CROCODILES - "Horrible Orange" (1997)

No ho puc negar: els Crocodiles sempre m'han caigut en gràcia, com aquest mateix disc, el tercer i darrer àlbum que publicà la banda encapçalada per Juanma Riera. Anys abans, en ple revival el Power-Pop d'aires 60's, l'emblemàtic segell Munster Records havia publicat dos autèntics confits com "Narcolepsia" (1992) i "Bitter Island" (1995)... però tot i la seva qualitat, m'estira molt més la maduresa, la força i el ganxo de"Horrible Orange". La producció, en aquest cas, acompanya a la perfecció a un conjunt de cançons potents i alhora melòdiques, que ens remeten a Cotton Mather, Big Star o Squeeze. "Baby Rolling Stone nº9 & 6", Let's go (to my chateau), "Class of 79", "Right here, right now", "Revolution", "End of summer"... són exemples més que evidents d'uns himnes plens de vitalitat, color i bon rollo que aguanten molt bé el pas del temps.

I, com a extra per un gran disc, la versió que van enregistrar del "Hearts will be broken" de The Records, extreta del tribut "I Remember Your Name-A Tribute To The Records" (1996) on els mallorquins comparteixen protagonisme amb Los Potros, Ross, Matamala o Los Huéspedes Felices. 

DESCÀRREGA

Crocodiles - "Horrible Orange" (1997)

INVASORES DE MARTE - "The attack of..." (2008)

Els Invasores de Marte tornen a estar d'actualitat amb la publicació del seu segon disc, "Zaska II" (2012), del qual podeu llegir una interesantíssima crítica a 40putes (link). Així doncs, és una bona ocassió per rescatar el seu àlbum debut, "The attack of..." (2008), una autèntica bomba de rellotgeria en forma de catorze cançons que segueixen sonant fresques, contundents i addictives.

Formats l'any 2004 com a quartet de Surf instrumental, Invasores de Marte va saber evolucionar la seva proposta i fer-la molt atractiva al incorporar-hi elements propis Garage, del Beat i de la Psicodèlia, amb uns referents inqüestionables: Fuzztones, Bo Diddley, MC5, The Sonics, Dick Dale, Los Salvajes... La seva victòria al Sonopalma 2007 els catapultà com una de les formacions illenques més prometedores del seu moment, un gran moment que fou culminat amb aquest àlbum debut, que fou publicat tant en CD com en vinil, i que, per sort, no són difícils de trobar.

DESCÀRREGA

Invasores de Marte - "The attack of..." (2008)

THE REDSUNS - "The Redsuns" (2005)

Pel meu gust, dels millors discs que es van publicar a Mallorca la passada dècada: The Redsuns debutaven l'any 2005 amb un disc homònim a-co-llo-nant que, d'haver-ho publicat un grup anglès o nord-americà, haguès aconseguit moltíssima més repercusió. Tampoc em posaré a lamentar-me, però aquest és un disc molt ben parit, on hi trobem autèntics himnes com "Summer crisis", "No more BCN", "Russian trip", "Let the karaoke boys sing", "Inside you, breathing", "Heart wins over lost trains"... Ni un sol punt feble; ni una mala cançó; cap fisura ni una. 

Que Diego Águila (guitarra, veu), ex-component dels grandíssims Honey Langstrumpf, hi estigui al capdavant hi té molt a veure, però també els músics que participaren a aquesta gravació: Felip Palou (veu, guitarra), Llorenç Coll (baix) i Josep Verdera (bateria, ex-Poomse). Però, apart del component humà, és important destacar la seva fòrmula que, a la seva manera, refrescà el Rock alternatiu que es feia a Mallorca amb una barreja explossiva: riffs simples i incendiaris que et remeten a MC5, capes de distorsió made in The Jesus and Mary Chain que de vegades et porten al Shoegaze de My Bloody Valentine o els Ride més crus, i un toc modern comparable als primers Black Rebel Motorcycle Club. Joieta! I si tens ocasió de pillar-lo original, ni t'ho pensis: val molt la pena!

DESCÀRREGA

The Redsuns - "The Redsuns" (2005)

INTERMINABLES - Discografia (1987-1990)

Si hi ha una bona notícia és la continuïtat del Festival MallorcaNochentas, que torna el pròxim 16 de juny a Es Gremi (Palma) amb un cartell força interessant: tornen els grans Los Valendas després d'uns anys de silenci, acompanyats per Los Toñetes, Bourbon Gratis, DX-Cerebros (amb el vocalista Jaume Triay, recuperant els clàssics de Cerebros Exprimidos) i una banda que, tal vegada, no ha estat suficientment reivindicada: Interminables.

Jo només coneixia el seu primer LP homònim, un disc debut editat l'any 1987, però en Pinxo de MallorcaNochentas, dins del seu rol d'arqueòleg de la música mallorquina dels anys 80's, completa aquesta retrospectiva aportant el seu "Volveré", publicat l'any 1990. Una banda força interessant amb un llegat un tant desconegut però dels qual, per sort, podreu tornar a gaudir a aquesta esperada cita. I que n'hi hagi molts més, de Festivals MallorcaNochentas! Us deix amb la biografia que en Pinxo ha elaborat sobre Interminables!

En 1986 Miquel Monserrat decide montar una banda. Para ello se rodea de sus compañeros de proyectos anteriores Gori Vicens, Onofre Mascaro y Jose San Nicolas. Bautizan a la banda como Interminables y en 1987 graban su debut discográfico en forma de single con los temas “Cuestión de tiempo” y “Brindemos una vez más”. Al poco tiempo Gines Valverde se une al grupo, tras su paso por el grupo Furnish Time y la participación en su segundo disco, y preparan nuevos temas. Al año siguiente vuelven a entrar en los estudios, de nuevo en Digitals, para grabar el que sería su álbum de debut. Un disco con nueve canciones de puro Rock&Roll en el que destacarían “Bles Blues” y “Tirado en la ciudad”, canción de la que grabarían incluso un video-clip promocional. Aunque con pocas copias distribuidas las canciones empezarían a sonar en distintos medios de comunicación y las oportunidades de tocar en directo aumentaban participando en la final del Pop-Rock de 1988 en Palma y posteriormente en distintos conciertos en la península. Gracias al reconocimiento de público y crítica entrarían de nuevo al estudio para grabar el single “Bourbon y mujeres” en 1989 que promocionarían también con el correspondiente video-clip y posteriormente, ya en el sello Espectacular distribuido por Hispavox, editar el Mini-Lp de nombre homónimo de 1990 en el que se incluirían de nuevo sus dos éxitos de su álbum de debut, los temas de su ultimo single y dos temas grabados para la ocasión “Volveré” y “Copa tras copa”. Tras el abandono de Gori y Onofre en 1992 entran de nuevo en el estudio para grabar un nuevo LP con 9 temas nuevos con sonido mas guitarrero el cual no se llegaría a editar. El grupo se despide de su publico con un ultimo concierto en 1994 en Portocolom. Desde entonces solo han aparecido esporádicamente en 2000 y 2009. Ya en 2011 amenazan con una mini gira y prometen un nuevo disco para finales del 2012. En el Festival MallorcaNochentas se presentaran de nuevo en Palma tras más de 18 años con una formación compuesta por Jose Zamorano a la guitarra, Xisco Puig a la bateria y Pere Barceló a los teclados que acompañaran a Miquel Monserrat y Gines Valverdede la banda original y toda una sección de viento formada por Joan Carles Julià saxo, Joan Taberner trompeta, Manel Barceló Trompeta y Guillem Nadal trombon. Nueve grandes músicos para ofrecernos un gran espectáculo de puro Rock&Roll.

DESCÀRREGA

Interminables - "Interminables" (1987)

Interminables - "Volveré" (1990) 

SUNFLOWERS - Discografia (1998-2000)

Molt possiblement, els Sunflowers van ser la gran revelació de la música mallorquina de la segona meitat dels 90's: és indiscutible que bona part del seu èxit el provocà la cançó "Happy birthday", que apareixia a un anunci de televisió, però si revisem la seva curta discografia (només dos àlbums) ens trobem que aquest quintet tenia altres cançons més bones i, segurament, més representatives. 

Sorgits l'any 1996, el grup estava format per Adela Peraita (veu), Chicho Andreu (guitarra), Angelo Borrás (guitarra, teclat), Rafael Rigo (bajo) i l'incombustible Mané Capilla (bateria). Els Sunflowers ens deixaren dos àlbums que destaquen per la seva frescor... tant que, de fet, encara els podem escoltar i sonen frescs, com si ni haguessin notat el pas del temps.

Els Sunflowers aconseguirien una sèrie de fites força destacables... des de fer una gira pels Estats Units a aparèixer a la BSO de "Torrente: el brazo tonto de la ley" (1998). Desconec els motius que els van portar a la ruptura, però part d'aquella màgia ha arribat als nostres dies amb Sterlin via l'encantadora veu d'Adela.

DESCÀRREGA

Sunflowers - "Inside out" (1998)

Sunflowers - "Homework" (2000)

VACABOU - "Alfalfa & Omega" (2012)

Mea culpa: jo mai he seguit amb massa atenció la trajectòria de Vacabou, però d'alguna forma aquest disc m'ha cridat l'atenció d'una forma suficientment important com per haver de tornar escoltar els dos àlbums previs de Joan Feliu i Pascale Saravelli, "Vacabou" (2003) i "12 Songs inside" (2007). "Alfalfa & Omega", que realment vindria a ser una mena de compilació de cançons "perdudes", és tan interessant que perd aquest caràcter annecdòtic - al manco, a priori - per mostrar-nos una nova perspectiva del duo mallorquí. I enganxa, de veres que sí. Joan Cabot ens deixa a 40putes una acurada descripció del contingut d'aquest recomenable treball:

"El disc és més una col·lecció de cançons recuperades del calaix de projectes inacabats que no pas un àlbum en el sentit habitual, ja que molts d’aquests temes no varen ser pensats per a un disc en concret sinó que sorgeixen en diferents èpoques (...) "Alfalfa & beta" és un disc replè de petits defectes, detalls inesperats i accidents, i ho dic com una cosa bona.  Al cap i la fi la perfecció és xorca i el que ens agrada de la música que ens agrada és precisament tot allò que defuig l’ordre, el que s’escapa a la raó. Si estimes algú, estimes també els seus defectes i no només les seves virtuts. I "Alfalfa & Beta" és deliciosament imperfecte. És dispers i irregular. És humà. Una gran notícia" (llegeix la crítica completa).

DESCÀRREGA

Vacabou - "Alfalfa & Omega" (2012)

DE SUCEDÁNEOS - "De Sucedáneos 2004-2005"

Aquesta és una raresa en tota regla que podríem presentar com una mena de "missing link" dels Doctor Martín Clavo. Perquè? Doncs per què els De Sucedáneos - actius a mitjans de la passada dècada - van incloure a la seva formació al gruix dels Clavo: David (guitarra), Omi (baix) i, molt esporàdicament, Ginès (bateria). Tancava la formació el vocalista David Sucedáneo, que actuava com una mena de mestre de cerimònies.

El so d'aquests De Sucedáneos res té a veure amb Doctor Martín Clavo o, per exemple, altres històries paral·leles com Dr. Doom... Què va. Parlam d'una "Electrònica" Lo-Fi on el Casiotone juga un paper preeminent: la mescla de diferents gèneres i conceptes fa d'aquest un projecte curiós, original i, sobretot, sorprenent.

DESCÀRREGA

De Sucedáneos - "De Sucedáneos 2004-2005"

POAL - "Sensibilitat Angular" (2006)

No sé si van ser els primers en fer Post-Rock a Mallorca, però sí que van ser  la primera banda en destacar i mostrar les noves possibilitats que oferia la música experimental. Poal es formaren l'any 2005, amb Miquel Moll (veu, guitarra), Enric Cuéllar (baix), Sebastià Mesquida (guitarra), Toni Valls (guitarra) i Xavier Rubí (bateria). Només un any després enregistraren aquest immaculat àlbum, "Sensibilitat angular" (2006), un disc que va paral·lel al discurs dels Mogwai més clàssics però introduint-hi la suficient quantitat d'elements propis com per fer de la seva una proposta persona, arriscada i efectiva.

Produït per Xisco Vich (La Búsqueda), "Sensibilitat angular" és un disc que no ha envellit, però gens ni mica; al contrari, sembla més vigent que mai a uns moments com els d'ara, on el Post-Rock sembla haver sortit - definitivament o no, no ho sé - dels circles més estrictament underground. La llàstima és que la formació durà poc: Mesquida i Moll segueixen al front de Poal, tot i que amb una orientació més propera a l'electrònica. Per la seva part, Rubí i Cuéllar van donar pas a una nova criatura: Corc.

DESCÀRREGA

 Poal - "Sensibilitat Angular" (2006)