MIKE & THE RUNAWAYS - 7" (1965) - EP

Avui he tingut el plaer d'asistir com a convidat al programa "Bufet Lliure", amb Celestí Oliver; una interesantíssima i recomendable hora diària que podeu escoltar, a partir de les 15.30 h., a Ona Mallorca (90.6 FM).  Al programa d'avui hem parlat sobre el sorgiment i boom del Beat, Pop i Rock a Mallorca: no s'ha pogut obviar ni la qualitat ni la transcendència d'un EP com aquest, datat de 1965, i que juntament amb unes poques rareses enregistrades a Alemanya, suposen el llegat fonamental de Mike & The Runaways.

A aquest 7" hi trobem quatre cançons sense cap desperdici ni un. A la cara A, deliri de títols onomatopeics, trobam "Um, um, um, um, um", una encertadíssima versió d'una cançó original de Wayne Fontana & The Mindbenders. Li segueix un altre tema antològic, possiblement el més conegut de Mike & The Runaways: es tracta d'una versió del "Ja, ja!" de Casey Jones & The Governors. Però si la cara A és brutal... Atenció a la B! Hi trobem la versió en castellà de "You've Got Your Troubles" dels The Fortunes, seguida d'una altra delícia seixantera, la versió del "Heart Full Of Soul" de The Yardbirds. Es diu, es comenta, es rumoreja, que al posterior guitarrista dels Yardbirds, Jimmy Page li encantava aquesta versió; tal vegada, sorgeix d'aquí el rumor (fals, per cert) de que Led Zeppelin volien oferir el lloc de cantant, abans que a Robert Plant, al mateix Mike Kögel. Una curiositat més.

Aquests quatre temes enregistrats a Madrid són recordats de forma anecdòtica per ser l'embrió del que després es conexieria com Los Bravos; no obstant, la seva importància és major, sobretot per a la música mallorquina. Sigui com sigui, aquestes cançons amb 46 anys d'antigüetat segueixen sonant fresques, agradables i joves.

DESCÀRREGA

Mike & The Runaways - 7" (1965) - EP



TOTS SANTS - Discografia

A petició d'en Pedro, rescatem a Illa Sonora la discografia de Tots Sants, un quintet de Manacor nascut a finals dels 80's de mà de Xavier Ramis (veu), Jaume Estelrich (guitarra), Aurelio Pérez (guitarra), Alex Vadell (baix) i Marcos Gil (batería). Malgrat se'ls recordi com un grup mític i clàssic a l'escena mallorquina, Tots Sants va tenir que fer front a molts d'obstacles, crítiques i problemes al llarg dels seus deu anys de trajectòria.

El seu primer disc, "Ja m'ho temia" (1991) els posà a primera plana de l'escena mallorquina gràcies a cançons cantades amb la nostra llengua i amb un so potentíssim i fresc, que tant es podia nodrid del Heavy Metal com del Funk. Malauradament, se'ls ficà al sac del Rock català i molts els consideraren com uns Sangtraït a la mallorquina. El seu segón disc, "Màxima audiència" (1993), més contundent, madur i treballat, és possiblement la seva millor obra: no obstant, l'acollida va ser més freda. Cançons com "No tocarem" els va crear nombrosos enemics: ¨És una cançó que es consideri com un acte polític el fet de cantar en català, i la seva utilització com a tal, tant per una banda com per l'altra. És a dir,tant per la gent que en feia bandera, com els que a l'estat espanyol ens vetaren als mitjans de difusió per la nostra llengua", diu el seu compositor. Quan molts els donaren per morts, Tots Sants publicaren el seu darrer disc l'any 1998: "Take the Fly". Es tracta de la seva obra més desconeguda (tal vegada perquè és un disc en anglès?), tant que, quan l'hi he comentat a algú sobre la seva existència, han quedat tan estranyats com sorpresos.

Aquestes setmanes he sentit en boca de vàries persones que Tots Sants es reuniran per fer una sèrie de concerts, possiblement per celebrar el XX aniversari de la publicació de "Ja m'ho temia". Per desgràcia, no se si és una notícia a punt d'esclatar o simplement un rumor: en tot cas, he inclós juntament amb els seus tres discs, una cançó inèdita: "Mort", en directe, l'any 1995.

Actualització: Els rumors s'han confirmat i, de moment, Tots Sants han annunciat un únic concert el 21 d'abril a Muro junt als Full Metal Jackets.

DESCÀRREGA

Tots Sants - "Ja m'ho temia" (1991)

Tots Sants - "Màxima audiència" (1993)

Tots Sants - "Take the fly" (1998)

ZEBRA - "Zebra" (1976)

Zebra és considerat el gran grup mallorquí de la primera meitat dels 70's, al tractar-se de la fussió de dos clàssics de finals dels 60's com Los Bravos i Z-66. Malgrat els diversos canvis de formació i localització de la banda, al capdavant sempre hi va haver un jove manacorí, Joan Bibiloni, un virtuós de les sis cordes colrat en experiència després d'haver tocat amb Los Lagartos. Així, Zebra editen un grapat de 7" entre 1972 i 1975, però cap d'ells aconsegueix massa repercussió.

A la recta final de la seva trajectòria, quan Franco havia mort i la ressaca del Progressiu donava pas al Punk anglosaxó, Zebra enregistren el seu primer, darrer i únic LP amb la següent formació: Joan Bibiloni (veu, guitarra solista), David Wamsley (guitarra), Agustí Fernàndez (teclats), Albert Candela (baix) i l'ex-Z-66 Manolo Marí (bateria). "Zebra" ens presentava set cançons pròpies, a les quals hem d'afegir un curiós medley en homenatge a John Lennon, on es mescla el conegudíssim "Imagine" amb un tema no tan conegut com "Love". Tot i estar fortament cotitzat entre els col·leccionistes, "Zebra" és un disc estrany, difícil de classificar. Tradicionalment, se'l considera un disc de Rock Progressiu, amb influències de Yes, Supertramp o Eloy, però la forta càrrega de Pop i Soft-Rock va fer que fos durament criticat pels seguidors del Progressiu més estricte i ortodoxe de King Crimson o Pink Floyd. Les males crítiques i les baixes vendes precipitaren el final del grup. Joan Bibiloni, aleshores, arreconà la guitarra elèctrica i juntament amb el gran Pepe Milán (Euterpe) forma Milán & Bibiloni; començava així un nou període per una de les figures més grans i inconfundibles de la música contemporània mallorquina.

DESCÀRREGA

ZEBRA - "Zebra" (1976)



HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

Valuosa aportació a càrrec de Jeroni Sancho amb mediació de Txxxus Troll. Sorgits a la segona meitat dels anys 90, Hipercrisis fou un grup format pel propi Txxxus (veu) amb Bernat (guitarra, guitarrista a la primera formació d'Inertial Mass), Lluc (baix) i Kiko (bateria), responsables d'aquesta carnisseria anomenada "Noche de Karate-core": 20 minuts d'un Grindcore ferotge i contundent, amb concesions cap a altres estils com el Death Metal, el Hardcore o el Crust.

"Noche de Karate-core" fou enregistrat en directe a la desapareguda sala Sonotone de Palma, el 19 de gener de 1999; així doncs, no espereu una producció cristal·lina com les de Rotten Sound, sinó un so gruixut i greu, d'una brutor genuïnament underground, que li dona una autenticitat especial. Hipercrisis no van durar gaire temps, però els seus membres seguiren donant de què parlar: Txxxus amb Coágulo, Bernat amb Errör i Lluc amb Strangled.

DESCÀRREGA

HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

SÆTH - Umbilical (2009) - EP

Sæth és una banda que té molt a dir. Format a mitjans de la passada dècada amb el Nu Metal de Korn o Deftones com a principals influències, aquest quartet ha sabut evolucionar el seu so cap a un Rock/Metal Progressiu i experimental que beu principalment de Tool, Puscifer i A Perfect Circle. El grup, encapçalat per Toni Matas (guitarra), es completà amb Joan Miquel Matas (baix), Alberto Collazo (bateria) i el carismàtic Diego Fernández (veu); aquesta formació va ser la encarregada d'enregistrar aquest interesantíssim EP, "Umbilical", a la tardor del 2009. Cinc cançons molt homogènies i compactes que han tingut una gran acceptació a la nostra escena.

El grup semblava que gaudia d'una bona salut: els seus shows eren electritzants (encara record quan Diego, pràcticament en trance, va rapar-se el cap enmig d'una actuació al Fraguel de Palma), però després Sæth va aturar per obrir un període de relativa incertesa. Però han tornat, aquesta vegada amb Carlos Roldán (The Ugly Bitches) a la veu, preparats i amb ganes, amb noves idees i noves cançons i, com deia al principi, moltes coses a dir.

DESCÀRREGA

SÆTH - Umbilical (2009) - EP

HARMÓNICA COIXA BLUES BAND - "Walking Blues" (1991)

Possiblement, el LP "Walking Blues" captura el millor moment de Harmónica Coixa Blues Band. Aquesta banda, formada l'any 1982, va reunir a tres grans músics mallorquins com el baixista Toni Reynés (Ikuri i Prana als 70's, i Tapones Volantes als primers 80's), el inimitable Pep Banyo i el virtuós de la harmónica, Víctor Uris (present a la segona reunió de Z-66), un dels personatges més estimats i apreciats de l'escena illenca. Apadrinats per Joan Bibiloni, publiquen el seu primer disc homònim l'any '88, però és l'any 1991 quan, amb la vocalista catalana Big Mama, ens deixen el seu disc més recordat.

"Walking Blues" és un disc bastant complet on es toquen tots els pals del Blues; des del més lent i nostàlgic al més enèrgic Blues-Rock. La harmònica d'Uris, omnipresent, li acaba de donar el toc de gràcia necessària  a cançons tan redones com "Playing With Fire", "Hush Hush", "One more mille" o la nova versió del "Me'n vaig volant", tema original de Z-66 que apareix a aquella raresa de 1985 en forma de 7". La llàstima és la producció, que, al manco a mi, mai m'ha acabat d'agradar; malgrat això, Harmónica Coixa Blues Band i Víctor Uris ens ensenyaren amb aquest disc que, a Mallorca, també es podia fer bon Blues.

DESCÀRREGA

Harmónica Coixa Blues Band - "Walking Blues" (1991)

LOS FLETCHERS - Los hay más cerdos (2009) - EP

No fa molt en parlarem d'ells. "Los hay más cerdos" és una demostració de la bona música que es fa per aquí; es tracta de cinc cançons de Rock del honest, del íntegre, del clàssic, a càrrec de  José Luis Miró (veu, guitarra) acompanyat per Carlos Garibotti (baix, cors), Juan Pablo Merayo (bateria, cors), Jordi Vidal (teclats) i Samuel Amo (trompeta).

"Los hay más cerdos" és, en tota regla, una macarrada ben feta, i que ens remet a bandes com Los Ilegales, Los Deltonos o Siniestro Total; basta pegar-li una escolta a "Polidrogodependiente", "Código Puk" o la mateixa "Los hay más cerdos", autèntiques gamberrades amb un inconfundible segell Fender.

Bons músics i bona gent; Los Fletchers tenen per davant un futur més que interessant si saben jugar bé les cartes que tenen posades ara mateix damunt la taula. De moment, esperam ansiosos la seva nova gravació.

DESCÀRREGA

Los Fletchers - "Los hay más cerdos" (2009) - EP

CONAN KEATON - "Tres" (2010) - EP

Novament, vull agraïr a un músic el haver contactat amb Illa Sonora per difondre la seva música: parlem avui de Gaspar Reixach i de Conan Keaton. No es tracta precissament d'un desconegut, ja que Reixach, anterioment, va formar part de Fex Cacuc i Petit; a l'actualitat és baixista de Poomse i Petröleo, un excel·lent grup del qual en parlaré a una propera ocasió.

Conan Keaton és el seu nou projecte, cassolà, underground i extremadament personal, on ell mateix s'encarrega de tots els instruments; un projecte que, segons ell mateix afirma, neix ben entrada la nit, quan tothom dorm i la vigília deixa pas a cançons de Pop atmosfèric. Al igual que Poomse o Petröleo, Conan Keaton es mou per un grapat de sub-estils experimentals (Dream-Pop, Indie-Pop, Psicodèlia, Art-Rock...), però amb una forta personalitat, un caràcter molt definit que aconsegueix donar pas a cançons que, a moments, sonen dolces i atmosfèriques i, a altres, asfixiants i amenaçadores. Música d'avantguarda, en definitiva, que evoca a moments a Sonic Youth i a clàssics espanyols de la escena indie com Manta Ray, El Niño Gusano o Los Planetas.

Atents a Conan Keaton i als seus petits himnes de Dream Pop terapèutic flotant sobre guitarres cruixents; aquí hi ha les suficients bones idees com per donar bastant de què parlar a aquest prometedor 2011!

DESCÀRREGA

Conan Keaton - "Tres" (2010) - EP