CHIRRI KEBAB - "Chirri Kebab" (2005)

De Chirri Kebab tampoc és que es sàpiga gran cosa, excepte que el seu vocalista/bateria, Jaume - aquí reconvertit en Jimi Chirri - fou, anys enrere, el frontman dels mítics Cerebros Exprimidos. Ara, gràcies a la aportació de Randa Salines, sabem més de la banda i de la seva música:

"Chirri Kebab era un proyecto de Punk talaiótico creado por puro divertimento, para escapar del Punk y el Hardcore cargado de compromiso existencial y político que se hacía por la isla y que tanto nos aburría con sus letras contra el estado, los curas y toda la murga que ya conocéis. Repetitivo, mal tocado y grabado del tirón por Martín Clavo, las letras versan sobre Magaluf, el rey Carlos de Inglaterra y su mujer Camilla, sobre el chirri y los kebabs, la muerte de Calvin Klein escondida por los medios y sobre ser los mejores en el campo del chirri. También sobre montártelo tu mismo y crear tu propio mundo. Este disco fue grabado con tubos de papel albal, volantes de juguete, radios distorsionadas y un montón de retrasamiento mental".

Els components d'aquesta curiosa banda - perquè no em negareu que és una curiositat en tota regla - van ser Peter von Kebab (baix), Will B. End (guitarra; membre dels Bulgarians) i l'abans esmentat Jimi Chirri / Jaume Cerebro, encarregant-se de la veu i la bateria. Idò, els tres, baix el nom de Chirri Kebab, es van dedicar al seu moment a practicar un Punk molt personal que ens remet, a moments, als primeríssims The Clash, als Public Image Ltd. del "First Issue", als Meat Puppets més passats de rosca, al Post-Punk britànic, al Garage més porcastre... En definitiva, un so bastant pecul·liar i curiós que escoltem aquí amb un so molt maqueter, molt retro, com si es tractés d'una demo que, des dels anys 80's, ha arribat als nostres dies com per art de màgia.

DESCÀRREGA

Chirri Kebab - "Chirri Kebab" (2005)

MUSNOK (2003-2008) - Discografia

Crearen el concepte de Sobrassada Hardcore però, realment, no van inventar res nou. Musnok van seguir la encletxa oberta per formacions més antigues com Matràs o Kingonort, però amb la suficient habilitat com per aconseguir tanta - o més - repercussió que les bandes aquí esmentades. Ambició i joventut es mescla aquí amb l'experimentació sonora i el que podem considerar com el tret essencial i definitori del quartet: una actitud crítica i 100 % compromesa amb el nacionalisme, l'independentisme i el socialisme.

Capaços de despertar tanta admiració com rebuig - per raons polítiques, és clar - la aventura de Musnok comença l'any 2003, quan els antics membres de Fora Corda, d'Esporles, es junten amb l'inquiet guitarrista Marcel Pich (col·laborador eventual dels efímers Patada en los Huevos, crec recordar). El projecte pren força i la banda comença a desenvolupar una gran activitat en directe, vertebrant els seus directes principalment amb versions de grups de Metal com Pantera o System of a Down. Els nombrosos canvis de formació fan que Marcel Pich es quedi al capdavant de Musnok; a partir de la primavera del 2006, es reorganitza la seva formació amb Lluís Cabot (guitarra solista), Enric Hernaiz (baix) i Miquel Marquet (bateria). A aquesta nova època de Musnok neixen les cançons que formarien part de la primera demo del quartet, publicada l'any 2006; aquests temes formarien part de repertoris tan insòlits com inclassificables. De la mateixa forma, el grup et podien fer una versió de King Crimson o John Lennon com fer homenatges a Kreator o Rage Against The Machine. De fet, record que, anys abans de la invenció del Sobrassada Hardcore, Musnok s'autodefinien a un cartell amb el mot 'Experi-Metal'. Curiós, no?

El 2007, el quartet fa una clara evolució amb l'EP "Pangea", on la branca més Punk/Metal deixa pas cap a un so més madur i ambiciós. Aquest llençament és el preludi de "Autoconsumible" (2008), primer i únic disc de Musnok, on hi trobem col·laboracions tan destacables com les d'en Titot (Brams, Mesclat, Dijous Paella...) o Joan Tomàs Martínez (Matràs, Adlarock).  Amb aquest treball, Musnok van aconseguir trencar la barrera del underground i fer aparicions tant a premsa com televisió local; aquest moment tan dolç va incloure actuacions del quartet no tan sols a Mallorca, sinó al Principat i Menorca. Però, per motius que ni jo mateix he acabat d'entendre, la banda es dissol al que probablement fou el seu millor moment. Queda el record i el llegat, i músics joves, plens de talent, amb ganes de seguir creant música; podeu trobar en Lluís amb aquesta locura anomenada Tetrasonic; n'Enric toca amb un projecte interesantíssim i prometedor com The Dopamine Experiment; per la seva part, Marcel segueix fent música honesta i compromesa amb formacions com Eixut o Embalum, entre d'altres.

PD: Gran part d'aquest material ha estat aportat per en Pedro. Moltes gràcies, crack!

DESCÀRREGA

Musnok - "Maqueta" (2006)

Musnok - "Pangea" (2007) - EP

Musnok - "Autoconsumible" (2008)

SKYLINE - "Satisfaction" (2003)

Durant una bona temporada, parlar de Skyline eren paraules majors, i resulta curiós com aquest respecte i admiració cap a ells s'ha perllongat fins pràcticament els nostres dies. Record haver-los vist en directe, a Santa Ponça, l'any 2003, i veure a molta gent del meu voltant no donar crèdit que un grup com aquell hagués sorgit a Mallorca.

Skyline van sorgir l'any 1991 quan Tolo Grimalt (guitarra) i Jose Sánchez (baix) abandonen els Elikat, pioners indiscutibles del Hard Rock, Glam Metal, AOR o com vulgueu anomenar-ho a Mallorca. L'any 1993 telonejaren als Ramones al seu concert al Hipòdrom de Palma, i fins finals de la dècada van desenvolupar una intensa activitat de cara els directes, amb nombrosos canvis de formació. Així, tira tira, arribem al gran moment de glòria: la publicació del seu disc debut "Satisfaction" (2003) que, per desgràcia, seria la seva única obra.

Junt a Grimalt i Sánchez, trobem a aquest disc a Ramon Grife (veu), Pedro González (teclats) i Rafa Bohórquez (bateria); només uns músics d'un alt, altíssim nivell tècnic i compositiu - com ells - haguessin pogut fer un disc com "Satisfaction". Tradicionalment, es fica dins el sac del "Hard Rock" aquest disc... Però, clar, poc té a veure amb les melodies poca-vergonyes de Def Leppard o la laca i maquillatge de Poison; la proposta de Skyline és, per dir-ho d'alguna forma, més madura. Hi ha una dosi important de Hard Rock i AOR, però també de Rock 70's, Funk i fins i tot Soul; agafen amb força i efectivitat el llegat dels primers Whitesnake, així com els aires dels Deep Purple més colorits, els de discs com "Stormbringer" (1974) o "Come and taste the band" (1975).

No fa molt es van dissoldre, però feia anys que la seva trajectòria era irregular, marcada per llargs períodes d'inactivitat. De fet, no era d'estranyar veure als seus components ficats a altres històries... Com Grimalt, exercint de guitarra amb els power-metalers alemanys Metalium, o González, que bé te'l podies trobar fent de teclista per Mama Kin o amb els desapareguts black-metalers Agorazheim, entre d'altres. En tot cas, queda la seva música en forma d'un disc completíssim i realment fresc que es situa a l'altura de la llegenda que representaven - i encara representen - Skyline.

DESCÀRREGA

Skyline - "Satisfaction" (2003)

EN MATES - "En Mates" (1968) - EP

Aquesta insòlita troballa/aportació la fa Vicent Sànchez i Ortells, de Bestreta (País Valencià). I em referesc a ella com 'insòlita' perquè mai, en la meva vida, havia sentit a parlar d'aquest cantautor anomenat En Mates, un músic que, tal vegada, personifica la cara més desconeguda de la Nova Cançó catalana a Mallorca, per darrera de Guillem d'Efak o dels germans Bonet, Joan Ramon i Maria del Mar.

Poc es sap de En Mates; de fet, ni el propi Vicent ni jo hem estat capaços de trobar informació a Internet sobre ell. El seu nom real era Gerard Mates, treballà d'esculptor a Barcelona, on enregistrà i publicà aquest EP a l'any 1968 amb el segell Concèntric, amb un disseny d'aires psicodèl·lics a càrrec d'un jove Pau Riba. Desconec si edità més material (ho dubt); no obstant, aquesta raresa és un EP força interessant. Es tracta de quatre cançons breus, senzilles i molt bàsiques, amb un fort contingut poètic (dues són adaptacions musicals de poesies de Guillem Colom i una altra, del escriptor mallorquí Joan Manresa) que el connecta amb artistes com Raimon o el primer Lluís Llach.

A falta d'informació, ens queda gaudir d'aquest llegat oblidadíssim que ens ha duit, com a nova aportació, en Vicent. Moltes gràcies! 

(Edit!): Jaume Jiménez ens envia informació sobre aquest curiós llençament: "Va ser l'únic disc que enregistrà Gerard Mates, pintor mallorquí. Durant un temps va tocar a mítica Cova del Drac de Barcelona, on es reunia el bo i millor de la Nova Cançó".

DESCÀRREGA

En Mates - "En Mates" (1968) - EP

SO WHAT - "Maqueta" (2007)

Hauriem de parlar d'aquesta maqueta, la primera gravació de So What, com una d'aquestes petites joies que ens ha deixat l'underground mallorquí; el punt d'inici d'una banda de Lloret de Vistalegre amb una trajectòria un tant irregular i discontinua que els ha impedit gaudir de major reconeixement. 

Aquest trio format per Josep, Sebastià i Montserrat sovint se'l relaciona amb el Punk i, certament, el so brut i primitiu d'aquesta demo no fa més que reforçar el lligam amb aquest estil. No obstant, el seu so agafa referents més 'alternatius' - diguem-ho així - de la segona meitat dels 80's, així que no és difícil seguir el rastre de Dinosaur Jr., Screeching Weasel, Rites Of Spring o els seus venerats Jawbreaker a la seva música. Per tant, cal parlar de So What com una banda única i insòlita a Mallorca, amb lleugers paralelismes (insistesc: lleugers) amb els felanitxers Shenobi.

Des del 2007, han enregistrat també algunes cançons sueltes però, a falta d'un primer disc (necessari, creieu-me!), aquesta primera maqueta, carregada de suficients elements de talent, és un excel·lent punt de partida per conéixer a So What. De moment, apuntau-vos aquesta data: 27 d'agost. Com cada any es celebrarà una nova edició del festival Rock & Rostoll, a Maria de la Salut, i enguany té un cartellàs (Doctor Martín Clavo, Son & The Holy Ghosts, Rec/On, Beach Beach, Miki Serra...) que els propis So What s'encarregaran de tancar quan comenci a sortir el sol. 

DESCÀRREGA

So What - "Maqueta" (2007)

LUNAR LESLIE - "Adult Groove" (2011)

A que no havieu sentit parlar de Lunar Leslie? Tranquils; Paco Casasola ens presenta aquest curiós i originalíssim projecte musical format per ell mateix junt al nordamericà Tyler Cornfield. Ho anomen projecte i no banda perquè, ara per ara, aquest duo treballa a distància mitjançant Internet; d'aquesta forma composen, treballen i arreglen unes cançons que, en forma del disc/demo "Adult Groove", han estat enregistrades al hogar del propi Paco, a Palma. 

Amb Lunar Leslie em passa el mateix que amb formacions com Nova Pastoral; són tan inclassificables, tan genuïnes i úniques, que no els podem incloure dins una etiqueta concreta, sinó que n'hauriem de crear una de nova expressament per ells. Són una mena de capoladora sonora on es mescla el Rock més experimental, el Pop, l'Electrònica, o fins i tot el Pop dels anys 50's, per donar pas a una proposta no apta per a tots els públics però que demostra que, darrera del disc, hi ha una bona feina de composició. Intentem obrir la ment i deixem, doncs, que Paco ens conti en primera persona la curiosa història de Lunar Leslie: 

"Tyler P. Cornfield, a pesar de su 21 añitos, ya cultiva una triple vertiente artística (músico folk, rapero freestyle y escritor creativo) con mucho talento.Vive en San Francisco (donde estudia Escritura creativa y Español). Con el pseudónimo de Wes Leslie publicó un EP en 2010, "Wes Leslie ends meat", en el que lo compone, canta y toca todo. Paco Casasola Luna, algo mayor que Tyler (28 años), también es ecléctico y multiinstrumentista y ha participado en proyectos de lo más diverso (casi siempre solitarios, sólo ha tenido bandas "efímeras"). Últimamente está muy interesado en los sonidos imperfectos de los instrumentos de juguete, los objetos golpeados y también por los sintetizadores originales, rudimentarios. Como lo intenta tocar todo, pero no canta, compone músicas instrumentales a la espera de encontrar la voz ideal para sus canciones.

Hace un año ambos vivíamos en Madrid. Yo tocaba la armónica con un ampli sonando blues algunos domingos en el Rastro. Uno de ellos, Tyler se me acercó y me dijo si podía "rapear" conmigo. Un rato más tarde ambos improvisábamos un par de canciones e incluso atrajimos la atención de algún viandante. Tras ello nos vimos unas cuantas veces y compusimos una canción a medias, pero luego nuestros destinos se separaron: Palma, para mí; Madrid y viaje por Europa para Tyler, antes de volver a San Francisco. El contacto y los acordes continuaron vía mail, hasta componer un puñado de canciones. No sabemos si seguiremos haciendo más temas juntos, pero nos gusta la idea de mantener un dúo "telemático", en el que uno compone una melodía, el otro se la devuelve con una línea de bajo y el otro le pone letra, etc."

DESCÀRREGA

Lunar Leslie - "Adult Groove" (2011)

LOS 4 DE ASÍS - Discografia (1965-1966)

Imagineu la situació, remuntant-nos a la Mallorca dels primers anys 60's: la societat més aferrada al conservadurisme i la tradició dona l'esquena a tota una nova cultura juvenil - la ié-ié - que demana a crits noves idees, noves modes i, sobretot, nous estils musicals. És dins d'aquest context on apareix un experiment - perquè ho podem denominar així:  experiment - insòlit fins aleshores: Los 4 de Asís.

Formaren aquest conjunt quatre joves monjos franciscans mallorquins, alguns d'ells professors de música a La Porciuncula (Palma). Los 4 de Asís resulten novedosos, en el sentit de mesclar textes 100 % religiosos amb fòrmules musicals per als joves; així, acostaven el seu missatge amb tonades de música lleugera, de la mateixa forma que ho podien fer amb una Ienka al més pur estil de Johnny & Charley o versionejant el "Blowin' in the wind" de Bob Dylan.

No ens enganem: la seva música ha envellit realment malament. No obstant això, té el mèrit de ser el primer intent de donar als joves una imatge (fresca, jove, alternativa... anomena-ho com vulguis) de l'Esglèsia espanyola; un intent d'alt interès tant pels curiosos com pels amants de la vessant més purament Kitsch de la nostra música.

DESCÀRREGA 

Los 4 de Asís - "Los 4 de Asís" (1965)

Los 4 de Asís - "San Francisco Yenka" (1966)

PUJÀ FASUÀ - Discografia

...Vaja any que duim, no? No sé què dimonis pot haver passat perquè aquest 2011 estigui carregat de tan BONS llençaments de grups illencs. Segur que, en acabar l'any, farem un bon recompte d'àlbums, i també, ben segur, ens enrecordarem de Pujà Fasuà, un quartet manacorí que després d'un parell d'anys d'activitat debuta enguany amb un fantàstic disc homònim. La seva música ha sonat bastant tant a "Fang i Distorsió" i "Illa Sonora", així que igual ja heu tingut l'oportunitat d'escoltar-los.

Darrera aquest disc s'amaguen quatre músics joves però d'un talent inqüestionable: Carles (guitarra, veu), Natàlia (guitarra), Jorra (baix; durant un breu període de temps membre de The Ugly Bitches) i Guillem (bateria). Es tracta d'un grup que, essencialment, practica un tipus de Rock alternatiu clarament influenciat pel Grunge de la primera meitat dels anys 90, amb els Smashing Pumpkins o Nirvana com a clars referents... però clar, és que també et poden reivindicar a David Bowie o Standstill, així que parlem d'una música variada, intensa, convincent i, molt important, natural.

El disc "Pujà Fasuà" (2011) arriba de mans d'en Jorra. Donau-li una oportunitat a aquest treball perquè feia anys que no sentia un disc tan complet dins de l'escena del Indie-Rock illenc. I com a 'extra' per tota aquella gent que els descobreixi, he adjuntat la seva demo del 2009, enregistrada als estudis de Can Recó i a on hi podem trobar autèntiques perles que no apareixen al disc, destacant una versió més primitiva de "Anestesia" un dels seus himnes i una de les cançons més emocionats que he pogut sentir en la nostra llengua aquests darrers anys.

DESCÀRREGA

Pujà Fasuà - "Demo" (2009)

Pujà Fasuà - "Pujà Fasuà" (2011)