VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

Si a la passada dècada hi ha un recopilatori mític, aquest és el "Vacaciones de Verano... Vol. 1" (2001), la primeríssima referència de Síndrome Records, un segell independent creat i gestionat per alguns dels components de Síndrome de Abstinencia.

L'idea era noble i valent: juntar 27 grups de l'escena underground mallorquina a un sol disc, independentment de la vessant de Rock que practiquessin: així, hi trobem grups de Punk, Ska, Metal i, molt especialment, de Hardcore. De totes formes, el gran interès que té "Vacaciones de Verano" és que 18 dels 27 temes són totalment inèdits, alguns d'ells enregistrats expressament per l'ocasió. Un luxe, eh? Per això, només a aquest disc podrem trobar algunes rareses de llegendes del Hardcore illenc com Oi! The Arrase, Mallorkaös, Bad Taste, Último Preso, 113 Pasajeros del Concorde... A més de material d'altres grups com Net Weight, Guadaña o els mateixos Síndrome de Abstinencia. Després, hi trobem les cançons de formacions efímeres que aportaren el seu granet d'arena per a la causa, com Ala de Mosca, Mal Trago, Eskroto i un llarg etcètera.

La gran qualitat d'aquesta compilació és que dona molt de si, fins el punt de poder trobar-hi material molt curiós, com una versió alternativa del clàssic "Dime que hice ayer" de La Gran Orquesta Republicana. O "La mosca", una cançó que enregistraren els aleshores desconeguts Mostros. O "Invulnerable", a càrrec d'uns joves Pride que, amb canvis de formació per enmig, es transformarien en Wildlife i, actualment, en Darknology. Uns pocs anys després, Síndrome Records edità el segon volum d'aquest recopilatori, amb bona part de les bandes incloses al primer i d'altres com El Grupete, Shaking All Over, Estierkol, Roña o Toc de Queda, entre d'altres.

DESCÀRREGA

VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

VVAA - XI Mostra Rock - Manacor '99

Més recopilatoris per a la causa: aquest cop, com a nova aportació de Jeroni Sancho, toca rescatar de l'oblit aquesta compilació editada l'any '99 en motiu de la XI Mostra de Rock de Manacor. Hi trobam un total d'onze bandes joves - aleshores, clar - de les quals només han sobreviscut La Vereda, un grup que encara toca amb gran regularitat. Després trobam noms de bandes ja aparegudes al blog, com Sick Gain o Kingonort, i llavors d'altres molt més desconegudes, com California Speed, BSO 187, Bajos Fondos... De totes formes, especial menció per Becareful With The Dog, una banda que al poc temps es convertiria en els recordats Flying Dog, així com Aquilhonia, una banda de Power Metal activa entre 1997 i el 2003 que record haver vist aparéixer a seccions de maquetes a revistes de tirada nacional.

Poc més que explicar, realment; es tracta un document molt interessant per conéixer un poc millor l'escena musical de Manacor de finals dels 90's i que, a més, podeu completar amb el disc de la II Mostra, que ja vaig posar per aquí fa un grapat de mesos.

DESCÀRREGA

XI Mostra Rock - Manacor '99

VVAA - 'Sonic Temple 2001; L'ofici més vell del món' (2001)

Feia temps que no posava cap recopilatori, així que aquest em ve que ni pintat. "L'ofici més vell del món" fou un disc recopilatori editat pels estudis de gravació Sonic Temple (Son Serra de Marina) i a on hi formen part un total de 20 grups locals, que es diu aviat; 20 propostes joves que fan d'aquest un disc essencialment de Rock i Metal en totes les seves vessants.

D'aquesta vintena de grups, n'hi ha algun d'ells que encara segueixen actius, com Alter Ego, Helevorn i No Children, formacions que al llarg d'aquests anys han seguit editant material i fent concerts amb major o menor reconeixement. Després, tenim també grups, ja dissolts, que van donar molt de què parlar al seu moment, com Alucigenia, Take It Easy o Detrimental Threat. No obstant, el gran interès d'aquest disc són formacions no tan conegudes com Krispats - una banda de Manacor on hi trobem alguns dels futurs membres de The Ugly Bitches - o Hidden Destiny, un grup de Black/Death melòdic en el que, si no ho record malament, hi tocà na Eva, posteriorment a Agorazheim i actualment a Unburial. També cal destacar els Looking For Susan, un grup de Hardcore melòdic en el que hi formà part en Gabri, posteriorment bateria de Beach Beach i Shenobi. Voleu més raons per acostar-vos al recopilatori de Sonic Temple? Idò el grapat de grups efímers dels quals no ha quedat més rastre musical que les cançons que hi aparéixen: Los Rubinsky’s, Changenocomission, Festín de Camacho, Screaming Planet, Debland, Warning, Up in the Smoke…

Un document curiós, vaja, de gran interès tant per nostàlgics com curiosos, i que amablement ha aportat Jeroni Sancho. L'únic aspecte negatiu del disc són les molestes intros que hi foten al començament de cada cançó, que tallen un poc la dinàmica i l'intensitat del recopilatori.

DESCÀRREGA

VVAA - 'Sonic Temple 2001; L'ofici més vell del món' (2001)

CEREMONEY - "The CMY EP" (2011) - EP

Això és un no aturar! Vaja any carregat de sorpreses i alegries; quina quantitat de demos, EP's i àlbums ens està deixant aquest productiu 2011... com aquest nou EP de Ceremoney, una banda que ha sonat als dos darrers programes d'Illa Sonora, a BN Mallorca, i que poc a poc estan guanyant-se un nom dins l'escena indie mallorquina amb una proposta força convincent.

No negaré que el primer cop que els vaig veure en directe, no m'agradaren gaire... però clar, feia poc que tocaven. Ara la cosa sona sèria i important: Diego López (veu, guitarra), Víctor Núñez (baix, veu) i Álex Sancho (guitarra, teclats i programacions; motor del projecte Rosemary's Babe) han sabut canalitzar de forma òptima les seves influències, sense sonar com un enèsim refrit de Joy Division. Ceremoney ha sabut crear una proposta intel·ligent, alhora que atractiva, on una base hereva del Post-Punk més melòdic es barreja amb elements propis del so Manchester tipus Happy Mondays o l'Electrònica d'autor. Tot plegat sona convincent, com si es tractés d'una banda del sud d'Anglaterra i no pas de la Mediterrània.

"The CMY EP" (2011) queda estructurat en 6 talls, un dels quals ("Re-Gallow") va aparéixer a una primitiva demo, "The Gallow", publicada on-line mesos enrere. Aquests nous temes, produïts per Miguel Puigserver 'Puter' (Satellites) sonaran frescs i addictius per tots aquells seguidors del Indie Pop-Rock anglosaxó. A més, m'he pres la llibertat d'afegir un bonus track: una versió en directe de "The Gallow", apareguda al magnífic recopilatori del programa "Cara B" (IB3), de Joan Cabot.

Ceremoney han donat una passa decidida amb el seu EP i es converteixen en una de les bandes revelació del 2011, i en un grup a tenir present pel proper 2012.

DESCÀRREGA

Ceremoney - "The CMY EP" (2011) - EP



UNBOUNDED TERROR - Discografia

I dic jo que ja era hora de parlar d'aquesta llegenda del Death Metal, Unbounded Terror... i creieu-me, que la denominació llegenda, en aquest context, no és gratuïta ni innecessària. No només els podem considerar com els pares de la escena extrema mallorquina, sinó que, juntament amb els sevillans Necrophiliac, van ser els primers en editar un disc de Death a l'Estat Espanyol.

Es formaren a Palma, a finals dels 80's, baix el nom de Putrefact Monstruosity, però a juny de 1991 canviaren el seu nom. Al seu capdavant hi estava el guitarrista Vicente J. Payà, ex-Lucifer i ex-Kocsis; l'acompanyaren Esteban (bateria; abans a Fosa Común, Danone Yunkies  o Four Animals, entre d'altres), José Rosa (baix) i Toni Pereida (veu i guitarra). El quartet intentà aquell mateix any enregistrar una maqueta que, finalment, van rebutjar: "Un tío que tenía un bar nos ofreció grabar una demo, la grabamos y fue un completo desastre. Tanto por parte suya como nuestra, teníamos cinco temas. Cuando los escuchamos nos dimos cuenta que no servían para nada. Entonces decidimos empezar de cero, cuatro meses de local tirados a la basura". Però, malgrat l'adversitat, Unbounded Terror segueixen endavant i a l'agost del '91 enregistren als magatzems de Musicasa la demo "Sarcastic Souls", una mitiquíssima cinta de cassette amb quatre cançons més una intro que els portà a agafar un bon nom dins l'aleshores reduïda escena extrema nacional. No ens enganem: part de culpa la tenia Dave Rotten (Avulsed) i el seu segell, Drowned Records, que els apadrinà i els ajudà a escampar la seva música per arreu de la Península.

Si heu escoltat algun cop les maquetes que feien els primers grups de Death Metal a l'Estat - incloses les dels mallorquins Inertial Mass - possiblement haureu quedat aborronats amb aquelles produccions infames i renoveres. No obstant, el so que van treure Unbounded Terror a la seva primera gravació és bastant decent, suficientment bo com per apreciar les característiques del seu so: un Death Metal fosc, primitiu i variat, que perfectament pot passar de parts ràpides i mala-ostiades a altres més lentes, oscures i denses, com si fessin una aclucada d'ull al Doom-Death que tan de moda estava aleshores.

Si l'any 1991 va ser productiu per Payà i companyia, ja ni vos cont com va ser 1992! El vincle amb Rotten i Drowned Records es consolida amb un contracte de dos anys i l'edició de "Nest Of Affliction", un disc d'onze temes i que, com he dit abans, suposa un dels pilars del Death Metal a l'Estat Espanyol. Enregistraren el disc en prop de 15 dies als estudis Desgrabaciones, aconseguint un so més nítid, però igualment fosc i dens; clar, ja no eren uns principiants, i canalitzaren amb maduresa i bon gust les influències dels primers Morbid Angel i Immolation, així com Slayer, una banda a la qual reverenciaven tots els components del grup. Així, la fama i el prestigi d'Unbounded Terror els porta a ser una de les bandes illenques amb major projecció, fins el punt de ser teloners dels D.R.I.! Una curiositat, per cert; recordeu quan, al film "El día de la Bestia" (1995), Alex Angulo entra dins la tenda, jevorra i satànic, de Jose María (Santiago Segura) per cercar discs per invocar al Dimoni? El capellà comença a mirar vinils, i entre Venom i Suffocation, apareix per allà una còpia del "Nest Of Affliction".

Després d'aquell intens any, la cosa comença a minvar a partir de 1993. Esteban, més ficat al món del Punk i el Hardcore, deixa la formació; el reemplaça Pedro Navarro i, amb ell, enregistren una demo avui perduda, de títol "Through The Dark Desperation (Evil Laughs Stronger)". La formaren tres cançons que, suposadament, eren un adelant d'un segon disc que mai arribà a publicar-se. Però, aleshores, Vicente J. Payà havia format Golgotha, un nou grup de Doom amb els germans Garciolo (Inertial Mass) que, poc a poc, passa a convertir-se en el grup principal del guitarrista. Dit d'una altra forma, Golgotha va suposar la ruptura d'Unbounded Terror.

Certament, no es pot comparar el llegat d'Unbounded Terror amb el que editaren altres formacions estrangeres (nord-americanes, holandeses, finlandeses...); ni en so, ni en transcendència, ni innovació. No obstant, com diuen, al César el que és del Cesar, i els seus membres sempre podran presumir d'haver posat una de les primeres pedres de l'estil a tot un Estat, que no és poc.

DESCÀRREGA

Unbounded Terror - "Sarcastic Souls" (1991) - Demo

Unbounded Terror - "Nest of Affliction" (1992)



MARIA DEL MAR BONET - "Si vens prest" (1969) - Single

Crec que sobren les presentacions a l'hora de parlar de na Maria del Mar Bonet. O agrada molt o no agrada gens, així de simple; la seva figura, a més, és de les més mediàtiques dins la cançó d'autor en català, així que d'una forma o una altra, qui més, qui manco, té una idea de qui és ella i quin tipus de música fa. El cas és que avui rescatem el material més rar i curiós que hagi publicat mai la que Terenci Moix anomenà un dia 'Sultana de la Mediterrània'.

Perquè dic això de rar i curiós? Perquè a aquest single de dues cançons, la palmesana s'allunyà dels patrons més ortodoxes de la Nova Cançó - catalana, mallorquina; tant és - i de la música purament mediterrània per acostar-se a altres estils com el Folk psicodèl·lic. No ens enganem: gran part de culpa la tenen el pianista Jordi Sabatés i el guitarrista Toti Soler, dos músics enormes, dels millors que hagui donat la música catalana en tota la seva història. Tant Sabatés com Soler formàven part del grup de Rock Progressiu Om, una increible banda que, aleshores, completaven Romà Escales (flabiol) i Josep Polo (bateria).

Aquests mítics Om van ser el grup d'acompanyament de Pau Riba per enregistrar el mític "Diòptria" (1970); no obstant, com podeu comprovar van donar les seves primeres passes amb Maria del Mar Bonet i el seu "Si vens prest" és anterior. No ho negaré: és un producte rar, on sorprèn la mescla de Nova Cançó - amb l'inconfundible veu de Maria del Mar - amb els aires experimentals i psicodèl·lics que aporten Om i els seus orgues Hammond, distorsions, etc. A destacar, especialment, la sorprenent cara B en forma de "Jo em daria a qui em volgués", que ens mostra una de les vessants menys conegudes de la cantautora.

DESCÀRREGA

Maria del Mar Bonet - "Si vens prest" (1969) - Single



ASPIRINA INFANTIL - "AI" (2011) - EP

No són poques les persones que coincideixen que Aspirina Infantil són una de les grans revelacions d'enguany; juntament amb l'al·lucinant LP de Verval Diarrea, aquest primer EP, "AI" és una joieta en tota regla. De fet, Toti (guitarra) i Fede (baix) formen part d'aquesta darrera banda; completen la formació Rafa (veu), Pere (guitarra; abans a Los 113 Pasajeros del Concorde) i, finalment, l'incombustible Gato a la bateria (Fun People, Phogo, Doctor Martín Clavo, Bad Taste, Satellites...).

Per alguna raó o una altra, em crec a Aspirina Infantil, en el sentit de que és un grup de gran credibilitat. Ni tenen Myspace, ni Facebook o Bandcamp; sembla que els patina bastant la promoció, fet que reforça la clau del seu èxit: anar de boca en boca, sense tecnologies per enmig. Tampoc inventen res nou, però, cony, ho fan amb tanta gràcia que és impossible resistir-se a la seva barreja de Punk i Hardcore. Sona ferotge, salvatge, nihilista i realment intens. Part dels mèrits els hem de donar a Miquel Puigserver 'Puter' (Satellites), que de la mateixa manera et produeix amb èxit i autenticitat la gravació d'un grup de Post-Rock (Fura), que un grup de Indie (Beach Beach) o, en aquest cas, un grup de Punk.

Si teniu un plat per reproduïr vinils... pillau-vos en poder aquesta petita genialitat de Punk/Hardcore 100% illenc. S'han editat 400 còpies en vinil negre i portada serigrafiada i, pels col·leccionistes, una tirada limitada de 100 còpies amb portada alternativa i el vinil verd transparent. Igual hi ha tendes - ja siguin a Palma o a la xarxa - que han pujat el preu, no ho sé, però el cas és que podeu aconseguir aquest EP a Metadona Records per tan sols 4 €. Un preu ridícul per un disc que val molt, molt més. Realment n'hi ha per donar-li l'enhorabona a aquest petit segell/distribuidora situat al cor de Palma: Metadona Records està editant uns discs tan acollonants com autèntics.

DESCÀRREGA

Aspirina Infantil - "AI" (2011) - EP



SISTEMA - "La maqueta" (2011) - Demo

Seguim amb novetats, i més concretament de la productiva escena punk illenca. Avui toca descobrir la música de Sistema, una banda nascuda a mig camí entre Felanitx i Portocolom de la que no es sap gran cosa, excepte que duen actius des del 2009 aproximadament. Aquest 2011 presenten la seva demo "La maqueta", formada per quatre cançons que ens remeten als clàssics del Punk peninsular o al llegat de bandes locals com Estierkol o Síndrome de Abstinencia... Salvant les distàncies, clar.

Les coses clares: no són el paradigma de l'originalitat, però no crec que aquest sigui el seu objectiu, sinò més aviat passar-s'ho bé tocant una música en la que realment creuen.

DESCÀRREGA

Sistema - "La maqueta" (2011) - Demo