jueves, 19 de abril de 2012

SUNFLOWERS - Discografia (1998-2000)

Molt possiblement, els Sunflowers van ser la gran revelació de la música mallorquina de la segona meitat dels 90's: és indiscutible que bona part del seu èxit el provocà la cançó "Happy birthday", que apareixia a un anunci de televisió, però si revisem la seva curta discografia (només dos àlbums) ens trobem que aquest quintet tenia altres cançons més bones i, segurament, més representatives. 

Sorgits l'any 1996, el grup estava format per Adela Peraita (veu), Chicho Andreu (guitarra), Angelo Borrás (guitarra, teclat), Rafael Rigo (bajo) i l'incombustible Mané Capilla (bateria). Els Sunflowers ens deixaren dos àlbums que destaquen per la seva frescor... tant que, de fet, encara els podem escoltar i sonen frescs, com si ni haguessin notat el pas del temps.

Els Sunflowers aconseguirien una sèrie de fites força destacables... des de fer una gira pels Estats Units a aparèixer a la BSO de "Torrente: el brazo tonto de la ley" (1998). Desconec els motius que els van portar a la ruptura, però part d'aquella màgia ha arribat als nostres dies amb Sterlin via l'encantadora veu d'Adela.


Sunflowers - "Inside out" (1998)

Sunflowers - "Homework" (2000)

VACABOU - "Alfalfa & Omega" (2012)

Mea culpa: jo mai he seguit amb massa atenció la trajectòria de Vacabou, però d'alguna forma aquest disc m'ha cridat l'atenció d'una forma suficientment important com per haver de tornar escoltar els dos àlbums previs de Joan Feliu i Pascale Saravelli, "Vacabou" (2003) i "12 Songs inside" (2007). "Alfalfa & Omega", que realment vindria a ser una mena de compilació de cançons "perdudes", és tan interessant que perd aquest caràcter annecdòtic - al manco, a priori - per mostrar-nos una nova perspectiva del duo mallorquí. I enganxa, de veres que sí. Joan Cabot ens deixa a 40putes una acurada descripció del contingut d'aquest recomenable treball:

"El disc és més una col·lecció de cançons recuperades del calaix de projectes inacabats que no pas un àlbum en el sentit habitual, ja que molts d’aquests temes no varen ser pensats per a un disc en concret sinó que sorgeixen en diferents èpoques (...) "Alfalfa & beta" és un disc replè de petits defectes, detalls inesperats i accidents, i ho dic com una cosa bona.  Al cap i la fi la perfecció és xorca i el que ens agrada de la música que ens agrada és precisament tot allò que defuig l’ordre, el que s’escapa a la raó. Si estimes algú, estimes també els seus defectes i no només les seves virtuts. I "Alfalfa & Beta" és deliciosament imperfecte. És dispers i irregular. És humà. Una gran notícia" (llegeix la crítica completa).


Vacabou - "Alfalfa & Omega" (2012)

DE SUCEDÁNEOS - "De Sucedáneos 2004-2005"

Aquesta és una raresa en tota regla que podríem presentar com una mena de "missing link" dels Doctor Martín Clavo. Perquè? Doncs per què els De Sucedáneos - actius a mitjans de la passada dècada - van incloure a la seva formació al gruix dels Clavo: David (guitarra), Omi (baix) i, molt esporàdicament, Ginès (bateria). Tancava la formació el vocalista David Sucedáneo, que actuava com una mena de mestre de cerimònies.

El so d'aquests De Sucedáneos res té a veure amb Doctor Martín Clavo o, per exemple, altres històries paral·leles com Dr. Doom... Què va. Parlam d'una "Electrònica" Lo-Fi on el Casiotone juga un paper preeminent: la mescla de diferents gèneres i conceptes fa d'aquest un projecte curiós, original i, sobretot, sorprenent.


De Sucedáneos - "De Sucedáneos 2004-2005"

martes, 10 de abril de 2012

POAL - "Sensibilitat Angular" (2006)

No sé si van ser els primers en fer Post-Rock a Mallorca, però sí que van ser  la primera banda en destacar i mostrar les noves possibilitats que oferia la música experimental. Poal es formaren l'any 2005, amb Miquel Moll (veu, guitarra), Enric Cuéllar (baix), Sebastià Mesquida (guitarra), Toni Valls (guitarra) i Xavier Rubí (bateria). Només un any després enregistraren aquest immaculat àlbum, "Sensibilitat angular" (2006), un disc que va paral·lel al discurs dels Mogwai més clàssics però introduint-hi la suficient quantitat d'elements propis com per fer de la seva una proposta persona, arriscada i efectiva.

Produït per Xisco Vich (La Búsqueda), "Sensibilitat angular" és un disc que no ha envellit, però gens ni mica; al contrari, sembla més vigent que mai a uns moments com els d'ara, on el Post-Rock sembla haver sortit - definitivament o no, no ho sé - dels circles més estrictament underground. La llàstima és que la formació durà poc: Mesquida i Moll segueixen al front de Poal, tot i que amb una orientació més propera a l'electrònica. Per la seva part, Rubí i Cuéllar van donar pas a una nova criatura: Corc.


 Poal - "Sensibilitat Angular" (2006)

AL FUEGO - Maquetes (1990-1993)

Mitjançant Pinxo, de MallorcaNochentas, recuperam aquest interessant i desconegut projecte anomenat Al Fuego, format l'any 1989 per dos il·lustres de la música mallorquina com Miquel Santmartí "Michel" (Nasti, Furnish Time) i Mané Capilla (Furnish Time, La Isla, El Primer Tercio, Wonkhai Palma...); a ells s'hi afegiren el baixista Pedro Martínez (Destral) i Javier Palacios (La Senda). Queda clar, doncs, que aquesta no era una banda amateur ni principiant, però malgrat la seva ambiciosa aposta - arribant a enregistrar part del seu repertori en francès - sembla que no van arribar a despegar del tot. Les diferentes gravacions que van fer entre 1990 i 1993 queden recollides en aquestes dues maquetes que, malgrat no arriben a l'altura del llegat de Furnish Time, ens regalen alguns moments força memorables. 

Si voleu aprofundrir més dins la història i trajectòria de Al Fuego, no us podeu perdre la biografia que ha fet l'equip de MallorcaNochentas.


Al Fuego - Maqueta 1990

Al Fuego - Maqueta 1992-1993

viernes, 6 de abril de 2012

FRIDA LAPONIA - "Pacas Go Downtown" (2012)

Hi ha matrimonis - matrimonis musicals, ja m'entens - insòlits i Frida Laponia és un d'ells: per una banda, Joan Feliu (la meitat de Vacabou) i, per l'altra, l'escriptor Agustín Fernández Mallo, especialment recordat per l'anomenada "Trilogía de la Nocilla". D'aquesta estranya unió es podien esperar moltes coses, però no un disc tan rematadament personal com "Pacas go downtown" (2012): onze cançons anàrquiques i imprevisibles que, una vegada païdes - i costa, creu-me - acaben captivant a l'oient. Com a exemple, les paraules de Pako Jeremy (40putes) sobre aquest disc:

"Enfrentarse a la crítica de un disco como este no es nada fácil, y no porque no me haya gustado –realmente he disfrutado muchísimo con su escucha- sino porque es tan marciano, tan único, que no sé por dónde pillarlo para empezar a diseccionarlo (...) "Pacas Goes Downtown” es una experiencia musical nueva y distinta a todo lo que he escuchado antes. (...) Parecen transportarte a una dimensión donde palabra, música y emoción se unifican, convirtiéndose en algo único, algo que no es de este mundo, algo totalmente extraño y bello a la vez, algo que solo se consigue alcanzar cuando todos los elementos se alinean de una manera mágica e imprevisible, algo que logran conseguir Agustín y Joan con Frida Laponia" (llegeix la crítica completa).


Frida Laponia - "Pacas Go Downtown" (2012)

ARZOBISPO - "Desercore" (2012)

"Desercore" (2012) és més important del que el seu propi autor pensa: de fet, confirma que, ara per ara, arzobispo (amb minúscula!) és dels projectes més interesants de l'underground illenc, i també un dels més honests. El material anterior, compilat al seminal "Postparto" (2011) estava força bé, però "Desercore" és una passa endavant en tots els aspectes. La fòrmula es simplifica, reduint-se a una guitarra acústica i a una veu: un so menys carregat, però més expressiu, més orientat al Indie-Folk més sobri; al manco a mi, em diu molt més."Desercore" m'ha enganxat fins el punt de considerar-lo com un dels discs (disc, maqueta, EP... anomena-ho com vulguis) que més m'han sorprès enguany. 

I, per acabar, recordeu arzobispo farà el seu debut telonejant a The Secret Society al Vamp Café (Palma) el proper 20 d'abril. Una gran notícia!

DESCÀRREGA
arzobispo - "Desercore" (2012)

ENSAIMADA SIDERAL - Antologia (2008-2010)

Outsiders n'hi ha per tot... i el camp de la música electrònica no és una excepció. Donant l'esquena als garitos de moda i a les noves tendències del gènere, ens trobem amb aquest enigmàtic projecte de nom graciós, Ensaimada Sideral, que comparteix forma i esperit amb altres efímers projectes illencs, com Nova Pastoral o Trimalción y las Gemelas Subnormales. M'ha passat aquesta gravació en Jonatan Uría, abans a Montaman i ara a MacCarthy, un altre outsider en tota regla i, a més, col·laborador a dues de les pistes. No apte per totes les orelles, però, tot i així, és un document força curiós.

DESCÀRREGA


 Ensaimada Sideral - Antologia (2008-2011)