I dic jo que ja era hora de parlar d'aquesta llegenda del Death Metal, Unbounded Terror... i creieu-me, que la denominació llegenda, en aquest context, no és gratuïta ni innecessària. No només els podem considerar com els pares de la escena extrema mallorquina, sinó que, juntament amb els sevillans Necrophiliac, van ser els primers en editar un disc de Death a l'Estat Espanyol.
Es formaren a Palma, a finals dels 80's, baix el nom de Putrefact Monstruosity, però a juny de 1991 canviaren el seu nom. Al seu capdavant hi estava el guitarrista Vicente J. Payà, ex-Lucifer i ex-Kocsis; l'acompanyaren Esteban (bateria; abans a Fosa Común, Danone Yunkies o Four Animals, entre d'altres), José Rosa (baix) i Toni Pereida (veu i guitarra). El quartet intentà aquell mateix any enregistrar una maqueta que, finalment, van rebutjar: "Un tío que tenía un bar nos ofreció grabar una demo, la grabamos y fue un completo desastre. Tanto por parte suya como nuestra, teníamos cinco temas. Cuando los escuchamos nos dimos cuenta que no servían para nada. Entonces decidimos empezar de cero, cuatro meses de local tirados a la basura". Però, malgrat l'adversitat, Unbounded Terror segueixen endavant i a l'agost del '91 enregistren als magatzems de Musicasa la demo "Sarcastic Souls", una mitiquíssima cinta de cassette amb quatre cançons més una intro que els portà a agafar un bon nom dins l'aleshores reduïda escena extrema nacional. No ens enganem: part de culpa la tenia Dave Rotten (Avulsed) i el seu segell, Drowned Records, que els apadrinà i els ajudà a escampar la seva música per arreu de la Península.
Si heu escoltat algun cop les maquetes que feien els primers grups de Death Metal a l'Estat - incloses les dels mallorquins Inertial Mass - possiblement haureu quedat aborronats amb aquelles produccions infames i renoveres. No obstant, el so que van treure Unbounded Terror a la seva primera gravació és bastant decent, suficientment bo com per apreciar les característiques del seu so: un Death Metal fosc, primitiu i variat, que perfectament pot passar de parts ràpides i mala-ostiades a altres més lentes, oscures i denses, com si fessin una aclucada d'ull al Doom-Death que tan de moda estava aleshores.
Si l'any 1991 va ser productiu per Payà i companyia, ja ni vos cont com va ser 1992! El vincle amb Rotten i Drowned Records es consolida amb un contracte de dos anys i l'edició de "Nest Of Affliction", un disc d'onze temes i que, com he dit abans, suposa un dels pilars del Death Metal a l'Estat Espanyol. Enregistraren el disc en prop de 15 dies als estudis Desgrabaciones, aconseguint un so més nítid, però igualment fosc i dens; clar, ja no eren uns principiants, i canalitzaren amb maduresa i bon gust les influències dels primers Morbid Angel i Immolation, així com Slayer, una banda a la qual reverenciaven tots els components del grup. Així, la fama i el prestigi d'Unbounded Terror els porta a ser una de les bandes illenques amb major projecció, fins el punt de ser teloners dels D.R.I.! Una curiositat, per cert; recordeu quan, al film "El día de la Bestia" (1995), Alex Angulo entra dins la tenda, jevorra i satànic, de Jose María (Santiago Segura) per cercar discs per invocar al Dimoni? El capellà comença a mirar vinils, i entre Venom i Suffocation, apareix per allà una còpia del "Nest Of Affliction".
Després d'aquell intens any, la cosa comença a minvar a partir de 1993. Esteban, més ficat al món del Punk i el Hardcore, deixa la formació; el reemplaça Pedro Navarro i, amb ell, enregistren una demo avui perduda, de títol "Through The Dark Desperation (Evil Laughs Stronger)". La formaren tres cançons que, suposadament, eren un adelant d'un segon disc que mai arribà a publicar-se. Però, aleshores, Vicente J. Payà havia format Golgotha, un nou grup de Doom amb els germans Garciolo (Inertial Mass) que, poc a poc, passa a convertir-se en el grup principal del guitarrista. Dit d'una altra forma, Golgotha va suposar la ruptura d'Unbounded Terror.
Certament, no es pot comparar el llegat d'Unbounded Terror amb el que editaren altres formacions estrangeres (nord-americanes, holandeses, finlandeses...); ni en so, ni en transcendència, ni innovació. No obstant, com diuen, al César el que és del Cesar, i els seus membres sempre podran presumir d'haver posat una de les primeres pedres de l'estil a tot un Estat, que no és poc.
Unbounded Terror - "Sarcastic Souls" (1991) - Demo
Unbounded Terror - "Nest of Affliction" (1992)
No hay comentarios:
Publicar un comentario