ELS MALLORQUINS - "Holydays In Majorca" (1966) - EP

Si una cosa m'agrada i em motiva d'aquest blog - al marge d'allò que pensi la senyora Ángeles González-Sinde - és poder rescatar gravacions perdudes i possar-les, de nou, a l'abast dels amants de la música. Avui portem aquí una raresa digna de museu, un disc que no trobareu per cap banda. Tal vegada el nom de Els Mallorquins no us diu res, però...  I si us dic que el seu líder era el vocalista i guitarrista Tomeu Nicolau? No...? Tampoc...? I si us dic que aquest Tomeu Nicolau, amb els anys, seria conegut com Tomeu Penya?

Idò sí, efectivament! Aquesta és la primera incursió discogràfica d'un Tomeu Penya adolescent. Els Mallorquins fou el seu primer conjunt, on composà les seves primeres cançons inspirades en els Beatles i on, també, debutà discogràficament amb aquest EP de quatre cançons, enregistrades als estudis Fonal de Palma, l'any '66. Al marge de l'errada ortogràfica del títol ("Holydays"), aquest és un disc curiós i insòlit, perquè ens presenta a un grup debutant amb cançons pròpies, composades pel mateix Tomeu; aleshores, pràcticament tots els grups illencs feien versions, i quan editaven un EP, com a molt hi havia una o dues cançons pròpies.

No fa molt, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar en Tomeu i recordà amb detall les aventures de Els Mallorquins. Després va passar per Los Gitanos, Harlem (un grup de Soul-Rock amb Joan Bibiloni de guitarrista rítmic!), Expression i Los 5 del Este, per, a principis dels 80 començar una exitosa carrera com a cantautor que l'ha portat - amb esforç i constància - a ser considerat com un dels artistes mallorquins més reconeguts, prestigiosos i, sobretot, carismàtics.

DESCÀRREGA

Els Mallorquins - "Holydays In Majorca" (1966) - EP

A LA PUTA KALLE - "A La Puta Kalle" (2011) - EP

Aquí tenim la primera producció d'una nova banda de l'escena Punk/Hardcore mallorquina: A La Puta Kalle. Formen aquest projecte, des del 2009, dos joves treballadors del món de les arts gràfiques, Albert (baix) i Julián (veu, guitarra), del qual diuen: "A més de proposar-se destrossar un preciós instrument a manotades, va decidir escupir insults - un "puta" cada tres paraules - per dissimular els aberrants sons que sorgien del seu amplificador". Tanca la formació Javi, el bateria, del qual diuen que "és un guitarrista de flamenc, al qual enganarem per que toqués la bateria".

El seu Punk accelerat i directe a la jugular es nodreix principalment de bandes de Punk espanyol com Lendakaris Muertos, R.I.P., Commando 9mm o M.C.D. però fent concessions cap a altres estils com el Rock 'n Roll o el Hardcore més clàssic. Destaquen cançons com "Hijos de puta", "Jódete, cabrón" (amb les veus femenines de Susana) o "Foraster", on ataquen amb contundència "a esa puta gente que se cree muy liberal pero que practica el fascimo radical" i dient, ben alt i ben clar, que "si me llamas 'foraster' eres solo un fascista". Com diuen, música feta amb molta mala òstia, "ideal per conduir per l'autopista en sentit contrari".

DESCÀRREGA

A La Puta Kalle - "A La Puta Kalle" (2011) - EP



ANDREU MUNTANER ''LOBO'' - Discografía

Quan jo era molt jove - un nin, pràcticament - record que a Mallorca va sorgir un nou artista que no aturava de sonar a les ràdios locals. Andreu Muntaner, batejat com "Lobo", va irrompre amb gran força a mitjans dels anys 90's, tot i que, segons ell afirma al seu Myspace, "abans dels 20 anys ja era un veterà al circuit balear". Amb una veu molt característica i unes pintes molt properes al rockabilly, fou apadrinat i tutel·lat ni més ni menys que per Joan Bibiloni.

A l'hivern de 1995 enregistrà el seu primer disc, "Lobo" (1996), que suposà el punt i partida d'una carrera que s'intuia com prometedora. El disc, una barreja d'estils (Pop, Rock, Blues, Rockabilly, Country...) està totalment descatalogat, però, crec recordar, que a la petita i desapercebuda prestatgeria de discs de Sa Factoria de So (Santa Maria) queda una còpia... A "Lobo", una producció dirigida pel propi Bibiloni, hi participen un nombrós i interesantíssim grapat de músics illencs de primera línea: Pep Estrada, Jimy Torres, Concha Buika (totalment desconeguda, aleshores), Pepe Robles, Toni Pastor, Toby Taylor (Big Day i bateria de sessió Jay Kay Band, Daniel Higiénico, Riki López, Jaume Anglada...) i, com no, Joan Bibiloni.

La manca d'informació a Internet fa que trobem grans llacunes que impedeixen descriure amb detall i exactitud la trajectòria d'Andreu Muntaner "Lobo". Sembla que va desaparéixer de l'escena mallorquina per traslladar-se a Barcelona i, finalment, a Madrid, l'any 2001. És a la capital on ha desenvolupat, des d'aleshores, la seva carrera mitjançant nous projectes, entre els que destaca el grup de versions d'Elvis Presley King Wolf. Des d'allà edità el seu segon disc, "4:00 A.M.", un treball on aprofundeix en el seu gust per l'estètica crooner i les influències vocals d'artistes negres com Lou Rawls o Barry White (ja sabeu, veu suggerent, masculina, greu i càlida). El disc destaca per una sorprenent varietat; des de brillants cançons pròpies com "En noches como esta" - una gran lletra! - a versions, com la bossa "Aguas de março" (Tom Jobin), un clàssic atemporal del Rock com "Dazed & Confused" (Led Zeppelin) o la curiosa i sempre efectiva "Under The Bridge" (Red Hot Chilly Peppers).

Si algú vol aportar més informació sobre aquest artista, endavant: és una llàstima no poder aportar més dades sobre un vocalista tan poc reivindicat com ell.  

DESCÀRREGA

Andreu Muntaner "Lobo" - "Lobo" (1996)

Andreu Muntaner "Lobo" - "4:00 A.M." (2006)

J56 - "A Dark Side Of Me" (2011) - EP

Sorpresa, i grossa. M'agrada molt obrir el correu electrònic i trobar a gent que vol compartir la seva música, i més si aquesta és tan interessant com la de J56, el nou projecte del vocalista mallorquí José Fructuoso, un músic que a la darrera dècada ha passat per formacions com Drown (Rock acústic), The Delay (Rock) o Stigma (Hard Rock / Heavy Metal).

Lluny de les tendències de l'infecte mainstream, Fructuoso es desmarca d'un bon grapat de solistes mallorquins per aprofundir dins un so molt personal i intimista, o, com ell mateix sugereix amb el títol d'aquest EP, explorar el seu costat més fosc. "A dark side of me" és un EP de tres cançons molt, però molt aconseguides on hi podem seguir el rastre d'un Mark Lanegan a l'època de Soulsavers, un Nick Cave o un David Gahan. Tres cançons elegantíssimes enregistrades i produïdes pels germans Tejedor (Casa Rusa) a "La Caja del Ruido" (Lloret de Vistalegre) i que et deixen amb ganes de més. Tindrà continuació aquest "A dark side of me"? És l'avanç d'un imminent primer disc? Haurem de seguir el rastre a J56... Això promet.

Moltes gràcies a José Fructuoso per compartir la seva feina i desitjar-li, des d'aquí, molta sort en aquest nou i interessant projecte que acaba de començar...

DESCÀRREGA

J56 - "A Dark Side Of Me" (2011) - EP

GOLGOTHA - Discografia (1994-2005)

Després d'un grapat de dies sense actualitzar - mea culpa - tornem a la càrrega amb una entrada dedicada a un dels grans mites musicals d'aquesta illa: Golgotha. Preparats per reviure l'obra, vida i mort dels pioners indiscutibles del Doom a Mallorca?

Des de principis dels 90's, el guitarrista Vicente J. Payà s'havia guanyat un nom a l'escena extrema mallorquina - minúscula i marginal, tot s'ha de dir - gràcies a Unbounded Terror, una de les primeres formacions illenques de Death Metal. L'any 1992, just quan es publica el seu debut "Nest Of Affliction", Payà comença un nou projecte, totalment allunyat dels ritmes ràpids i mala-ostiats del Death Metal. Es tractava d'un estil més lent, més espès, més profund i tal vegada espiritual... El Doom Metal havia arribat a Mallorca quan, a molts d'indrets de la resta de l'Estat Espanyol ni sabien el que era. Juntament amb l'ajuda dels germans Garciolo, Gustavo (guitarra) i David (bateria), procedents de l'altra banda illenca de Death, Inertial Mass, el nostre protagonista comença a donar forma a tota una sèrie de cançons que quedarien recollides a un primer EP de Golgotha, el mític "Caves of Mind" (1994). Es tractava de temes propis acompanyats per una versió del "Snowblind" de Black Sabbath; aquí hi trobem una banda de Doom amb trets de Death Metal, clarament inspirada en el so anglès que aleshores representaven formacions com Paradise Lost (els primers, és clar), Anathema o My Dying Bride.

Payà deixà enrere Unbounded Terror i als germans Garciolo per cercar una nova formació per Golgotha. Així, l'any 1995, el grup el formen Amón López (veu), Iván Ramos (guitarra), Toni Soler (baix), José Nuñez (teclats), Rubén Alarcón (bateria) i, com no, el propi Vicente J. Payà (guitarra). Apadrinats per Dave Rotten propietari de l'emergent segell madrileny Repulse, publiquen "Melancholy", un àlbum que gaudeix d'un gran èxit entre públic i crítica, i que aconsegueix ser distribuït no tan sols a la resta d'Espanya, sinó també a llocs com Amèrica del Sud, Canadà, Japó, Escandinàvia o el Regne Unit. Nou cançons - dues d'elles instrumentals - fan d'aquest disc la gran obra de Golgotha i, molt possiblement, un dels millors treballs de Doom que s'hagin publicat en tot l'Estat espanyol.

No sé ben bé què és el què va passar l'any '96, però l'activitat de la banda es ralentitza. No obstant això, els rumors de dissolució desapareixen amb la publicació d'un curiós mini-CD de 3 cançons titulat "The Way of Confussion" (1997). Aquell mateix any també apareix un disc promocional de tres cançons ("Demo 1997"), on hi trobem material totalment inèdit; cal destacar "Decadent dictatorship", una primera versió del tema "Elemental changes". Només un any després arriba el seu esperadíssim segon disc, "Elemental changes" (1998), on s'hi incorpora Oscar Roig (teclats). El disc, més accessible que el seu predecesor, va tenir una rebuda un tant freda i no va gaudir del reconeixement que sí havia tingut el seu àlbum debut. Dues curiositats a destacar. La primera és que aquest és un disc semi-conceptual, en el sentit de que un grapat de cançons del seu interior formen una mateixa història "sobre la dura senda per on caminam, per tal d'aconseguir els nostres proposits". La segona és una curiosa versió del clàssic "Love Gun"... O pensaveu que els grups de Doom fugien del bon rollo i alegria que inspiren Kiss?

"Elemental Changes" suposà el final de Golgotha com a grup. Aleshores Vicente va canviar d'aires i s'incorporà com a guitarrista al grup de Rock/Metal Industrial Psiderallica. Mentre, Iván, Amon (també a Firesword) i Rubén crearen els efímers Dehumanized, tot i que el bateria també formaria part d'altres bandes com Shockwave, Desmodus, Perversión Mutante o Delikatessen.

I quan just pensavem que Golgotha eren morts, ben morts, resulta que resucitaren l'any 2005 amb Vicente J. Payà com a únic membre supervivent de les anteriors formacions. Li acompanyava aquesta vegada el seu gran amic, el vocalista Dave Rotten (Avulsed), i junts escriuen i publiquen el tercer disc de la banda, "New Life", àlbum que arriben a presentar amb l'ajuda del trio de Thrash/Groove Blind Panic al complet. El disc inclou, per cert, una nova versió del clàssic "Lake of memories" i una versió del "Knive edge", dels progressius Emerson, Lake & Palmer. Si bé "New Life" és una clara tornada a les arrels més Death-Doom (sobretot per les veus de Dave), el disc no va acabar d'agradar. Si bé record haver llegit alguna bona crítica a la premsa especialitzada, a peu de carrer molta gent es queixava que "allò no era Golgotha".

M'estranya que a una època de sonades reunions no hagin dedicit donar una passa i unificar, de nou, la seva formació original. En tot cas, aquesta és una bona oportunitat per tornar a disfrutar de la seva música amb un afegit molt especial: una versió de "Ritual", de Cerebros Exprimidos, inclosa a un disc tribut publicat fa un parell d'anys.

DESCÀRREGA

Golgotha - "Caves of Mind" (1994) - EP

Golgotha - "Melancholy" (1995)

Golgotha - "The Way of Confussion" (1997) - EP

Golgotha - "Demo '97" (1997) - Demo

Golgotha - "Elemental Changes" (1998)

Golgotha - "New Life" (2005)

KINGONORT - "Demo" (1999)

No fa molt xerrava - no record amb qui, ara mateix - amb algú que m'assegurava que els cassettes, tot i estar molt passats de rosca, no tan sols mantenen la seva màgia sinó que, a diferència del CDs o dels vinils, els pots tractar a potades, que seguiran sonant bé. Avui rescatam una cinta que havia aplegat pols a dins d'un calaix i que arriba a Illa Sonora gràcies a la col·laboració de Jeroni i Ginès.

La llàstima, la gran llàstima d'aquesta entrada és que gairebé no tinc cap tipus d'informació de Kingonort. Tal és la manca de dades que, com podreu veure, no he pogut aconseguir els títols de les cançons que formen part d'aquesta demo, enregistrada entre 1998 i 1999... però farem un esforç per reconstruïr la seva història. Kingonort fou un sextet manacorí actiu entre 1993 i el 2005; els seus membres van ser Toni Vives (veu), Kiko Gil (veu), Toni Oliver (guitarra), Tomeu Alcover (guitarra, aleshores també membre de Becareful With The Dog) Jaume Riera (baix), David Caldentey (bateria). "Tomeu Alcover no era un dels membres originals de Kingonort - explica Jeroni Sancho - sinó que, abans d'ell, hi havia un altre guitiarra que de malnom li deien "Moca", però no ho puc assegurar al 100%. Era molt bo, el tio, i de fet no varen gravar mai amb ell, només es limitaren a fer concerts. En el seu lloc va entrar en Tomeu Alcover, de Becareful With The Dog". Tomeu Alcover, posteriorment, formaria part de Flying Dog per emprendre una carrera en solitari una vegada dissolts aquests darrers.

Kingonort era una banda que que entraria dins la qualificació del que es coneix com crossover per la mescladissa d'estils i influències: Metal, Hip-Hop, Funk, Hardcore... Les influències de Faith No More i dels bascs Negu Gorriak són dos referents clars, tot i que també s'hi perceben uns aires dels primers Red Hot Chilly Peppers a les parts més funks i desenfadades. Un altre apunt interessant, segons Jeroni, és que en directe feien versions del "Zu Atrapatu Arte" de Kortatu i del "Apartheid" de Negu Gorriak.

Aquesta maqueta, enregistrada per Antoni Nicolau (Ocults, Mac, Peppone...) amb un 16 pistes, mai va ser editada, sinó que es va quedar en format cassette, per ser gravat i regravat pels amics del sextet. Hi trobem un total de 9 cançons amb una intro a càrrec de Toni Rosselló "Cárdenas", col·laborador d'O'trutx. Com a bonus-tracks, he inclós la versió de "La terrible invasión de las paparras en la isla de la tranquilidad" inclosa al recopilatori "XI Mostra de Manacor" (1999), amb un so/producció diferent a la de la demo, i, finalment, "Allibera't", enregistrada en directe a Manacor l'any 1995.

DESCÀRREGA

Kingonort - "Demo" (1999) - Cassette

CLUB SIBARITA - "En el patio" (2010)

Club Sibarita és una banda d'Indie-Pop formada a finals de l'any 2002, i de la qual són membres Llorenç Palou (veu, baix), Jordi de Plandolid i Toni Miró (guitarres), Biel Capllonch (teclats) i Mateu Palou (bateria). D'ençà, aquest quintet ha desenvolupat una trajectòria força destacable: després d'una primera demo com "Canciones en Mi menor" (2003), presentaren la maqueta "Electricidad", considerada per Mondo Sonoro com la millor maqueta apareguda l'any 2005 a les Illes Balears. El 2006 va ser el seu gran any: guanyaren els concursos Art Jove i Musicnauta i publicaren el seu primer disc, "Mis sentidos".

Després d'un temps de descans, el passat 2010 tornaren a la càrrega amb "En el patio", un àlbum on repeteixen la fórmula que tan bé els hi ha funcionat fins aquest moment i que ha sabut connectar amb els seguidors del Indie-Pop més melòdic i comercial sense caure amb les grolleries de les ràdiofòrmules estatals. Per això, si us van sorprendre altres grups illencs com Amarillo, donau-lis una oportunitat a Club Sibarita.

No puc concloure aquesta entrada sense recordar-vos que el proper divendres 6 de maig es celebra el festival benèfic Rock & Clown al Costa Nord de Valldemossa, on, juntament a Club Sibarita, hi tocaran Rec On, Poomse i Son & The Holy Ghosts. En definitiva, quatre fantàstiques bandes i una finalitat solidària... Més no es pot demanar.

 DESCÀRREGA

Club Sibarita - "En el patio" (2010)



OMERTÀ - "Façade" (2008)

De la dissolució de TheyMakeDice, a principis del 2006, sorgeixen dues noves bandes: Malaje i els nostres protagonistes d'avui, Omertà. La banda està formada per Kristofer (veu), Curro (guitarra, ex-Whoremaggedon), Paco (guitarra), Take (baix) i Albert (bateria).

Partint d'unes influències molt àmplies que van des del Metal Progressiu al Stoner, Omertà, al igual que Saeth, és una banda molt propera als plantetjaments musicals i estètics del univers del senyor Maynard James Keenan. Que no se'ns faci estrany, doncs, la clara influència de Tool a cançons com "Façade" o "Residual Image", o la de A Perfect Circle a "Requies" o "Crimson Cage". No obstant, aquest interesantíssim EP/àlbum/demo - no se ben bé com denominar-lo -, ens deixa també altres sorpreses com una "Severed Wings" al més pur estil de Down o la que pel meu gust és la millor de totes, "Braid of Scorpions".

Vaig compartir escenari amb Omertà devers el 2008-2009 i, apart de semblar-me una gent molt afable i enrollada, van demostrar ser uns molt bons músics. La seva proposta tal vegada no ha rebut la difussió i reconeixement que mereix, així que, mentre esperem nous concerts o pròximes gravacions, rescatem i gaudim de nou aquest sorprenent "Façade".

DESCÀRREGA

Omertà - "Façade" (2008)

FISH MEMORY - "Slow Slap" (2008) - EP

Sorgiren a finals del 2004 amb l'improvisat nom de Los Amigos de María i fent versions de The Cramberries, però poc a poc anaren evolucionant cap a un registre més personal i madur fins fer de Fish Memory una de les propostes més interessants que hagi donat el Indie-Pop/Rock mallorquí aquests darrers anys.

Encapçalats Victor Gudiol (veu, guitarra), amb un registre similar al de Robert Smith (The Cure), la formació la completen David Ferri (guitarra), Vicente Martínez (baix), Toni Ribas (teclats) i Pablo Mougan (bateria). És una banda que ha realitzat pocs concerts, però que al llarg de la seva trajectòria ha compartit escenari amb formacions tan reconegudes a nivell nacional com The Pinker Tones, Zenttric o Dorian. Sembla que ara tornaran a posar-se en marxa després d'una aturada bastant llarga, així que és una bona oportunitat per rescatar el seu EP "Slow Slap", editat l'any 2008, i redescobrir les 7 cançons que el formen; una ració molt sòl·lida d'un indie Pop/Rock d'aires anglosaxons, coloristes i enèrgics que, ben segur, sorprendrà a més d'un.

DESCÀRREGA

Fish Memory - "Slow Slap" (2008) - EP

FORA DES SEMBRAT - "No Aturen" (1992)

Aquesta és una petició de na Maria Antònia: "Hola, gent d'Illa Sonora. Tinc una petició: podeu posar el primer disc de Fora des Sembrat? Es diu "No aturen" i no el trobo a cap tenda ni per cap web. Moltes gràcies".

Val, idò aquí està "No aturen" (1992), el disc debut de Fora des Sembrat, tot un clàssic del Rock en català fet a Mallorca. La trajectòria del grup, encapçalat pel mediàtic vocalista Pep Suasi, va ser, com a mínim, meteòrica: només al seu primer any d'història participaren al 10è concurs de Pop-Rock de l'Ajuntament de Palma, aconseguiren un contracte amb el segell català Picap i, finalment editaren aquest "No aturen". Es tracta d'un disc molt en la línea de Tots Sants, amb unes guitarres omnipresents que exploten recursos més propers al Hard Rock que no pas al estereotip de Pop-Rock cantat en català, tan carregat de tòpics i clixés. Un disc sorprenent i que, encara ara, sona tan fresc com entretingut.

DESCÀRREGA

Fora des Sembrat - "No aturen" (1992)



LOS 5 DEL ESTE - "Submarino amarillo" (1966) - EP

Sabieu que EMI Espanya es nega a re-editar en CD bona part del seu catàleg de gravacions dels anys 60? Això suposa que el llegat de conjunts com Los 5 del Este o Los Beta només es pot gaudir únicament en vinil... en el cas de que els trobem, clar. Per evitar que música com aquesta es perdi, avui ens toca rescatar de l'oblit aquest EP tan curiós d'una de les bandes més populars a la Mallorca dels anys 60's: els manacorins Los 5 del Este.

A aquest EP hi trobarem una versió en castellà del "Yellow Submarine" dels Beatles que passà bastant desapercebuda en comparació a la que féren els catalans Los Mustang. També hi trobem dues versions, també en castellà, dels vocalistes francesos Adamo ("Ton nom") i Michel Polnareff ("La poupée qui fait non"). El quart tema, "Protestando", és una cançó pròpia un tant discreta que ens remeten descaradament al "My generation" de The Who als seus primers 10 segons.

No és, ni de lluny, el millor EP de Los 5 del Este, però sí un dels seus discs més curiosos i difícils de trobar.

DESCÀRREGA

Los 5 del Este - "Submarino amarillo" (1966) - EP

ROSEMARY'S BABE - "Scarecrow" (2008) - EP

D'experimentació va la cosa. Si fa uns dies revisavem el llegat dels radicals Nova Pastoral, avui és toca parlar d'un projecte igualment trangressor com és Rosemary's Babe, alter ego d'Alexandre Sancho, component d'altres formacions com els efímers No-Core o els més recents Ceremoney. Aquest projecte ha anat guanyant-se un cert nom dins el circuït de la música experimental feta a Mallorca... i quan dic experimental estic parlant no d'estils que puguem qualificar de Post-Rock, Indie-Noise o Math, sinó d'una vessant més anti-comercial, transgressora i underground. Estic parlant de música plena de dissonàncies i textures, de música d'atmòsferes asfixiants i de digestió pesada, de música lletja feta amb ganes, consciència i pur plaer personal sense pensar en el què pensaran terceres persones. En aquest aspecte, Sancho cumpleix a la perfecció el rol de músic d'avantguarda, experimentador i investigador de noves sonoritats.

Nodrint-se d'influències com Sonic Youth, Suicide, Kraftwerk, Throbbling Gristle o The Birthday Party, la proposta d'aquest músic que viu a cavall entre Mallorca i Barcelona és un mosaic, més emocional que cerebral, on es mesclen elements de Noise-Rock, Ambient i Electrònica on la improvisació i l'expontaneïtat tenen un pes considerable, per no dir rellevant. "Scarecrow" (2008) és la primera referència de Rosemary's Babe, una gravació amateur i cassolana de lliure distribució a Internet; té sis cançons - o, millor dit, sis experiments en forma de cançó - tal vegada no aptes per als no iniciats en aquestes sonoritats. El seu mateix autor, a més, matitza: "Scarecrow" és més primitiu, amb samplers i elements sonors més radicals que els utilitzats ara". Molt possiblement, el gran punt feble d'aquest "Scarecrow" és la seva percussió, que no se si és una caixa de ritmes o, simplement, un pluggin d'un programa d'ordinador. Resta profunditat, xispa i gràcia a cançons on hi ha, en major o en menor mesura, bones idees i plantejaments. Res que, per sort, no es pugui solucionar a futures gravacions, és clar.

Rosemary's Babe aviat tornarà a ser notícia: segons afirma el propi Alexandre, està acabant de mesclar el que serà el seu primer disc, una mica més accessible i amb elements més propers al Intelligence Dance Music o al Ambient que no pas al No Wave o al Noise-Rock. Un llençament del que encara no s'ha avançat gaire cosa excepte algunes cançons, via Myspace, i que segurament tornarà a encendre per igual els ànims d'entusiastes i detractors.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Scarecrow" (2008) - EP

THIS IS NOT CALIFORNIA! - "40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca" (2011)

Aquest recopilatori DIY és una mostra clara de que Mallorca no tan sols ofereix sol, platja i ensaïmades, sinó també Punk i Hardcore. En poc més d'una hora, "This is not California" recull 40 bandes de totes les èpoques i vessants fins convertir-se en un petit abecedari del gènere a la nostra illa. Hi falten alguns noms, òbviament, però pràcticament hi ha les més representatives juntament d'altres no tan conegudes o, fins i tot, molt recents.

Amb un tracklist tan impressionant, no hi ha massa que explicar. Cançons de Cerebros Exprimidos, Bad Taste, Verbal Diarrea, BBME, Canníbales, Net Weight, Holocausto Pomada, Oi! The Arrase, Mallörkaos, Disease, Toc de Queda, Kalashnikov, Cop de Fona, Síndrome de Estokolmo... i així fins a comptar quaranta. En definitiva, de tot i molt. Llàstima que algunes gravacions tinguin una qualitat de so un tant irregular, però al manco ha quedat un resultat molt interessant que pot servir a més d'un a aprofundir en un gènere tan ben explotat a la nostra illa.

DESCÀRREGA

This is not California  - 40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca (2011)

NOVA PASTORAL - "Nova Pastoral" (2005) - EP

Poca cosa puc dir d'aquest duo tan estrany, tan pecul·liar. Nova Pastoral van sorgir aproximadament devers l'any 2004, i el formaven dos universitaris d'indentitats anònimes: Trimalción (baix, sintetitzadors, samplers), que anteriorment havia gravat material baix el nom de Trimalción y las Gemelas Subnormales, i un percussionista anomenat Trigresse.

Fanàtics de Joy Division, Suicide, Psychic TV, Skinny Puppy o Throbbling Gristle, Nova Pastoral desenvolupà al llarg de la seva curta trajectòria un so vertaderament estrany i irreal, a mig camí entre el Post-Punk, l'Electrònica o el Gòtic. Els caracteritzava, també, una actitud extremadament anti-comercial; es negaren a promocionar la seva música en directe o, fins i tot, obrir un Myspace on donar a conéixer les seves cançons.

M'ha costat sang i suor convèncer a Trimalción, una persona extremadament gelosa de la seva música, per posar a l'abast dels visitants d'Illa Sonora l'únic EP de Nova Pastoral. "Quant menys es sàpiga de nosaltres, qui som o què ferem, millor. Mai he entés a Nova Pastoral com una simple banda de música, sinó com una forma de vida", escriu el seu enigmàtic protagonista.

DESCÀRREGA

Nova Pastoral - "Nova Pastoral" (2005) - EP

MOVEMENT - "Stronger Than All" (1995) - Demo

No puc escriure aquesta entrada sense donar les gràcies, per igual, a Jeroni Sancho (per haver cedit aquesta relíquia en forma de cassette)  i a Ginès Fernández (per haver-la digitalitzat).

Si hi havia un grup influient a mitjans dels anys 90's, aquests eren Pantera. La publicació del "Far beyond driven" (1994) va provocar una febre internacional, per la qual cosa músics de mig món començaren a treure cançons inspirades en la modernitat i mala òstia que, aleshores, representaven Pantera, però també d'altres com Sepultura i el seu "Chaos A.D." (1993). Una de les primeres formacions mallorquines en adherir-se a aquesta nova forma d'entendre el Metal van ser Movement, formats l'any 1993 i desapareguts, després d'un bon grapat de canvis de formació, el 2003.

Els seus fundadors van ser Ismael (guitarra) i Nando (bateria), però el seu motor, possiblement, va ser el guitarrista Sandro Vizcaíno, que procedia d'altres formacions com Virus o Toxic Waste. La formació es completa amb Javi (baix) i Miguel (veu). L'any 1995 enregistrarien i auto-editarien una primera maqueta de tres cançons, "Stronger Than All", un títol molt en la línea de Pantera que amaga tres interesantíssimes cançons en la línea de les bandes anteriorment citades. Aleshores, la popularitat de Movement rep una forta embranzida obrint directes per grups com Reincidentes, Los Suaves o les llegendes del Hardcore català, Subterranean Kids.

La banda mantindria una línea d'activitat un tant irregular i Sandro es centraria en el seu rol com a guitarrista de Helevorn, banda en la que, a día d'avui, encara toca. Com deia, seguiren tota una sèrie de canvis de formació, i dues demos més, "Out of this world" (2000) i "Last Inferno" (2003), però tal vegada sense la màgia de la primera d'elles. El darrer que he sabut d'ells és que fa uns anys van modernitzar el seu so baix un nou nom: Headshock.

DESCÀRREGA

Movement - "Stronger Than All" (1995) - Cassette



MIKI SERRA - "Relatos Cortos" (2011)

Miki Serra torna a l'activitat musical amb un nou projecte de lliure distribució mitjançant Creative Commons; de fet, ell mateix s'ofereix a enviar les cançons, a qui sigui, via correu electrònic sense que hi hagi una amenaça d'emprenyós spam. Així de simple. Serra és d'aquesta generació de músics que ha entès els avantatges de difondre gratuïtament la seva música a Internet, just a un moment musical cada cop més saturat de bandes i llençaments setmanals. De totes formes, si dessitjau tenir el disc en format físic, el podeu aconseguir per tan sols 5 €, despeses d'enviament incloses.

Miki Serra és un músic d'una trajectòria tan llarga com reconeguda. És un dels fundadors de Sexy Sadie, formació que va abandonar l'any 1997 per motius de salut abans d'afrontar la gravació del clàssic "It's Beautiful, It's Love”. Quatre anys després tornà a la càrrega amb Plastic Face, una mena de super-grup on també hi participaren Paco Loco (Australian Blonde, guitarra), Xisco Juan (El Diablo en el Ojo, Los Crudos, baix), Toni Toledo (Sexy Sadie, bateria), Xavier Escutia (Los Valendas, cors) i Mané (Sunflowers, percussió). Pocs anys després, la creativitat es va seguir disparant amb una nova banda que tal vegada va meréixer més repercusió, Post, per on també passaren músics tan reputats com Miquel Pinti (Zinedines, guitarra) o Juanjo Rosselló (Sterlin, baix).

Aquesta vegada, "fent gala de la seva nul·la visió del màrqueting", Miki ha tornat en solitari, però acompanyat ni més ni manco que pels primers Sexy Sadie: José Luis Sampol (baix), Toni Toledo (bateria) i Jaime García (ara a Sr. Nadie, guitarra, producció). Darrera aquesta atractiva estètica de ciència ficció de sèrie B, aquest "Relatos Cortos" (2011) és un pas impecable i elegantíssim: a mig camí entre el Power Pop i el Rock independent, Serra sorpren amb 7 cançons lo suficientment entretingudes com per obligar a l'oient a tornar-les a posar una i una altra vegada. Sense els artificis ballables que abunden al Indie-Pop espanyol d'avui en dia o la càrrega empalagosa de molts d'artistes quan fan música en solitari, Miki Serra ha estat prou hàbil com per editar un disc tan creïble i honest com "Relatos Cortos". I pensau que la música creïble i sincera, avui en día, és tan rara de veure com un miracle.

DESCÀRREGA
Web de Miki Serra

Miki Serra - "Relatos cortos" (2011)

LOS POPS - "Hierba larga" (1967) - EP

Amb aquest EP conclou la curta però intensas trajectòria discogràfica de Los Pops: recordem que, sols a l'any 1967, enregistraren i editaren 3 cotitzadíssims EP's de quatre cançons. Tot i que aquest quintet molt possiblement va ser de les formacions més acollonants que va donar la música mallorquina a la segona meitat dels 60, aquest "Hierba Larga" és possiblement el seu llençament més irregular, sobretot si el comparam amb el clàssic "No, no, no" que publicarem, aquí mateix, unes setmanes enrere.

El tercer EP de Los Pops s'estructura en dues cançons pròpies,"Chalina" i "Papelito sexto", i dues versions: "Night of the long grass" de The Troggs, que ells castellanitzen a "Hierba larga" i la que pens que és l'única versió que es va fer en castellà del "A day in the life" de The Beatles, que ells rebatetjen com "Un día de tantos". A destacar la forta presència de les línees de baix, un tret gairebé inusual a la música que se feia a Mallorca aleshores i que li dona un punt de distinció especial.

DESCÀRREGA

Los Pops - "Hierba larga" (1967) - EP 7"

STRANGLED - Discografia (2000-2007)

Feia temps que tenia preparada aquesta entrada gràcies a l'aportació - un altre cop - de Jeroni Sancho. Avui ell és protagonista de l'entrada ja que, abans de formar part de Marasme, va estar al capdavant d'una de les poques bandes de Death Metal que ha donat Mallorca: Strangled.

Ens remuntem a finals dels anys 90, concretament a la banda Ether, on hi tocaven Llorenç Barceló (guitarra), Rafel Mulet (baix) i el propi Jeroni (veu). Enregistraren dues úniques cançons aproximadament a l'any 2000, on ja podem veure per on anirien els tirs en els pròxims anys; en definitiva, un principi molt prometedor. La banda es transforma en Strangled l'any 2001 amb l'entrada del Alberto Barrientos, prèviament a Desmodus (Black/Death Metal); mesos després incorporen un segon guitarrista, Joan Picornell, procedent de la banda de Brutal Death Undernourished.

Després d'editar una primera maqueta de cinc cançons, la banda toca per tot arreu de Mallorca amb alguns grups locals (Helevorn, Inner Sight, Agorazheim) i bandes peninsulars (Avulsed, Deathless). Jeroni sol contar una anècdota molt graciosa que intentaré reproduïr amb la mateixa gràcia: sap Déu com, però Strangled van acabar tocant a un festival d'un club infantil de futbol. Insòlit i impactant. Ni cal dir que ben aviat allò es va buidar, entre pares indignats i petits cadets plorinyant. Una altra anècdota curiosa d'aquells primers anys del quintet; l'edició d'un split/recopilatori amb el segell mexicà Necrology Records, apart de Strangled, s'hi inclouen quatre bandes nord-americanes (Man Destroys Himself, Devotovindicta, Gored Face, Head Fuck Damage). "Resulta que quan treguerem la primera demo, un mexicà em va contactar per treure un split de varis grups de Death Metal. Estava interessat en aficar-nos", explica Jeroni. "Per tant, li varem enviar algunes còpies de la demo, i després, va començar a donar llargues, de que si encara no sortia el split, i tal... Mai més vaig saber res, fins que fa un any i pico vaig descobrir que algú havia posat a la web Metal Archives que s'havia publicat. Així que va arribar a sortir, cosa que putetja, perquè no va enviar cap còpia, el cabró. Allò era un puta rip-off!".

A maig del 2004, Strangled donen una passa endavant, enregistrant el seu primer disc: nou cançons - dues d'elles, de la demo - de pur Brutal Death influit sobretot per Suffocation, però també per Immolation o Pyrexia. Aquest disc, "Weak Effigy", va veure la llum amb el segell alemany Suffer Productions en forma de split-CD junt a una altra banda alemana, Defloration. Aquesta bona ratxa es perllonga quan comparteixen escenari a Alemanya amb formacions com Fleshripper, Blood Duster o Depression. L'estiu del 2005, Strangled enregistra a Ludenscheid (Alemanya) tres cançons amb Matthias "Matze" Klinkmann, conegut per haver gravat als Borknagar als Woodhouse Studios de Waldemar Sorychta. Aquest material anava a formar part d'un split en 7" que mai es va poder editar després de no trobar cap segell interessat en editar-ho. A les cançons hi col·laboren Ron (Depression), Goreminister (Kadaverficker, Sore) i Marc (Depression, Sore, Unburial) i hi destaca una notable versió de "Fear of Napalm" dels mítics Terrorizer.

A la tornada, abandonen la banda Rafel (avui en dia toca amb Misty Mountain) i Joan, que són substituits per Lluc (Hipercrisis) i Víctor Arco (Breathless) respectivament. Strangled tornen als escenaris on compartiran cartell amb formacions del nivell de Centinex, Machetazo, Eroded o Avulsed, entre d'altres, però malauradament es dissoldran a finals del 2007. Només uns mesos abans, havien enregistrat, en pla pro, un assaig produït per Jaume Trobat (The Ugly Bitches) on el quintet interpreta cançons del que, suposadament, anava a ser el seu segon treball. 

Amb la dissolució de la banda, trobem una migració dels components cap a altres grups: Jeroni passarà a ser vocalista de Marasme, mentre que Víctor Arco s'uneix a Taifa. Més dins la línea de Strangled, Alberto Barrientos formarà amb Albis (ex-Goreinhaled) una banda tan prometedora com és Decomposed Torso; per la seva part, Llorenç Barceló acabà formant una altra banda destacable: Neurotic Disorder.

Consider realment especial aquesta entrada. No només es recuperen dues referències força destacable com la primera maqueta de Strangled i el "Weak Effigy", sinó que també s'aporta material fins ara inèdit, com les dues cançons d'Ether, els temes enregistrats a Alemanya o la darrera gravació de setembre del 2007. Per desgràcia, bona part dels títols d'aquestes gravacions s'han perdut, però ens queda la seva música, tan brutal, tan violenta, tan expressiva i desafiant que res té a envejar al material que feien altres bandes estrangeres de l'època. Amants del Metal Extrem i de les emocions fortes: el llegat de Strangled és una fita clau per entendre la música extrema feta a Mallorca la passada dècada.

DESCÀRREGA

Strangled - "Demo" (2003)

Strangled - "Weak Effigy" (2004) - Editat com a split-CD

Strangled - Gravació a  Ludenscheid, Alemanya (2005)

Strangled - Darrera gravació (2007)

THE THOMAS BROTHERS SHOW - 1996-2006

La sensació que em transmet aquesta banda és la mateixa quan escolt "Being for the benefit of Mr. Kite" del Beatles o "Alabama Song" de The Doors: música d'aires surrealistes, pròpia d'un circ decadent i misteriós de les afores o d'un cabaret bohemi que obre les seves portes a una època que no li pertoca. Ells mateixos definiren la seva música amb una etiqueta tan insòlita com encertada: Music-Hall psicodèl·lic. Senyores i senyors, comença el show: ells són The Thomas Brothers Show.

L'únic que coneixia fins fa una setmana i mitja d'aquest quartet és la seva contribució al recopilatori Art Jove 2002, on hi trobem algunes cançons seves. Ara, gràcies a Toni Coll, que ha cedit la música de la banda per penjar a Illa Sonora, he pogut conéixer la història de The Thomas Brothers Show, un quartet actiu entre 1996 i 2006. Els seus integrants van ser David Masmiquel (guitarra, piano, veu), Adrià Martí (baix, piano, veu), Joan Ferrer (guitarra) i el propi Toni Coll (bateria). Tot es remunta a principis dels 90's, amb la banda de punk Kalimoxo, on hi tocaren David i Toni. "Aquest grup que va durar el que tenia que durar. Ens vam dissoldre quan David va anar a l'institut i va conèixer a Adrià, el futur baixista. Va començar una llarga amistat que es transformà amb la formacio del grup Acaboser , que va durar molt poc", explica Toni.

El relat continua quan a Adrià i David, una nit de festa, se'ls ocorr montar una nova banda; tot i declinar la invitació a un primer moment, Toni s'incorporaria a aquest nou projecte recuperant-se d'un accident que li impedia tocar el bombo. "Van passar varis integrants esporadics al llarg d'aquells anys com en Jeroni (teclista), “El Menorqui!” (guitarra), i na Caty, una pianista molt bona". La banda consolida el seu nom a l'escena local participant a tota una sèrie de certàmens de música, tant a Mallorca com Barcelona, a més de posar música al curmetratge "Sloow Food" de Miquel Àngel Llompart. Tampoc passà desapercebuda la seva posta en escena, on es combinaven projeccions amb música, diàlegs humorístics i una estètica de circ on es caracteritzaven com aviadors, fakirs, domadors, indis o forçuts.

Al llarg dels seus 10 anys, The Thomas Brothers Show no editaren ni un sol àlbum: "Com rars que eren mai varem voler formar part d'una discogràfica que pogués canviar el nostre tipus de fer música o la llibertat que teniem", subratlla el seu bateria. "Mai va haver-hi un sentit lucratiu, sinó mes bé una afició a la música, el joc i divertiment que suposava tocar i composar. Només varem fer una maqueta, que du es nom del grup, que només es va distribuir quan feiem un espectacle al Teatre Sans".

Però... I què va ser dels seus membres? És una pregunta que faig sempre i de la qual el propi Toni no s'ha pogut escapar. Només dos membres de The Thomas Brothers Show segueixen actius en el difícil món de la música. David ara viu a Barcelona, on forma part del grup Son de Barna; per la seva part, Adrià formà The Whisky Facile, una banda que fa música italiana i que n'armaren una de bona al Rock 'n Pina de fa un parell d'anys.

Aquest és el llegat de The Thomas Brothers Show; una banda única en molts de sentits i posseïdora d'un so tan extremadament personal i pecul·liar que fa que aquest sigui un show no apte per a tots els públics. Obriu la ment i gaudiu d'una experiència tan insòlita com el seu Music-Hall psicodèl·lic.

DESCÀRREGA

The Thomas Brothers Show - 1996-2006