a la música, el joc i divertiment que suposava tocar i composar. Només varem fer una maqueta, que du es nom del grup, que només es va distribuir quan feiem un espectacle al Teatre Sans".

Però... I què va ser dels seus membres? És una pregunta que faig sempre i de la qual el propi Toni no s'ha pogut escapar. Només dos membres de The Thomas Brothers Show segueixen actius en el difícil món de la música. David ara viu a Barcelona, on forma part del grup Son de Barna; per la seva part, Adrià formà The Whisky Facile, una banda que fa música italiana i que n'armaren una de bona al Rock 'n Pina de fa un parell d'anys.

Aquest és el llegat de The Thomas Brothers Show; una banda única en molts de sentits i posseïdora d'un so tan extremadament personal i pecul·liar que fa que aquest sigui un show no apte per a tots els públics. Obriu la ment i gaudiu d'una experiència tan insòlita com el seu Music-Hall psicodèl·lic.

DESCÀRREGA

The Thomas Brothers Show - 1996-2006