miércoles, 22 de junio de 2011

SNOWPLOW - Demo (2009)

Toca treure del calaix aquesta demo i parlar d'un interesantíssim projecte a càrrec d'un jove cantautor anomenat Gorka Vich, que, des del 2008, es fa acompanyar d'una guitarra acústica baix el nom Snowplow.

I què ens ofereix, aquest al·lot i la seva guitarra? Doncs bàsicament música d'inspiració nord-americana, amb un fort sentiment indie que l'apropa més als artistes de nova fornada que no pas a pioners - i referents - com Bob Dylan. A Mallorca hi ha projectes similars que han funcionat francament bé, com L.A. o Furious Tree (els primers que m'han vingut al cap), i la veritat és que Snowplow contribueix a reforçar aquest interessant cercle de cantautors indies. A aquesta demo hi trobem tres cançons pròpies, molt senzilles, però convincents i, fins i tot, aferradisses. També hi trobem dues versions: la primera, una encertada revissió del "The Gardner" de The Tallest Man on Earth, que és una injecció de bon rollo en tota regla. La segona, més oscura i introspectiva, és "Love Don't Live Here Anymore", original de Rose Royce però popularitzada - dins el món del Indie-Folk - per la banda de Dallas Green, City and Colour.

La cosa sembla que està, ara per ara, aturada. Una llàstima, vaja.


Snowplow - "Demo" (2009)

WHITE BEAR - "White Bear" (2009) - EP

Malgrat van fer pocs concerts, hi va haver un moment molt concret en el qual White Bear van ser una de les bandes més prometedores de l'illa. El trio format per Miquel Puigserver (guitarra, veu), Jorge Vaquer (baix) i Jorge Guindos (bateria) es va desmarcar fent una efectiva proposta musical que es nodria, a parts iguals, de les atmòsferes post-rockeres de bandes com Mogwai, del Rock Progressiu de la vella escola o el Pop-Rock independent de Muse, sobretot en l'apartat vocal.

Déu meu! En què ha quedat això? Perquè van decidir aturar de fer música? Aquest EP és una delícia i no fa més que demostrar que White Bear tenien molt, moltíssim a dir dins la nostra escena.


White Bear - "White Bear" (2009) - EP


lunes, 20 de junio de 2011

FETS DE FANG - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo

Nova i com sempre interessant aportació de Joan Toni Fuster. Aquest cop, la banda escollida és Fets de Fang, l'embrió - per dir-ho d'alguna forma - dels posteriors Joan Toni Skarabat. La història diu així.

"Fets de Fang, formats l'any 1992, és la primera formació de Joan Toni Skarabat; es va mantenir gairebé més de deu anys, i tans sols ens hem quedat amb una maqueta enregistrada a quatre pistes, una cinquentena de cançons que han quedat dins un calaix i molts bons records que ja no tornaran. Als tres darrers anys de Fets de Fang ja combinavem actuacions amb altres bandes paral·leles Joan Toni Skarabat, Gargamel, La Dueña del Viento, i algún altre . No sabiem ben bé el que voliem i teniem una barreja estranya, com estranya és aquesta demo: Pop-Rock amb una extranya dicció vocalística del català, tan habitual en els grups que comencen i canten en aquest idioma, sense regles. És el de sempre: poques espectatives i anades i fugides de membres de la banda que ho enderrerien tot; i això que en aquella època tocavem només pes nom, ja que fins el '97 no va sortir aquesta demo, per la que ens cobraven 500 pessetes per cada còpia feta amb l'ordinador. Quin fiasco!" - Joan Toni Fuster.

DESCÀRREGA

Fets de Fang - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo


DOCTOR MARTÍN CLAVO - "En Cara B - 19-06-2011"

Just tret del forn... tant, que quasi crema. Novament, torn a pujar un dels meus adorats bootlegs; aquest cop, el concert que Doctor Martín Clavo van donar el passat diumenge a l'espai de Joan Cabot a IB3 Ràdio, "Cara B". A la collonuda formació actual de la banda, on hi trobem a David (veu, guitarra), Marc (baix) i Ginès (bateria), aquest cop s'hi incorpora Jordi Martínez (NeoTokyo, H1000VM) punyint el teclat i altres joguines d'experimentació sonora.

Heu vist a Doctor Martín Clavo en directe? Idò l'energia i intensitat de la banda queda capturada a aquest set tan autèntic on, si bé trobo a faltar alguns dels grans clàssics del grup, hi trobem una sèrie de novetats força interessants. L'excel·lent "Odisea Interplanetaria", per exemple. O aquest relaxat experiment de Post-Punk titulat "Secta de Cobardes". O "No Anam Enlloc", on herr döktor recupera la seva vessant més àcida i accelerada.

En definitiva, un directe que qualsevol entusiasta de Doctor Martín Clavo apreciarà, sigui per la gràcia de ser un directe a la ràdio, per les cançons noves o per la contribució de Jordi, que dona una nova dimensió a cançons, ja de per si, redones.

DESCÀRREGA

Discografia DMC

 Doctor Martín Clavo - "En Cara B - 19-06-2011"


sábado, 18 de junio de 2011

CRUDOS - Discografia (1992-1996)

"Hubo un tiempo en que Los Crudos eran la mejor banda de rock de la isla". Això no ho dic jo, sinó el presentador i periodista Joan Cabot, una afirmació que comparteix un bon grapat de gent i que no fa més que demostrar que el llegat d'aquest quartet és un tresor musical que manté, per igual, la seva frescor i vigència. "Hi ha grups de principis dels 90's que sonen com a caducats, però amb Los Crudos n'hi ha encara per vint anys més. Impressionants", subratlla Joan Toni Fuster.

Molt bé, idò ara tractarem de contar-vos la història d'aquesta banda, sorgida a la Mallorca de principis dels 90's. Els protagonistes són Toni (guitarra, veu), Joan (guitarra), Jaume (baix, cors) i Ginès (bateria), quatre joves que començaren fent un Punk/Hardcore molt personal, amb trets comparables als Meat Puppets, The Jesus Lizard o, en paraules de Joan Toni, als primers Nirvana o formacions posteriors com Mother Tongue o Atom Rhumba.

En dos anys editaren ni més ni manco que tres maquetes: "Des-Grabaciones", enregistrada l'octubre de 1992, té la curiositat d'incloure una versió del "Communication Breakdown" de Led Zeppelin amb Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) a la veu. A febrer del '93 graven "4 Crudas Pistas", seguida per "+ 4 Pistas", enregistrada a febrer de 1994. Aleshores, Crudos (o Los Crudos, com els hi vulguis dir) ja havien contribuit ana cançó ("Shit is raining") a un EP editat pel fanzine La Parturienta i a on també hi participaren Demonio Sánchez, Digital Terror i els Hentelligents.

Seguim: l'any '94 treuen l'acollonant EP "Shelter", amb quatre cançons que marquen una evolució clara, que els situa com un dels grups més prometedors de la seva generació. Només un any després, amb el recent nascut segell Malafama, editen un single 7" amb la cançó "Fuckin' Up My Brain". I per aquesta època, més o manco, detectam un canvi de formació: surt Jaume i entra Xisco per tocar el baix. Aquesta formació seria l'encarregada d'enregistrar l'únic disc de Crudos que, per dir-ho d'alguna forma, seria el seu testament final. "La Teoria de Paulov" (1996) és un treball més personal, experimental i madur que, d'alguna manera, poc té a veure amb el so dels seus inicis: més atmòsfera i menys distorsió; més samplers i efectes; menys cruesa. Ben rebut pel públic indie però no massa pels punks, "La Teoria de Paulov" esdevindrà un disc de culte, posseïdor d'uns trets i característiques que el fan avui, quinze anys després de haver-se publicat, perfectament vigent, fresc i impactant.

Després, la banda es desfà i vindrien els díes de glòria de NeoTokyo, Canníbales, Doctor Martín Clavo... però això és una altra història. De moment, rescatam aquestes maravelles en forma de gravacions, gràcies a la grandíssima aportació que han fet Ginès i Joan Toni: als dos, moltes gràcies!


Crudos - Demos i Maquetes
"Des-Grabaciones" (1992)
"4 Crudas Pistas" (1993)
"+ 4 Crudas Pistas" (1994)


Crudos - "La Parturienta EP" (1993) - EP

Crudos - "Shelter" (1994) - EP

Crudos - "Fuckin' Up My Brain" (1995) - Single

Crudos - "La teoria de Paulov" (1996)

VVAA - "Bosnia Vive" (1997)

miércoles, 15 de junio de 2011

BEASTY BRUTAL MUSIC EXPLOSION - BBME 7'' (2009) - EP

Pere (guitarra), Toti (baix) i Mota (bateria) formen la que, molt possiblement, és una de les bandes més espectaculars en directe a la escena mallorquina: Beasty Brutal Music Explosion (o simplement BBME, si vols acurçar). Els que heu tingut la oportunitat de veurer-los sabeu de què estic parlant: de tres tios, ben experimentats, amb una química única, que tant et poden tocar un parell de cançons a tota òstia com sorprender-te amb una versió molt personal del "Fire" de Jimi Hendrix.

Editaren aquesta joieta - descatalogada, si no vaig errat - l'any 2009: a aquest 7" hi trobem quatre temassos breus, instrumentals i experimentals que van més enllà del Punk o del Hardcore, sense que haguem de parlar de Post-Punk o Post-Hardcore. Tinc un bon amic que diu que aquest EP no fa justícia a allò que són Beasty Brutal Music Explosion en directe... però, clar, això tampoc és un impediment per disfrutar d'aquest magnífic disc. Breu, d'acord, però magnífic.

DESCÀRREGA

Beasty Brutal Music Explosion - BBME 7'' (2009) - EP 7"



THE GREEN CHERRIES - "Six Songs" (1996) - Demo

Vaja troballa que ha fet el nostre amic Joan Toni! Aquesta és la maqueta que enregistraren The Green Cherries, una banda de la qual formaven part Carlos Pilán (guitarra, veu) i Lluís Albert Segura (batería). Pilán és força conegut per haver estat membre de Sexy Sadie entre 1999 i el 2006, amb els quals enregistrà alguns dels discs més exitosos del grup ("Butteflies", "Lost & Found"); per la seva part, Lluís Albert Segura s'ha convertit en una espècie clàssic de la nostra escena al haver format part de Glycerine, The Nash, Los Valendas i... L.A., banda on casualment Pilán és un estret col·laborador.

No és que hi hagi massa informació sobre aquesta banda o aquesta demo; el propi Joan Toni afirma que el artwork simplement era una cartolina verda que deia amb ordinador "The Green - Six Songs". Musicalment, The Green Cherries es movien a mig camí entre el Power-Pop de Redd Kross i el Rock Alternatiu dels primers Foo Fighters. Una banda molt avançada al seu temps - en el context mallorquí, clar - i que, naturalment, mereixia haver tingut més repercusió.  


The Green Cherries - "Six Songs" (1996) - Demo

martes, 14 de junio de 2011

LEYENDA NEGRA - "Leyenda Negra" (1994) - Demo

Aquesta és una nova aportació de Joan Toni Fuster, que ens presenta una desconeguda banda de la que pràcticament no hi ha cap informació. Una pena... però Toni, de la banda Gato Martín, m'envia un correu on dona llum a l'assumpte i a on podem conéixer la formació d'aquesta banda. Així doncs, atenció:

Jordi Maranges - Veu
(després a El Diablo en el Ojo, El Piano Ardiendo, Maranges Magic Trio)
Javi Ruiz - Guitarra
(posteriorment a Plan 9 i The Nash; actualment, a Trestrece)
Santi Jiménez - Baix
(després a Empleado del Mes i actualment Invasores de Marte)
Javi Navarro - Bateria
(després a Plan 9 i actualment inactiu).

Musicalment, Leyenda Negra es movien per un Rock cantat en castellà molt estàndard, però amb influències molt interessants d'altres estils com el Hard Rock. Com a mínim, curiós.

DESCÀRREGA

Leyenda Negra - "Leyenda Negra" (1994) - Cassette