SENSUAL PUDDING - "Don't forget to smile" (2000) - EP

A petició d'en PJ, rescatam a Illa Sonora l'EP "Don't forget to smile" (2000), la primera referència sonora del trio Sensual Pudding, de Muro. Es van formar l'any 1994, quan el Rock Alternatiu vivia una època daurada; d'aquesta forma, influits per Sebadoh o Pixies, s'uneixen Josep A. Julià (guitarra, veu), Toni Ramis (baix, veu) i Miquel Ferriol (bateria). 

Després d'una intensa activitat en directe - arribant a telonejar, per exemple, als Australian Blonde - enregistraren aquest exitós primer EP, "Don't forget to smile", format per tres cançons que ens remeten als Lemonheads, als Pixies i, molt especialment, a Sexy Sadie. Pocs anys després, la banda es dissol, sense haver enregistrat res més... però sorprenentment tornaren a juntar-se l'any 2006 per gravar "El hombre en el espejo" que ni sé si al final s'arribà a editar o què. En tot cas, sempre ens quedaran aquestes tres cançons d'un grup al qual ens resistim a oblidar....

DESCÀRREGA

Sensual Pudding - "Don't forget to smile" (2000) - EP

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

Els origens musicals de Doctor Martín Clavo són tan desconeguts com sorprenents. Desconeguts, perquè és com si el grup s'hagués "oblidat" - no sé si de forma intencionada o no - de que existeix aquest "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002). I sorprenents, perquè aquest disc té un so molt diferent al de "Mente de Perro" (2005) o "El dia en que salvamos la tierra" (2007), que, per altra banda, són indubtablement els discs més significatius del grup encapçalat per David Martín. Així doncs, què és aquest treball? Una obra menor ? Una raresa? Jo ho qualificaria d'un àlbum embrionari on Doctor Martín Clavo comença a forjar-se per acabar explotant amb l'essencial "Mente de Perro". Aleshores, el grup estava format per David (veu, guitara), Enrique Pérez (baix) i Josep Verdera (bateria); destacar, a més, que a alguns temes hi participa com a guitarrista la futura baixista de la banda, Omi González.

Han passat deu anys des de que fou publicat "Todo Superman tiene su kriptonita", i ara, escoltant-lo, un servidor se'n adona de que és un disc que ha envellit molt dignament... per no dir que m'encanta. El grup, aleshores, tenia una influència molt marcada del Noise-Pop/Rock i, a moments molt concrets, fins i tot de Shoegaze. Que no, que no; no és cap vacilada meva. El tractament de les guitarres i el baix, saturadíssims de fuzz, creen un mur de distorsió de diferents capes: el resultat és un so més proper a Sonic Youth que no pas al que podem escoltar a "Mente de Perro", "El día en que salvamos la tierra" o el darrer i flamant "Explosión en el laboratorio" (2012). Volien sonar així, realment? O la semblança és casual i circumstancial? Depèn. La varietat d'aquest disc fa que, de la mateixa forma, sigui difícilment classificable. Cançons - boníssimes, per cert - com "Kriptonita!" o "El habitante número 10" ens mostren la seva vessant més experimental, mentre que "El hombre que quiso volar", "Galerías Preciados", "Tú a Boston y yo a California" o "Pánico en el Estadio" són intensíssims exercicis d'un Rock 'n Roll garajero i d'aires Noise, amb certs paral·lelismes amb el primer disc de The Redsuns (posats a escollir un producte de la terra). Després, la versió del controvertit "El imperio contraataca" de Los Nikis, la pausada i melòdica "El porqué de las caras C" o "Las tribulaciones de un chino en Japón" connecten més amb el disc que vindria després, "Mente de Perro". 

Veieu el que us dic? "Todo Superman tiene su kriptonita" és un disc variadíssim i que té una gran virtut: no resulta cansat a cap moment. És d'aquests discs que podries escoltar perfectament tres vegades seguides i, quan acaba el darrer tema, penses: "I si li torn a pitjar al "play"? Insisteixo que no és el millor àlbum de Doctor Martín Clavo, però sí que puc assegurar que aquest disc debut té una sèrie de moments absolutament deliciosos, així com algunes cançons que, perfectament, podrien - i haurien - d'estar incloses dins d'un imaginari greatest hits de la banda.

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

BELIEVE THE LIE - "Dying Star" (2010) - EP

Believe The Lie és una banda creada l'any 2008 a mig camí entre Manacor i Son Servera, amb gent jove però d'idees clares: Tato Muntaner (veu), Guillermo Campaña (guitarra), David Ramis (guitarra), Luis Calvo (baix) i Sergio Torres (bateria).

L'any 2010 editaren "Dying Star", un interessant debut en forma d'EP que fuig de la tònica dels clixés més trillats del Metalcore. Les influències de Lamb Of God s'entremesclen amb una barreja de Thrash i Groove Metal; que no se'ns faci estrany, donc, notar el rastre de Pantera, Machine Head, Chimaira o els Slayer més moderns a alguna d'aquestes cançons. Deia això de que fugen dels clixés més previsibles al incorporar elements del Post-Metal o el Post-Rock que acaben de donar a la seva proposta una maduresa compositiva força interessant. 

Agressivitat intel·ligent... o intel·ligència agressiva. Anomena-ho com vulguis. "Dying Star" no presenta cap innovació considerable dintre del seu estil, però Believe The Lie tenen la suficient personalitat com per saber diferenciar-se de moltes bandes de Metalcore que s'esforcen més per tenir una bona imatge abans que bones cançons que tocar.

DESCÀRREGA

Believe The Lie - "Dying Star" (2010) - EP

H1000VM - "Interventor "(2011)

El interventor és H1000VM, i H1000VM és Jordi Martínez. Tres rols diferents que, de forma insòlita, s'entrecreuen a un dels moments més memorables - amarg, però memorable - d'aquests darrers anys a la ràdio mallorquina: el programa Bufet Lliure, un espai de referència dins la programació d'Ona Mallorca, deia adéu... però un adéu valent, enginyós i àcid.

Es tracta d'un quart d'hora, aproximadament, però rematadament intens i emotiu: a aquells que ho varem viure en directe, se'ns encollia el coret al sentir en Celestí acomiadant-se de la seva audiència, mentre l'interventor-1000VM configurava, lentament, un programa que ens va fer viure grans, grandíssims horabaixes.

DESCÀRREGA

H1000VM - "Interventor "(2011)

SHENOBI - "Discharges" (2008)

Posem el cas de que em toqués la tasca - remunerada i ben pagada, posats a fantasejar - d'haver de seleccionar alguns dels punts més destacats de la música mallorquina de la passada dècada, escollint un grapat de discs que, per un motiu o un altre, tenen alguna cosa que els converteix en petits clàssics de la nostra escena. Idò, ben segur, un dels primers discs que se'm acudirien és el "Discharges" de Shenobi, un treball de sorprenent maduresa per part d'uns al·lots que van saber dur la millor música de Washington DC a Felanitx sense fracassar en l'intent.

El disc arribà a un moment en el qual havien tingut temps de madurar com a banda, després de quatre anys de feina i dues maquetes: "Shenobi 1" (2005) i "Shenobi 2" (2006). Amb "Discharges", un referent indiscutible com és Fugazi queda poc a poc apartat en favor als nous sons d'Aina, Sunny Day Real Estate i, molt especialment, Jawbox, Bluetip i The Dismemberment Plan. El resultat? Una desena de cançons a mig temps, cuidades i treballades fins el detall (destacaria, per exemple "Positive", "Llaüt" o "See you tomorrow") que, en conjunt, fan d'aquest un àlbum impecable, variat i, sobretot, elegant.

Em consta que al propi grup li queden encara un parell de còpies de "Discharge" a 7 €. No t'ho pensis massa: discs com aquests signifiquen més que un grapat d'euros...

DESCÀRREGA

Shenobi - "Discharges" (2008)

OLIVA TRENCADA - "Perletes acústiques" (2012)

El bon sabor de boca que ens deixà "Perleta Negra" (2011) encara dura. Tot i haver passat un bon grapat de mesos des de que fou publicat, m'alegra poder comprovar que diferents programes de ràdio - d'aquí i de fora - se'n preocupen, i mimen aquest disc-llibre dels Oliva Trencada. El resultat d'això és una compilació, 100% casolana, amb el qual reviure els grans moments radiofònics que ens ha donat Pep Toni Ferrer aquests darrers mesos a programes com "Bufet Lliure", "Catsons" i, molt especialment, "Hoy empieza todo" de Radio3. Moments, insisteixo, impagables.... i no només perquè Pep Toni sigui un interlocutor imprevisible fins a la més absoluta genialitat, sinó per les versions unplugged d'alguns dels millors talls del disc que, a aquests programes, hem pogut escoltar: "Em fa mal speed", "Jimbo de la notxe" o "Xoriguer Mayday". I per donar-li un poc més d'emoció a la cosa, que sempre va bé, tenim un tema inèdit - "Doctor en Vilafranca" - i un bonus track que, malgrat d'acústic no té res, val la pena escoltar: la versió dels "Alpinistes Samurais" d'Antònia Font.

Si ja ho deia, en Joan Cabot, fa molt poquet: que no es pot molar més que Oliva Trencada.

DESCÀRREGA

Oliva Trencada - "Perletes acústiques" (2012)

LA BELLESA TURBO - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

Les prestatgeries d'Illa Sonora guarden encara moltes joietes no excessivament conegudes... com aquesta: La Bellesa Turbo. La dissolució del grup de Post-Rock Splendini va donar lloc, l'any 2008, a un insòlita col·laboració entre el poeta Emili Sànchez Rubio - encarregat també de posar-hi veu - i una sèrie de músics amb influències que anaven des de Tortoise a Portishead: David Delgado (guitarres), Curro Viera (bateria; actualment a L'Équilibriste), Álvaro Sanz (DJ, loops i programacions), Arnau Sureda (baix; ex-Bullshit, ex-Bacon), Mónica Pérez (veu; Helio) i Tià Mas (video-jockey; ex-A.N.T.I.). Que jo sàpiga, ha estat la primera formació mallorquina en denominar-se col·lectiu, i no grup o banda.

"L'origen dels alfabets" fou l'únic testimoni sonor d'aquesta col·laboració d'artistes: quatre cançons en format EP enregistrades entre la primavera i l'estiu del 2008 per Josep M. Puigserver "Púter" (Satellites) i masteritzat per Xisco Vic (La Búsqueda). Els personalíssims texts de Sánchez-Rubio gaudeixen aquí d'un matalàs sonor ple de riquesa: les atmòsferes van ser cuidades fins el darrer detall, donant com a resultat un conjunt de cançons que, encara ara, quatre anys després, encara sonen fresques i atractives. Poesia d'avantguarda, en definitiva, dins música que mescla lliurement elements de l'Indie, el Trip-Hop, el Post-Rock, el Shoegaze o el Krautrock.

L'experiment va durar poc, així mateix, però l'any 2009 va donar lloc a The Soda Experiment, una banda que, avui en dia, continua activa amb el nom de Desoda.

DESCÀRREGA

La Bellesa Turbo - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

BATTLEHORN - "Demo" (2010)

Si Mallorca té una cosa és varietat musical; pràcticament tots els estils i gèneres, per minoritaris i recercats que siguin, tenen el seu representant... com l'anomenat Viking Metal, per exemple, que té com a ambaixadors insulars al sextet Battlehorn. El grup està actiu des de l'any 2006, amb alguns autèntics veterans de l'escena: Dani Pérez (veu) fou vocalista d'una de les primeres formacions de Black/Death a Mallorca, Desmodus, junt al bateria Rubén Alarcón que, també, tocà a Golgotha a la seva època daurada (1994-1998). El guitarrista, Raúl Morán, també fou membre de Helevorn entre 1999 i el 2004. Gens malament, no? Completen la formació Andreu Bermejo (guitarra), Alfredo Ubiedo (baix; ex-Senda), i Pedro Sánchez (teclat; ex-Mar en el Desierto i Arteria). 

El que tenim aquí és una demo que, si no vaig errat, fou enregistrat amb una formació diferent, l'any 2010. Un total de 8 composicions on es mesclen elements de diferents estils fins convergir en un Viking Metal molt estàndard, amb clares influències del Death Metal de tall melòdic. Battlehorn es nodreix de formacions com Ensiferum, Turisas o Wintersun, i malgrat no aportar cap novetat dins del seu estil, reuneixen tots els ingrediens necessaris per fer de la seva música un plat de bon gust per tots els aficionats a aquest tipus de sons.

DESCÀRREGA

Battlehorn - "Demo" (2010)