DOCTOR MARTÍN CLAVO - "En Cara B - 19-06-2011"

Just tret del forn... tant, que quasi crema. Novament, torn a pujar un dels meus adorats bootlegs; aquest cop, el concert que Doctor Martín Clavo van donar el passat diumenge a l'espai de Joan Cabot a IB3 Ràdio, "Cara B". A la collonuda formació actual de la banda, on hi trobem a David (veu, guitarra), Marc (baix) i Ginès (bateria), aquest cop s'hi incorpora Jordi Martínez (NeoTokyo, H1000VM) punyint el teclat i altres joguines d'experimentació sonora.

Heu vist a Doctor Martín Clavo en directe? Idò l'energia i intensitat de la banda queda capturada a aquest set tan autèntic on, si bé trobo a faltar alguns dels grans clàssics del grup, hi trobem una sèrie de novetats força interessants. L'excel·lent "Odisea Interplanetaria", per exemple. O aquest relaxat experiment de Post-Punk titulat "Secta de Cobardes". O "No Anam Enlloc", on herr döktor recupera la seva vessant més àcida i accelerada.

En definitiva, un directe que qualsevol entusiasta de Doctor Martín Clavo apreciarà, sigui per la gràcia de ser un directe a la ràdio, per les cançons noves o per la contribució de Jordi, que dona una nova dimensió a cançons, ja de per si, redones.

DESCÀRREGA

Discografia DMC

 Doctor Martín Clavo - "En Cara B - 19-06-2011"



CRUDOS - Discografia (1992-1996)

"Hubo un tiempo en que Los Crudos eran la mejor banda de rock de la isla". Això no ho dic jo, sinó el presentador i periodista Joan Cabot, una afirmació que comparteix un bon grapat de gent i que no fa més que demostrar que el llegat d'aquest quartet és un tresor musical que manté, per igual, la seva frescor i vigència. "Hi ha grups de principis dels 90's que sonen com a caducats, però amb Los Crudos n'hi ha encara per vint anys més. Impressionants", subratlla Joan Toni Fuster.

Molt bé, idò ara tractarem de contar-vos la història d'aquesta banda, sorgida a la Mallorca de principis dels 90's. Els protagonistes són Toni (guitarra, veu), Joan (guitarra), Jaume (baix, cors) i Ginès (bateria), quatre joves que començaren fent un Punk/Hardcore molt personal, amb trets comparables als Meat Puppets, The Jesus Lizard o, en paraules de Joan Toni, als primers Nirvana o formacions posteriors com Mother Tongue o Atom Rhumba.

En dos anys editaren ni més ni manco que tres maquetes: "Des-Grabaciones", enregistrada l'octubre de 1992, té la curiositat d'incloure una versió del "Communication Breakdown" de Led Zeppelin amb Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) a la veu. A febrer del '93 graven "4 Crudas Pistas", seguida per "+ 4 Pistas", enregistrada a febrer de 1994. Aleshores, Crudos (o Los Crudos, com els hi vulguis dir) ja havien contribuit ana cançó ("Shit is raining") a un EP editat pel fanzine La Parturienta i a on també hi participaren Demonio Sánchez, Digital Terror i els Hentelligents.

Seguim: l'any '94 treuen l'acollonant EP "Shelter", amb quatre cançons que marquen una evolució clara, que els situa com un dels grups més prometedors de la seva generació. Només un any després, amb el recent nascut segell Malafama, editen un single 7" amb la cançó "Fuckin' Up My Brain". I per aquesta època, més o manco, detectam un canvi de formació: surt Jaume i entra Xisco per tocar el baix. Aquesta formació seria l'encarregada d'enregistrar l'únic disc de Crudos que, per dir-ho d'alguna forma, seria el seu testament final. "La Teoria de Paulov" (1996) és un treball més personal, experimental i madur que, d'alguna manera, poc té a veure amb el so dels seus inicis: més atmòsfera i menys distorsió; més samplers i efectes; menys cruesa. Ben rebut pel públic indie però no massa pels punks, "La Teoria de Paulov" esdevindrà un disc de culte, posseïdor d'uns trets i característiques que el fan avui, quinze anys després de haver-se publicat, perfectament vigent, fresc i impactant.

Després, la banda es desfà i vindrien els díes de glòria de NeoTokyo, Canníbales, Doctor Martín Clavo... però això és una altra història. De moment, rescatam aquestes maravelles en forma de gravacions, gràcies a la grandíssima aportació que han fet Ginès i Joan Toni: als dos, moltes gràcies!

DESCÀRREGA

Crudos - Demos i Maquetes
"Des-Grabaciones" (1992)
"4 Crudas Pistas" (1993)
"+ 4 Crudas Pistas" (1994)

Crudos - "La Parturienta EP" (1993) - EP

Crudos - "Shelter" (1994) - EP

Crudos - "Fuckin' Up My Brain" (1995) - Single



Crudos - "La teoria de Paulov" (1996)

VVAA - "Bosnia Vive" (1997)

BEASTY BRUTAL MUSIC EXPLOSION - BBME 7'' (2009) - EP

Pere (guitarra), Toti (baix) i Mota (bateria) formen la que, molt possiblement, és una de les bandes més espectaculars en directe a la escena mallorquina: Beasty Brutal Music Explosion (o simplement BBME, si vols acurçar). Els que heu tingut la oportunitat de veurer-los sabeu de què estic parlant: de tres tios, ben experimentats, amb una química única, que tant et poden tocar un parell de cançons a tota òstia com sorprender-te amb una versió molt personal del "Fire" de Jimi Hendrix.

Editaren aquesta joieta - descatalogada, si no vaig errat - l'any 2009: a aquest 7" hi trobem quatre temassos breus, instrumentals i experimentals que van més enllà del Punk o del Hardcore, sense que haguem de parlar de Post-Punk o Post-Hardcore. Tinc un bon amic que diu que aquest EP no fa justícia a allò que són Beasty Brutal Music Explosion en directe... però, clar, això tampoc és un impediment per disfrutar d'aquest magnífic disc. Breu, d'acord, però magnífic.

DESCÀRREGA

Beasty Brutal Music Explosion - BBME 7'' (2009) - EP 7"



THE GREEN CHERRIES - "Six Songs" (1996) - Demo

Vaja troballa que ha fet el nostre amic Joan Toni! Aquesta és la maqueta que enregistraren The Green Cherries, una banda de la qual formaven part Carlos Pilán (guitarra, veu) i Lluís Albert Segura (batería). Pilán és força conegut per haver estat membre de Sexy Sadie entre 1999 i el 2006, amb els quals enregistrà alguns dels discs més exitosos del grup ("Butteflies", "Lost & Found"); per la seva part, Lluís Albert Segura s'ha convertit en una espècie clàssic de la nostra escena al haver format part de Glycerine, The Nash, Los Valendas i... L.A., banda on casualment Pilán és un estret col·laborador.

No és que hi hagi massa informació sobre aquesta banda o aquesta demo; el propi Joan Toni afirma que el artwork simplement era una cartolina verda que deia amb ordinador "The Green - Six Songs". Musicalment, The Green Cherries es movien a mig camí entre el Power-Pop de Redd Kross i el Rock Alternatiu dels primers Foo Fighters. Una banda molt avançada al seu temps - en el context mallorquí, clar - i que, naturalment, mereixia haver tingut més repercusió.  

DESCÀRREGA

The Green Cherries - "Six Songs" (1996) - Demo

LEYENDA NEGRA - "Leyenda Negra" (1994) - Demo

Aquesta és una nova aportació de Joan Toni Fuster, que ens presenta una desconeguda banda de la que pràcticament no hi ha cap informació. Una pena... però Toni, de la banda Gato Martín, m'envia un correu on dona llum a l'assumpte i a on podem conéixer la formació d'aquesta banda. Així doncs, atenció:

Jordi Maranges - Veu
(després a El Diablo en el Ojo, El Piano Ardiendo, Maranges Magic Trio)
Javi Ruiz - Guitarra
(posteriorment a Plan 9 i The Nash; actualment, a Trestrece)
Santi Jiménez - Baix
(després a Empleado del Mes i actualment Invasores de Marte)
Javi Navarro - Bateria
(després a Plan 9 i actualment inactiu).

Musicalment, Leyenda Negra es movien per un Rock cantat en castellà molt estàndard, però amb influències molt interessants d'altres estils com el Hard Rock. Com a mínim, curiós.

DESCÀRREGA

Leyenda Negra - "Leyenda Negra" (1994) - Cassette



LOS VALENDAS - Discografia (1992-2006)

El nom de Los Valendas a dia d'avui no diu massa, especialment entre el nou públic. No gaudeixen d'un reconeixement clar i explícit; poques bandes s'enrecorden de citar-los com una font d'inspiració; els seus seguidors ni s'en preocupen de demanar el seu retorn o simplement crear un grup de fans al Facebook. Per no haver-hi, ni tan sols hi ha una pàgina mínimament actualitzada sobre la banda. A cap tenda trobaràs els seus discs; a Internet els pots trobar de segona mà i Munster Records en posa a la venda alguns, de tant en quan, en stock. Però què trist tot això, no? I més sabent que Los Valendas es poden considerar com una dels millors grups mallorquins dels 90's; un grup DE CULTE reverenciat per molta gent de la península i part de l'estranger. Trist, per tant, que siguin els de fora qui recordin i reivindiquin un grup de casa, però bé... Això és una història tan llarga com complexa.

Sempre se'ls vincula amb la denominació Power-Pop, però certament, el llegat de Los Valendas agafa influències d'un bon grapat de bandes: beu, per exemple, de les melodies dels Beatles, de les genialitats electro-acústiques de The Byrds o el ganxo arrogant de Big Star. Però també ho fa de referents més contemporanis, com Violent Femmes, REM, o fins i tot Elvis Costello. Aquesta mescla tan ben elaborada, tan elegant i tan personal, només podia venir de dos músics experimentats i carismàtics: Xavier Escutia (Zincpirithione, La Granja) i Toni Noguera (Zincpirithione, Ex-Crocodriles).

Los Valendas van ser un grup amb una forta projecció nacional gràcies al segell madrileny Munster Records, que edità pràcticament la totalitat del seu catàleg discogràfic, sobretot el de la seva època daurada (la primera meitat dels 90's). El que he fet avui és recopilar tot el material que ha enregistrat la banda des de 1992 fins 2006. Si un el que cerca és iniciar-se en la discografia de la banda, tal vegada el més recomenable és començar amb el recopilatori "Greatest Flops" (2002), un agradable repàs per la trajectòria del grup mitjançant setze de les seves cançons més representatives, juntament amb algunes re-gravacions. Ara bé, el gruix, el tresor, la major aportació que han fet aquesta banda illenca ve en forma d'una trilogia quasi-perfecta que formen "Turtle Friend" (1992), "One, Two... Three" (1993) i "World Underwater" (1995); tres àlbums essencials en la història del Pop-Rock mallorquí i que inclouen alguns dels moments més memorables del Power-Pop espanyol dels 90's. Ens queda per aquí un altre disc d'estudi,   "Sugar Coated Lies", enregistrat el 2002 i publicat el 2006 i a on s'incorpora a Los Valendas Lluís Albert Segura (L.A., Glycerine, The Nash), un treball que, si bé manté el nivell, no va tenir la repercusió o impacte dels primers LP's.

...Completistes, atenció! A aquest enorme arxiu (més de 600 MB!) hi he adjuntat una sèrie de perletes com els EP's "Purple Friend" (1992) o "The Summer Of The Jellyfishes" (1995), el single 7" "Narrow Mind Kids" (1993) o l'estrany "What fun", un split en format flexi-disc que edità Munster l'any 1993 per la revista Rock Deluxe. Però encara n'hi ha més: hi trobem la cançó "Watch the sunrise" que Los Valendas ficaren a un disc tribut al tristment desaparegut Alex Chilton, o la versió de "The Waiting" d' un disc tribut a Tom Petty editat l'any 2005 i on també hi participaren Sexy Sadie, Glycerine o Elliot Murphy, entre d'altres.

DESCÀRREGA

 Los Valendas - Purple friend (1992) - EP

Los Valendas - "Turtle Friend Extended" (1992)

Los Valendas - Narrow Minded Kids (1993) - Single 7"

Los Valendas - "One, Two... Three" (1993)

Los Valendas - "What Fun!" (1993) - Split single

Los Valendas - "World Under Water" (1995)

Los Valendas - "The Summer Of The Jellyfishes" (1995) - EP

Los Valendas - "Greatest Flops" (2002)

 VVAA - "A Tribute To Tom Petty By Free Pop Records" (2005)


 Los Valendas - "Sugar Coated Lies" (2006)

LÍMIT - "Demo" (2000)

Com que no puc contar-vos massa cosa sobre Límit - en sé molt poca cosa - contaré una annècdota molt curiosa sobre ells que a mi em va contar un dia, no fa molt, en Tomeu Serra (La Perra Parda). En Tià Miquel, un al·lot de Santa Eugènia, s'havia passat mitja vida estudiant piano i formant-se principalment dins l'estil clàssic; a més, tocava l'orgue a l'església, i, a més, com els mateixos àngels. Passa que un dia, coses de la vida, es juntà amb els heavys del poble, que li passaren discs de Rhapsody... I clar, l'al·lot va flipar amb aquella mescla de Heavy Metal i música clàssica/sinfònica. Total, que en Tià Miquel canvia els aires i es fica a un grup de Metal, on es mouria com peix a dins l'aigua... i així sorgeix Límit.

Ho he contat un poc a la puta, però bé... el cas és que no m'ho invent, perquè la mateixa història ha estat corroborada per Joan Toni Fuster, el qual m'ha facilititat aquesta demo de dues cançons, editada l'any 2000. A més, ha afegit que el vocalista de Límit està, avui en dia, ficat dins el món de la òpera... Queda demostrat, doncs, que aquests músics tenien un talent especial i un fort gust per la música clàssica. Així doncs, el que aquí tenim és un Heavy Metal amb influències de sub-estils com el Metal Progressiu o el Power Metal, amb la pecul·liaritat de ser cantat en la nostra pròpia llengua. "Tot a les teves mans" i "La clau del destí" són dues cançons que, darrera tot l'exercici de virtuosisme, hi ha molt de sentiment i bon gust, el suficient com per tornar-les a escoltar, onze anys després, i comprovar que sonen de conya...

Actualització: Rafa Vicens, antic baixista de Límits, ens escriu per aportar més informació sobre la banda:

"Vaig esser baixista de Límit entre 1999 i 2003 (en realitat vaig esser el seu primer baixista, ja que fins aquell moment l'únic que hi havia tocat el baix havia estat el seu cantant). El grup es va formar devers l'any 1996, amb en David Ordinas a la veu i en Joan Ramonell i en Carles Sans a les guitarres (si bé aquest darrer hi va començar tocant la bateria), però no va ser fins l'any 1999 que, amb l'entrada de'n Sebastià Pujol als teclats, en Biel Rosselló a la bateria i jo mateix al baix i als cors, es va aconseguir la formació definitiva. Aquests dos temes els vàrem gravar als estudis "TJ So" de'n Tomeu Janer i els va "masteritzar" en Toni Pastor. Després d'uns anys inoblidables de concerts, en Joan Ramonell i jo vàrem deixar el grup, el qual poc temps després va canviar de cantant, passant-hi a cantar l'al·lota del teclista. Així varen continuar durant quasi un any més fins a la seva dissolució definitiva a finals de l'any 2004. Per una altra part, jo vaig formar Banda Sonora, juntament amb na Victòria Maldi a la veu, en David Bestard a la guitarra i en Miquel Campins a la bateria (aquests dos darrers guitarrista i bateria respectivament de Mal Vici), grup que es va dissoldre a finals del 2010".

DESCÀRREGA

Límit - "Demo" (2000)



OH DEMIAN - "No Angel To Be Found" (2000)

Darrera aquest curiós i estrany projecte anomenat Oh Demian s'hi amagà Isaac Batle, un multi-instrumentista i compositor que enregistrà aquest disc l'any '99 juntament amb una desena de col·laboradors i amics. Finalment, es publicà amb el segell Sounsack, l'any 2000, tot i que s'editaren poquetes còpies, les justes com per repartir-les entre amistats i demés.

Oh Demian és, sobretot, un projecte molt personal, gairebé inclassificable, que es mou entre el Folk Psicodèlic, el Rock alternatiu, la cançó d'autor i experiments musicals que a la Mallorca de fa més d'una dècada resultaven, com a mínim, sorprenents. Hi ha una preeminència clara de les guitarres acústiques, amb un tarannà místic que pot remetre a Donovan o el Syd Barrett més formal... Però clar, és tal la varietat d'aquest "No Angel To Be Found" que a algunes cançons podriem seguir el rastre de Jane's Addiction, Leonard Cohen o Nacho Vegas.

Tal vegada no sigui un disc fàcil de digerir, però sí que presenta trets molt interesants i pecul·liars que fan d'aquest un àlbum per descobrir poc a poc, amb calma i sense pressa.

DESCÀRREGA

Oh Demian - "No Angel To Be Found" (2000)