SO WHAT - "Maqueta" (2007)

Hauriem de parlar d'aquesta maqueta, la primera gravació de So What, com una d'aquestes petites joies que ens ha deixat l'underground mallorquí; el punt d'inici d'una banda de Lloret de Vistalegre amb una trajectòria un tant irregular i discontinua que els ha impedit gaudir de major reconeixement. 

Aquest trio format per Josep, Sebastià i Montserrat sovint se'l relaciona amb el Punk i, certament, el so brut i primitiu d'aquesta demo no fa més que reforçar el lligam amb aquest estil. No obstant, el seu so agafa referents més 'alternatius' - diguem-ho així - de la segona meitat dels 80's, així que no és difícil seguir el rastre de Dinosaur Jr., Screeching Weasel, Rites Of Spring o els seus venerats Jawbreaker a la seva música. Per tant, cal parlar de So What com una banda única i insòlita a Mallorca, amb lleugers paralelismes (insistesc: lleugers) amb els felanitxers Shenobi.

Des del 2007, han enregistrat també algunes cançons sueltes però, a falta d'un primer disc (necessari, creieu-me!), aquesta primera maqueta, carregada de suficients elements de talent, és un excel·lent punt de partida per conéixer a So What. De moment, apuntau-vos aquesta data: 27 d'agost. Com cada any es celebrarà una nova edició del festival Rock & Rostoll, a Maria de la Salut, i enguany té un cartellàs (Doctor Martín Clavo, Son & The Holy Ghosts, Rec/On, Beach Beach, Miki Serra...) que els propis So What s'encarregaran de tancar quan comenci a sortir el sol. 

DESCÀRREGA

So What - "Maqueta" (2007)

LUNAR LESLIE - "Adult Groove" (2011)

A que no havieu sentit parlar de Lunar Leslie? Tranquils; Paco Casasola ens presenta aquest curiós i originalíssim projecte musical format per ell mateix junt al nordamericà Tyler Cornfield. Ho anomen projecte i no banda perquè, ara per ara, aquest duo treballa a distància mitjançant Internet; d'aquesta forma composen, treballen i arreglen unes cançons que, en forma del disc/demo "Adult Groove", han estat enregistrades al hogar del propi Paco, a Palma. 

Amb Lunar Leslie em passa el mateix que amb formacions com Nova Pastoral; són tan inclassificables, tan genuïnes i úniques, que no els podem incloure dins una etiqueta concreta, sinó que n'hauriem de crear una de nova expressament per ells. Són una mena de capoladora sonora on es mescla el Rock més experimental, el Pop, l'Electrònica, o fins i tot el Pop dels anys 50's, per donar pas a una proposta no apta per a tots els públics però que demostra que, darrera del disc, hi ha una bona feina de composició. Intentem obrir la ment i deixem, doncs, que Paco ens conti en primera persona la curiosa història de Lunar Leslie: 

"Tyler P. Cornfield, a pesar de su 21 añitos, ya cultiva una triple vertiente artística (músico folk, rapero freestyle y escritor creativo) con mucho talento.Vive en San Francisco (donde estudia Escritura creativa y Español). Con el pseudónimo de Wes Leslie publicó un EP en 2010, "Wes Leslie ends meat", en el que lo compone, canta y toca todo. Paco Casasola Luna, algo mayor que Tyler (28 años), también es ecléctico y multiinstrumentista y ha participado en proyectos de lo más diverso (casi siempre solitarios, sólo ha tenido bandas "efímeras"). Últimamente está muy interesado en los sonidos imperfectos de los instrumentos de juguete, los objetos golpeados y también por los sintetizadores originales, rudimentarios. Como lo intenta tocar todo, pero no canta, compone músicas instrumentales a la espera de encontrar la voz ideal para sus canciones.

Hace un año ambos vivíamos en Madrid. Yo tocaba la armónica con un ampli sonando blues algunos domingos en el Rastro. Uno de ellos, Tyler se me acercó y me dijo si podía "rapear" conmigo. Un rato más tarde ambos improvisábamos un par de canciones e incluso atrajimos la atención de algún viandante. Tras ello nos vimos unas cuantas veces y compusimos una canción a medias, pero luego nuestros destinos se separaron: Palma, para mí; Madrid y viaje por Europa para Tyler, antes de volver a San Francisco. El contacto y los acordes continuaron vía mail, hasta componer un puñado de canciones. No sabemos si seguiremos haciendo más temas juntos, pero nos gusta la idea de mantener un dúo "telemático", en el que uno compone una melodía, el otro se la devuelve con una línea de bajo y el otro le pone letra, etc."

DESCÀRREGA

Lunar Leslie - "Adult Groove" (2011)

LOS 4 DE ASÍS - Discografia (1965-1966)

Imagineu la situació, remuntant-nos a la Mallorca dels primers anys 60's: la societat més aferrada al conservadurisme i la tradició dona l'esquena a tota una nova cultura juvenil - la ié-ié - que demana a crits noves idees, noves modes i, sobretot, nous estils musicals. És dins d'aquest context on apareix un experiment - perquè ho podem denominar així:  experiment - insòlit fins aleshores: Los 4 de Asís.

Formaren aquest conjunt quatre joves monjos franciscans mallorquins, alguns d'ells professors de música a La Porciuncula (Palma). Los 4 de Asís resulten novedosos, en el sentit de mesclar textes 100 % religiosos amb fòrmules musicals per als joves; així, acostaven el seu missatge amb tonades de música lleugera, de la mateixa forma que ho podien fer amb una Ienka al més pur estil de Johnny & Charley o versionejant el "Blowin' in the wind" de Bob Dylan.

No ens enganem: la seva música ha envellit realment malament. No obstant això, té el mèrit de ser el primer intent de donar als joves una imatge (fresca, jove, alternativa... anomena-ho com vulguis) de l'Esglèsia espanyola; un intent d'alt interès tant pels curiosos com pels amants de la vessant més purament Kitsch de la nostra música.

DESCÀRREGA 

Los 4 de Asís - "Los 4 de Asís" (1965)

Los 4 de Asís - "San Francisco Yenka" (1966)

PUJÀ FASUÀ - Discografia

...Vaja any que duim, no? No sé què dimonis pot haver passat perquè aquest 2011 estigui carregat de tan BONS llençaments de grups illencs. Segur que, en acabar l'any, farem un bon recompte d'àlbums, i també, ben segur, ens enrecordarem de Pujà Fasuà, un quartet manacorí que després d'un parell d'anys d'activitat debuta enguany amb un fantàstic disc homònim. La seva música ha sonat bastant tant a "Fang i Distorsió" i "Illa Sonora", així que igual ja heu tingut l'oportunitat d'escoltar-los.

Darrera aquest disc s'amaguen quatre músics joves però d'un talent inqüestionable: Carles (guitarra, veu), Natàlia (guitarra), Jorra (baix; durant un breu període de temps membre de The Ugly Bitches) i Guillem (bateria). Es tracta d'un grup que, essencialment, practica un tipus de Rock alternatiu clarament influenciat pel Grunge de la primera meitat dels anys 90, amb els Smashing Pumpkins o Nirvana com a clars referents... però clar, és que també et poden reivindicar a David Bowie o Standstill, així que parlem d'una música variada, intensa, convincent i, molt important, natural.

El disc "Pujà Fasuà" (2011) arriba de mans d'en Jorra. Donau-li una oportunitat a aquest treball perquè feia anys que no sentia un disc tan complet dins de l'escena del Indie-Rock illenc. I com a 'extra' per tota aquella gent que els descobreixi, he adjuntat la seva demo del 2009, enregistrada als estudis de Can Recó i a on hi podem trobar autèntiques perles que no apareixen al disc, destacant una versió més primitiva de "Anestesia" un dels seus himnes i una de les cançons més emocionats que he pogut sentir en la nostra llengua aquests darrers anys.

DESCÀRREGA

Pujà Fasuà - "Demo" (2009)

Pujà Fasuà - "Pujà Fasuà" (2011)

THE DIRTY RICE - 'Demo' (2011)

Segona demo d'una banda que ja podriem qualificar de veterana, no és així? The Dirty Rice duen en marxa des del 2007, època en la que iniciaren la seva activitat musical baix el nom de The Gang Band; d'ençà, el quartet marratxiner ha fet una bona llista de concerts, compartint tables amb formacions tan variades com Lark About, Shenobi o Te Corrs.

La formació sempre ha estat subjecta a entrades i sortides, però sembla que des de fa més d'un any han trobat una ansiada estabilitat; així doncs, formen el grup el carismàtic Dani (veu, guitarra), acompanyat per la hiperactiva Shai a la bateria (anteriorment a Superkong i Libèl·lules a Sibèria; ara, vocalista a Drästica), un autèntic crack de les quatre cordes com en Bernat (abans baixista d'uns hardcoretas recentment desapareguts; Ratfingers) i, finalment, un guitarrista solista adorador d'en Jimmy Page i en Mark Knoffler com és n'Alex. 

The Dirty Rice sempre ha estat una banda de díficil catalogació i, amb aquesta nova demo la cosa es complica la cosa més. Han incorporat al Punk/Grunge dels seus inicis influències d'altres estils com el Heavy Metal, el Garage o el Rock clàssic, donant com a resultat una demo variada i molt entretinguda. La producció, a càrrec del estudi mòbil Crappy Recordings, és crua, autèntica, d'aires maqueters old-school. No deixa de ser una demo, d'acord, però marca una evolució clara en el so d'una banda treballadora i honesta com la que més.

DESCÀRREGA

The Dirty Rice - 'Demo' (2011)

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.

DESCÀRREGA

Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

Abans del "Heavenly Hell" hi ha vida... Ja ho crec que n'hi ha. Mentre esperem una reedició dels tres primers discs de L.A. - perquè fa temps que la gent ho demana - avui rescatarem de les prestatgeries d'Illa Sonora una autèntica joia de la música mallorquina: "Welcome Halloween".

El talent de Lluís Albert Segura, cervell, cor i ànima d'aquest projecte, ja havia quedat demostrat no tan sols als dos brillants àlbums anteriors, "Grey coloured melodies" i "Bellflower Blvd.", sinó també amb la seva contribució a formacions com The Green Cherries, The Nash, Glycerine o Los Valendas (un curriculum impressionant)... Però "Welcome Halloween" és una cosa apart, una passa més enllà pel propi Lluís Albert i un disc totalment atípic dins la música mallorquina. Aquest àlbum presenta la pecul·liaritat de ser un doble disc, un fet insòlit a aquesta illa a excepció de recopilatoris i, potser, alguna excepció més. La putada dels dobles àlbums és que, a molts, hi trobem palla enmig de bones cançons, suficient com per demanar-te, mig estranyat, mig indignat: "I si això s'hagués 'condensat' en un sol CD?". "Welcome Halloween" es salva de la crema, perquè tant el disc 1 com el 2 són una delícia. 

Amb una atmòsfera melancòlica i crepuscular, L.A. fa d'aquest un treball que destaca per la seva varietat: hi trobem des de temes més comercials a altres més experimentals; passem d'autèntics himnes folk-rockers a peces delicades i intimistes. Les referències a Wilco o The Jayhawks hi són, però també hi trobem el rastre de mites de la cançó americana (Neil Young, Johnny Cash) i d'altres més recents (Elliott Smith, Eddie Vedder). Folk-Rock, Indie-Folk, cançó d'autor... Denomina-ho com vulguis: segueix sent bona música.

"Welcome Halloween" va ser una mena de fenomen dins el panorama underground mallorquí. Perdó: he dit underground? Si "So Dramatic" o "What I'm fighting for" van sonar a les totes pels 40 Principales, creant l'efecte d'una illa de qualitat i bon gust dins d'un repugnant oceà de brossa mainstream. Un fenomen en tota regla que ens ha deixat un disc exhaurit, cercadíssim i pel qual s'arriben a pagar xifres considerables. Pel meu gust, "Welcome Halloween" és L.A. en el seu més pur estat; el seu disc més brillant i, també, el més complet. Si voleu llegir més informació i curiositats sobre aquest àlbum, llegiu la crítica que va escriure al seu dia Joan Andreu, de Pecan Pie.

DESCÀRREGA

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

GOODFELLOWS - Discografia

Goodfellows tenen tot el que ha - o hauria - de tenir una bona banda de Power-Pop: idees clares, bon gust i, el més important: capacitat de fer cançons curtes, efectives i extremadament aferradisses. Sumem-hi, a més, unes influències més que destacables de clàssics del Power-Pop com The Raspberries, The Beatles, Gigolo Aunts, Lemonheads, The Knack, Romantics, Barracudas...

La banda va sorgir aproximadament a finals de 1995, com un nou projecte de tres dels antics membres de Pasos Perdidos: Tomás Forns (guitarra), Pepo Granero (baix) i José Oliveras (bateria). A ells s'hi afegí el vocalista Biel Palmer. La seva trajectòria fou, pràcticament, meteòrica: en tres anys enregistraren dos àlbums i compartiren escenari amb formacions com The Automatics, The Saints, Sexy Sadie, Héctor Peñalosa (The Zeros), Los Secretos, i un llarg etcètera. Els primers anys del nou segle, a més, van sortir a fora, arribant a realitzar concerts a Los Angeles o Liverpool. Gens malament, no? El cas és que, per raons familiars, Goodfellows entraren en un procés d'inactivitat que els ha portat a un període de 8 anys de silenci...

...Però han tornat. Ho fa la mateixa formació, on s'hi afegeix un altre guitarrista, David Cladera. Al seu Bandcamp ja podeu escoltar "Susanne" i "The keeper of your keys", un aperitiu del que serà el seu esperadíssim tercer àlbum, "Happynitol: 10 pills for hard times". El resultat no podia ser millor i, de nou, els Goodfellows aposten fort per la música que millor saben fer: Power-Pop ple de melodia, color i vitalitat. Molt recomenables.

PD: Com a bonus, he afegit la cançó ("Be my good thing") que van incloure al recopilatori de Power-Pop "The Bam Balam Explosion Vol 7", del any 2000. 

DESCÀRREGA

Goodfellows - "Feel the pain" (1996)

Goodfellows - "Get the fellows" (1999)