SHENOBI - "Epòdrom" (2010) - EP

Shenobi és d'aquest tipus de bandes que acaba per ofegar-se a Mallorca; d'aquestes que, d'haver arribat a néixer a algun altre indret del continent, haguessin tingut una major repercussió i reconeixement per la seva bona tasca. Joan (guitarra, veu), Mati (guitarra), Francesc (baix) i Gabri (bateria; també a Beach Beach) duen des del 2004 practicant un Rock independent que es nodreix tant de referents internacionals (Fugazi, Sunny Day Real Estate, Jawbox) com d'altres nacionals (Aina, No More Lies).

Aquest EP, actualment esgotat  i que arriba a Illa Sonora per cortesia de Pedro Barrera, suposa una continuació lògica respecte al primer disc de la banda, "Discharges" (2008). Enregistrat al Hipòdrom de Son Pardo (d'aquí el seu curiós nom) i mesclat/masteritzat per Michael Mesquida (Satellites, Rec On, Oliva Trencada...), a "Epòdrom" no tan sols hi destaquen les seves cinc cançons - d'un nivell força destacable, especialment a nivell compositiu - sinó també el seu espectacular disseny, per obra i gràcia de Joan Roig.

DESCÀRREGA

Shenobi - "Epòdrom" (2010) - EP

INSIDE - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)

Inside jugaven a una altra lliga, en el sentit de que, al seu moment, moltes bandes tenien - teníem - molt que aprendre d'ells: música realment elaborada a nivell compositiu i tècnic, bona posada en escena i un grau de pulcritud sonora que, per aleshores, es trobava a anys lluny d'un bon grapat de bandes joves. Els infames Vodkartinis els vam telonejar, a agost del 2005, i va quedar demostrat que uns pelacanyes com nosaltres teníem molt que aprendre d'ells.

Aquesta banda sollerica va sorgir l'any 2002 fruit de la unió de músics procedents de bandes com Viuda Negra, Black Dog, Been-Arasht o Plumballs, i el seu line-up clàssic - per dir-ho d'alguna forma - era el format per Maria Mayol (veu), Miquel Àngel Màrquez (guitarra), José A. Alemany 'Nono' (guitarra), Pep Jaume (baix) i Diego Lucas (bateria). Tal vegada, el major tret característic d'Inside era el seu so, capaç de barrejar els recursos propis del Heavy Metal d'Iron Maiden o del Thrash més tranquil·let i tècnic (rollo Megadeth) amb trets del Rock incendiari i alternatiu de bandes encapçalades per dones, com Skunk Anansie o Guano Apes. Fiquem aquí matisos progressius, dues guitarres sobrades de tècnica, imaginació i bon gust, una sòl·lida base rítmica i la reconeixible veu de Maria... i au, aquí tenim la fòrmula d'Inside.

La banda, dissolta des de fa uns anys, va tenir uns anys bastant intensos; quedaren semifinalistes al Festival Internacional Emergenza (2004), finalistes a l'Incarock (2004 i 2005) i, finalment, guanyadors del I Concurs de Rock de Palmanyola. Gràcies mil a Pedro Barrera per haver-me fet arribar el seu disc!

DESCÀRREGA

Inside - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)



LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

Una reliquia dels anys 90's, per cortesia d'en Pep! Per entendre la història de Los Grabes ens hem de remuntar a l'any 1991, quan un grup d'escolars, entre els quals es trobaven dos al·lotets anomenats Javi Moreno i David Martín, formaren una banda anomenada Los Caravana; en plena febre del Rockabilly i les modes dels anys 50's, Los Caravana es dedicaren a fer, sobretot, versions de clàssics de la primera fornada del Rock 'n Roll nord-americà.

Javi Moreno abandona la banda l'any '93, però quatre anys després (1997) es retroba amb els seus antics companys i forma aquest nou projecte, Los Grabes, amb la següent formació: Javier Moreno (veu, guitarra), David Martín (guitarra, veu), Manu García (baix, teclats, veu) i Quico Ros (batería, cors; anteriorment membre de Hora Local). La seva trajectòria fou ben curta; en poc més d'un any editaren el seu únic disc, "El arte de viajar despacio" (1997) i realitzaren un bon grapat de concerts destacables.

Els motius pels quals la banda es separa els ignor: el que sé és que tots els seus membres han seguit ben lligats a la música. David Martín es convertiria en el alma mater de Doctor Martín Clavo; Javi Moreno formaría part de Gehache per, actualment, encapçalar La Banda Magnética. Manu García també seria membre de Gehache, tot i que no sé què està fent ara mateix. Per la seva part, Quico Ros començaria una nova etapa musical amb Blue Meany.

DESCÀRREGA

LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

YSKELGROTH - Discografia

Els fruits de la relació entre Vicente J. Payà  i el madrileny Dave Rotten no tan sols es limiten a l'efímera reunió de Golgotha o el projecte de Drone/Ambient Unwom. El gust d'ambdós músics pel Black i Death Metal de la vella escola també ha quedat reflectit en un projecte anomenat Yskelgroth i que donà les seves primeres passes a finals dels anys 90's, tot i que no va començar a donar els seus primers fruits amb l'incorporació del bateria Javier Fernández (Nexus 6, The Heretic). Si bé tant Dave Rotten (recordem, ànima d'Avulsed) i Fernández són músics peninsulars, la procedència de la banda és, oficialment, Mallorca.

Aquest projecte s'inspira, bàsicament, en una combinació - molt típica però efectiva - els recursos del Death Metal old school amb les formes, fredes i violentes, del Black Metal apocalíptic i nihilista, amb referents com Incantation, Demoncy, Diocletian, Goreaphobia o Bestial Warlust. El que avui us presentem és una primera maqueta de tres cançons acompanyada pel disc "Unholy Primitive Nihilism" (2010), que ha agradat bastant dins els cercles extrems fins el punt de convertir-los en un referent, emergent però destacable, d'aquests tipus de so dins l'Estat Espanyol.

DESCÀRREGA

Yskelgroth - "Primitive" (2008) - Demo

Yskelgroth - "Unholy Primitive Nihilism" (2010)



THE NASH - "Live Acoustic Set" (2007)

Sorprèn que, amb poc més de 15 anys, un grup del nivell de The Nash tan sols hagin editat tres àlbums, un dels quals només se'n van fer molt poques còpies. Poc però bo, podriem dir, quan encara resona el seu darrer disc, "Kicks And Glory" (2006) com un dels millors discs de Power-Pop gravat/editat a Mallorca.

Seguidors de la banda de John Tirado: aquí teniu una alegria, i de les grosses, amablement cedida per en Pep. Aquest CD no és, en cap cas, oficial, sinó una gravació acústica feta l'octubre de 2007 al local d'assaig de The Nash, al Hipòdrom de Son pardo. La qualitat de so no és que sigui bona... sinó boníssima! Tant que a mi, com a entusiasta de la banda, m'ha deixat absolutament bocabadat, creuant els dits i desitjant que tornin a anunciar algun nou concert a la nostra illa.

DESCÀRREGA

The Nash - "Live Acoustic Set" (2007)

SNOWPLOW - Demo (2009)

Toca treure del calaix aquesta demo i parlar d'un interesantíssim projecte a càrrec d'un jove cantautor anomenat Gorka Vich, que, des del 2008, es fa acompanyar d'una guitarra acústica baix el nom Snowplow.

I què ens ofereix, aquest al·lot i la seva guitarra? Doncs bàsicament música d'inspiració nord-americana, amb un fort sentiment indie que l'apropa més als artistes de nova fornada que no pas a pioners - i referents - com Bob Dylan. A Mallorca hi ha projectes similars que han funcionat francament bé, com L.A. o Furious Tree (els primers que m'han vingut al cap), i la veritat és que Snowplow contribueix a reforçar aquest interessant cercle de cantautors indies. A aquesta demo hi trobem tres cançons pròpies, molt senzilles, però convincents i, fins i tot, aferradisses. També hi trobem dues versions: la primera, una encertada revissió del "The Gardner" de The Tallest Man on Earth, que és una injecció de bon rollo en tota regla. La segona, més oscura i introspectiva, és "Love Don't Live Here Anymore", original de Rose Royce però popularitzada - dins el món del Indie-Folk - per la banda de Dallas Green, City and Colour.

La cosa sembla que està, ara per ara, aturada. Una llàstima, vaja.

DESCÀRREGA

Snowplow - "Demo" (2009)

WHITE BEAR - "White Bear" (2009) - EP

Malgrat van fer pocs concerts, hi va haver un moment molt concret en el qual White Bear van ser una de les bandes més prometedores de l'illa. El trio format per Miquel Puigserver (guitarra, veu), Jorge Vaquer (baix) i Jorge Guindos (bateria) es va desmarcar fent una efectiva proposta musical que es nodria, a parts iguals, de les atmòsferes post-rockeres de bandes com Mogwai, del Rock Progressiu de la vella escola o el Pop-Rock independent de Muse, sobretot en l'apartat vocal.

Déu meu! En què ha quedat això? Perquè van decidir aturar de fer música? Aquest EP és una delícia i no fa més que demostrar que White Bear tenien molt, moltíssim a dir dins la nostra escena.

DESCÀRREGA

White Bear - "White Bear" (2009) - EP



FETS DE FANG - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo

Nova i com sempre interessant aportació de Joan Toni Fuster. Aquest cop, la banda escollida és Fets de Fang, l'embrió - per dir-ho d'alguna forma - dels posteriors Joan Toni Skarabat. La història diu així.

"Fets de Fang, formats l'any 1992, és la primera formació de Joan Toni Skarabat; es va mantenir gairebé més de deu anys, i tans sols ens hem quedat amb una maqueta enregistrada a quatre pistes, una cinquentena de cançons que han quedat dins un calaix i molts bons records que ja no tornaran. Als tres darrers anys de Fets de Fang ja combinavem actuacions amb altres bandes paral·leles Joan Toni Skarabat, Gargamel, La Dueña del Viento, i algún altre . No sabiem ben bé el que voliem i teniem una barreja estranya, com estranya és aquesta demo: Pop-Rock amb una extranya dicció vocalística del català, tan habitual en els grups que comencen i canten en aquest idioma, sense regles. És el de sempre: poques espectatives i anades i fugides de membres de la banda que ho enderrerien tot; i això que en aquella època tocavem només pes nom, ja que fins el '97 no va sortir aquesta demo, per la que ens cobraven 500 pessetes per cada còpia feta amb l'ordinador. Quin fiasco!" - Joan Toni Fuster.

DESCÀRREGA

Fets de Fang - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo