domingo, 23 de enero de 2011

DANONE YUNKIES - Demo 1990

Aquesta és, en tota regla, una raresa de la nostra escena. Els Danone Yunkies fou un cuartet format l'any 1989 per Jaume (veu, Cerebros Exprimidos), Aureli (guitarra, Tots Sants, Kamasutra Victims), Paco (Redneck Zombies, Kamasutra Victims) i Esteban (bateria, Unbounded Terror, Fosa Común, 4 Animals).

A mig camí entre el Thrash-Crossover de finals dels 80 i el Hardcore/Punk, aquesta formació va romandre activa fins 1993, any de la seva dissolució. La seva única gravació, sense títol, és aquesta demo en cassette de 1990, que rutllà bastant a la Palma de principis dels 90. Segons Jaume, el seu vocalista, fou gravada totalment en directe i en molt poc temps, sense poder repetir cap toma. A ella, els Danone Junkies fan un homenatge als alemanys Spermbirds amb el tema "Let's Skate!". Com a curiositat, cal destacar que a l'any següent de haver publicat aquest cassette, els Danone Yunkies varen compartir escenari a El Barco amb uns al·lots bascs anomenats Soziedad Alkohólika, que aleshores havien vengut a Palma a presentar el seu primer disc.


Danone Yunkies - "Demo 1990"


Aprofit per adjuntar una altra raresa, però aquesta vegada en vídeo: els Danone Yunkies en directe.

 
 

PHOGO - Discografia

Phogo és un grup que jugava a una lliga diferent. Eren únics, inclassificables i absolutament camaleònics; no pots escoltar "Jeg" sense que et vingui al cap el Noise/Shoegaze de My Bloody Valentine, o pensar que t'has equivocat de CD quan sona un tema purament Grind com "TT". Definir la seva personalíssima mescla de Punk/Hardcore, Dub, Noise i tota mena d'experimentació sonora és pràcticament impossible: música com la seva s'escolta, no es cataloga.

Aquest quartet d'argentins afincants a Mallorca el formaren Machine (veu, ex-Capsule), Careca (guitarra), Chano (baix i veu) i Gato (bateria, ex-Fun People). Aviat varen destacar a l'escena, tant pel 7" "Phogo", editat el 2002 per Punkaway i Impala Records, com pels seus increibles concerts, on solien actuar en cercle i d'esquenes al públic. El disc "Hora de buscar lucero" (2005) no va fer més que confirmar que ens trobàvem davant un grup irrepetible.

L'arxiu que aquí us facilitam inclou el EP i el disc amb el seu art-work. Un so caòtic i indigerible, però fascinant, que en cap cas és recomanable per a oïdes sensibles.


"Phogo" - EP 7" (2002)


"Hora de buscar lucero" (2005)





NET WEIGHT - Discografia

Crec que aquesta és una bona forma de començar el blog: amb força, amb actitud... i d'això Net Weight n'anaven sobradíssims. No crec que sigui massa exagerat dir que han estat dels millors representants del Hardcore a les Illes, ni tampoc afirmar amb rotunditat que han estat dels millors grups en el seu estil, a l'Estat, la darrera dècada i mitja: només cal pegar un repàs a la seva discografia per veure que, realment, és així: cada disc, cada cançó, cada lletra és una joia del estil.

Començaren la seva activitat devers 1998, quedant dissolts el 2003. El seu llegat? Tres discs, un split 7" amb els Bad Taste i un públic fidel que els seguia per tot arreu. En Xisco, el seu vocalista, aleshores començaria a donar forma al seu nou projecte, Errör. El 2008 sembla que es reuniren per re-gravar algunes cançons com a aperitiu d'un disc que, a hores d'ara, encara no ha vist la llum.

Vaig conèixer els Net Weight just quan acabaven de treure "Individual Control" (1999), quan un company de classe - cosí d'en Toni, el baixista - em va dur una còpia, just treta del forn. Aquell disc em va marcar fins el punt que me'l vaig aprendre de memòria, de tantes vegades que el vaig escoltar. Però quina fortuna, la nostra, que els següents àlbums, "Hardcore Viva!" i "Net Weight" són igualment bons fins el punt que mai he pogut quedar-me amb un sol disc de Net Weight... M'agraden els tres, per igual.

L'arxiu que us proporcionam compila tota la discografia d'aquest grup illenc: prop de 40 himnes del millor Hardcore que s'hagi fet mai per aquí.


Net Weight - "Individual Control" (1999)


NET WEIGHT - "Hardcore Viva!" (2000)


NET WEIGHT - "Net Weight" (2001)


NET WEIGHT - "Split" (2002)



 

sábado, 22 de enero de 2011

Editorial

Per què un blog així? Per què Illa Sonora?

Crec que, ara mateix, no seria oportú enrocar-se amb una llarga i avorrida diatriba sobre la tradició musical de Mallorca, però com a mínim val la pena començar amb una petita reflexió: com pot ser que una illa tan petita com Mallorca hagi pogut acumular tants de grups, discs i, en definitiva, històries? Tot i posseir una gran riquesa i una relativa varietat, l'escena illenca passa per ser una de les més desconegudes de tot l'Estat espanyol. Per això mateix, Illa Sonora és i vol ser una petita fonoteca on-line on trobar els discs d'artistes mallorquins, tant els que estan en actiu com tots aquells que, amb el temps, han acabat totalment oblidats. Certament, existeixen a la xarxa una sèrie de blogs extremadament recomanables (com Mallorcanochentas o Mallorcapunk) on n'hi podem trobar alguns d'ells, tot i que limitats a un període o gènere concret. Illa Sonora vol anar una mica enllà i rompre la barrera d' estil i temps per ser un espai ampli i heterogeni amb un nexe d'unió com és Mallorca.

Una de les raons que m'ha impulsat a crear aquest blog és el gran desconeixement que existeix sobre la nostra música, sobre els nostres grups i, en definitiva, sobre la nostra escena. La segona és que, amb el temps, he anat acumulant un bon grapat de discs de grups i artistes mallorquins, molts dels quals han acabat dissolts i condemnats a l'oblit. I és molt trist dir-ho, però he comprat un bon grapat d'aquests discs a 1 o 2 € a caixons d'oportunitats de tendes de discs, entre recopilatoris tipo Caribe Mix o Los Mejores Pasobobles Españoles. Valoram realment la nostra música? Recolzam l'escena i als nostres artistes?

Aquest blog no té ni vol tenir una política xovinista, on per collons s'hagi d'alabar tot lo que s'ha editat aquí, perquè, estimats amics: a Mallorca s'han editat des d'autèntiques obres d'art a caramulls de brossa infecta i repugnant. Ara, a mi no em pertoca jutjar aquest material; no tenc perquè fer de gurú i vendre la moto de què és bo i què és dolent. El que jutja i ha de jutjat ets tu, benvolgut/benvolguda oient. Només tu pots destriar i identificar la bona música, aquella que ni caduca ni passa de moda... perquè només caduca i passa de moda per a qui no és capaç d'apreciar-la, valorar-la o entender-la.

Illa Sonora és nodrirà de la música que jo mateix tenc a casa meva, la que em proporcionin terceres persones o la que jo mateix trobi penjada per la xarxa. Aquest blog, en tot cas, actuarà com a plataforma de difussió de la música feta a la nostra illa: per això, si tens un grup i vols promocionar-lo penjant un disc aquí, envia un correu electrònic a fangidistorsio@gmail.com. Però clar, ara, a uns dies en els quals la sombra de la Llei-Sinde planeja com un voltor sobre la lliure expressió a Internet, es fàcil confondre les coses: per això, si ets músic i cercant al Google informació sobre el teu grup, t'has trobat amb la desagradable sorpresa de que la teva música ha estat penjada a Illa Musical sense el teu consentiment, abans de posar una demanda millonària, envia'm un correu i de molt bon rollo la retiraré. Així de simple. Però deixam dir-te a tu, benvolgut músic, que l'esperit d'Illa Sonora és difondre i promoure la teva música, i mai aprofitar-me d'ella o de la teva feina. Oblida les interpretacions maquiavèliques, perquè el que pretèn aquest humil blog és arribar a nova gent i dir-li: "Escolta aquest grup... i si t'ha agradat, compra la seva música o ves als seus concerts, que val la pena!".

Esper, de forma sincera, que aquest blog us doni l'oportunitat de conéixer nous grups i clàssics que, d'una forma o una altra, ens han ajudat a construïr una escena tan sana i interesant com la que tenim ara mateix.

Salut i, per favor: disfrutau la vida. I la música, també.